VIOLINS AL CARRER
La meua admirada amiga Vivi, que és una senyora amb molt de sentit comú, m’ha advertit que nota un to massa agre en algunes de les meues columnes: “És com si estigueres enfadat amb tot el món”, em diu. Així que intentaré mirar les coses amb un poc més de benignitat, encara que això sempre no serà possible. Per exemple, Vivi, què puc pensar quan llig als diaris que l’ajuntament de València ha multat una violinista i un acordionista, per tocar al carrer “sense autorització”? No és una aberració? Multar la gent que toca qualsevol instrument pel carrer, perquè va contra les ordenances, això sols se’ls pot ocórrer a uns governants aberrants que han fet una normativa aberrant. Jo crec que s’hauria de fer tot el contrari, o siga que s’hauria de potenciar, i fins i tot subvencionar, que els veïns i veïnes que tenen la gràcia de tocar un instrument musical, que ho feren tranquil·lament, que es distribuïren per la ciutat i que ens entretingueren, ens acompanyaren, ens alegraren la vida amb les seues notes. I no sols aquests instruments perseguits a València, el violí i l’acordió, perquè també hi ha les pianoles, les harmòniques, els pianos electrònics i harmòniums, les trompetes, les guitarres i bandúrries..., en fi, pràcticament tots els instruments musicals, que són una de les creacions més eficients de la intel·ligència humana. Per cert que, músics pels carrers se’n troben a tot el món, i jo n’he oït a París, a Viena, a Roma, a Barcelona, a Madrid. Perseguir-los a València, doncs, és inacceptable i més encara perquè la nostra és una ciutat institucionalment sorollosa, on qualsevol acte religiós o polític, s’acompanya d’una traca i de les campanes al vol, sense avisar ningú, per no dir els actes socials més privats, com una boda, un bateig, o els festius com les falles... Així que demanem a les autoritats que deixen tranquils els músics, perquè toquen el que vulguen, procurant, això sí, no desafinar. Els ciutadans i ciutadanes més sensibles ja ens encarregarem de deixar-los algunes monedes, perquè... hi ha tan pocs ajuts institucionals!
La meua admirada amiga Vivi, que és una senyora amb molt de sentit comú, m’ha advertit que nota un to massa agre en algunes de les meues columnes: “És com si estigueres enfadat amb tot el món”, em diu. Així que intentaré mirar les coses amb un poc més de benignitat, encara que això sempre no serà possible. Per exemple, Vivi, què puc pensar quan llig als diaris que l’ajuntament de València ha multat una violinista i un acordionista, per tocar al carrer “sense autorització”? No és una aberració? Multar la gent que toca qualsevol instrument pel carrer, perquè va contra les ordenances, això sols se’ls pot ocórrer a uns governants aberrants que han fet una normativa aberrant. Jo crec que s’hauria de fer tot el contrari, o siga que s’hauria de potenciar, i fins i tot subvencionar, que els veïns i veïnes que tenen la gràcia de tocar un instrument musical, que ho feren tranquil·lament, que es distribuïren per la ciutat i que ens entretingueren, ens acompanyaren, ens alegraren la vida amb les seues notes. I no sols aquests instruments perseguits a València, el violí i l’acordió, perquè també hi ha les pianoles, les harmòniques, els pianos electrònics i harmòniums, les trompetes, les guitarres i bandúrries..., en fi, pràcticament tots els instruments musicals, que són una de les creacions més eficients de la intel·ligència humana. Per cert que, músics pels carrers se’n troben a tot el món, i jo n’he oït a París, a Viena, a Roma, a Barcelona, a Madrid. Perseguir-los a València, doncs, és inacceptable i més encara perquè la nostra és una ciutat institucionalment sorollosa, on qualsevol acte religiós o polític, s’acompanya d’una traca i de les campanes al vol, sense avisar ningú, per no dir els actes socials més privats, com una boda, un bateig, o els festius com les falles... Així que demanem a les autoritats que deixen tranquils els músics, perquè toquen el que vulguen, procurant, això sí, no desafinar. Els ciutadans i ciutadanes més sensibles ja ens encarregarem de deixar-los algunes monedes, perquè... hi ha tan pocs ajuts institucionals!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada