Article publicat a www.elpunt.cat, el dia 19 de setembre de 2009
La proposta de retornar als temps que els mestres eren agents repressors del franquisme, que d'això es tracta, que fan entre altres, Font de Mora o la famosa Aguirre, els retrata tal com són moralment i política.
Llegir el que proposen m'ha retornat als temps que anava a escola (fa més de seixanta anys!) i els mestres disposaven de tanta «autoritat» que et pegaven amb la travessa de fusta d'una cadira si les entremaliadures dels xiquets no eren del seu gust. Jo encara porte un senyal al front per dir-li al mestre que m'havia estripat els pantalons volent agafar un niu de «pardalitos»: ¿Cómo se dice, cómo se dice?» i jo: pardalitos. Pam! bastonada al cap. Allò era l'autoritat, que també ens feia cantar al pati el Cara al Sol, o resar el rosari...
Com des de ben jove em vaig posicionar en contra d'aquella escola repressora i tota la vida m'he dedicat a l'ensenyament, haig de dir que mai, en més de 45 anys de mestre, he tingut cap problema de «disciplina», ni la necessitat d'imposar-me per la força a les situacions difícils que he tingut, ni, per descomptat, he sigut un repressor lingüístic.
Sempre he cregut que es tracta d'educar i d'ensenyar i que ambdues coses s'han d'aconseguir de manera convincent, fent reflexionar els estudiants, fent-los assumir responsabilitats, raonant; i pel que es refereix a la transmissió de coneixements, crec que el mestre ha d'estar suficientment preparat i ha de saber transmetre de manera interessant als alumnes. Tot el contrari dels conceptes de «palo i tente tieso» que promouen aquests elements tan rancis, que deuen continuar creient que «la letra con sangre entra».
L'autoritat no s'obté per oposició, o per signar un contracte, sinó que s'ha de merèixer; el mestre sols tindrà autoritat i respecte si s'ho guanya, no si vol imposar-se, perquè ningú l'ha investit del càrrec.
Aquest és el repte, que fa tants anys acceptàrem la majoria dels ensenyants, quan començàrem a desterrar de les aules el «ordeno i mando». Voler tornar al passat, doncs, sols se'ls pot ocórrer a aquests revengistes que, per cert, quan els convé actuen com uns terroristes consumats. Per exemple, Font de Mora es nega a acceptar les sentències judicials sobre el reconeixement de la unitat de la llengua i dels títols universitaris. Quin exemple dóna el paio!
El que han de fer és ser honrats, en primer lloc i invertir en l'ensenyament (encara hi ha milers d'estudiants en barracons)... i posar psicòlegs en cada escola, perquè puguen col·laborar amb els mestres i pares en l'educació dels fills i en els eventuals tractaments psicològics. Etcètera.
2 comentaris:
Per diferents circumstàncies llegia abans els teus articles a l'edició impresa d'el Punt. Ara els llig des d'aquesta finestreta que es diu internet i la veritat és que m'agraden molt. Per cert, te tinc enllaçat al meu blog personal.
Són una panda de tarats. Fan que els fills objecten assignatures, ¿quina és la llisó? si no t'agrada què diu el mestre, no vas. Aguarda't al dia que es llisquen el llibre d'història...
Publica un comentari a l'entrada