EL BARÇA, L'ESTATUT I EL PAPA

El Barça, l'Estatut i el Papa
Article publicat a EL PUNT, el dia 3 de maig de 2010

A mi mai m'ha agradat el futbol, però posats a triar sempre he preferit el Barça, que és més que un club, i empipa els madrilenys. Com els seus fans enarboren senyeres, quan guanyen, al contrari que els del Madrid, que enarboren banderes espanyoles i de vegades amb el lloro anticonstitucional, per tot plegat i per més coses, preferisc el Barça, també el València i ara, com tinc un nét mallorquí, el Mallorca. Tot cau en casa.

El Barça, que féu una temporada magnífica l'any passat, enguany s'ha quedat fora de la Champions, perquè li han fet trampa els àrbitres i perquè els de l'Inter no han jugat, sinó que han taponat la porteria, però és igual, perquè el Barça guanyarà la Lliga. I per molts diners que es gaste el tal Florentino, mai no podran oblidar que de la Copa del Rei els féu fora un equip de segona, el Alcorcón, i que no passaren de ronda en la Champions.

Amb tot, però, guanyar sis copes, o una o cap, no ha de tindre, no hauria de tindre, major importància. Les coses per les quals hauríem d'estar preocupats és per l'atur, per la crisi econòmica, pels desastres medioambientals... Però als polítics, ja se sap, els preocupa que no li falte a la població panem et circenses; que no li falte el pa i el circ, o siga el futbol!

Tornem al que anàvem, perquè haig de confessar que m'agradà veure que a Madrid celebraven la derrota del Barça, davant la Cibeles i com si fora una victòria pròpia. Les coses clares, o siga que nosaltres som l'enemic. Ja eren madridistes la dreta franquista, com ho és la dreta actual (Zaplana ho confesà obertament, sense complexes). En realitat, és com si encara no haguera acabat la Guerra de Successió.

En aquesta situació d'enfrontament permanent al Barça, s'entén també l'enfrontament del PP a l'Estatut de Catalunya, les campanyes contra els productes catalans, els intents de debilitar l'ensenyament del català a costa d'incrementar el de l'espanyol... Per tant, el que cal és que tire endavant la maniobra de Mas, respecte del Tribunal Constitucional, i que el Barça guanye la Lliga.

I al Papa, què li passa, per què el porte a col·lació? Doncs, perquè segons el famós teòleg suís Hans Küng, l'actual Papa alemany és un fracàs i recomana fer-lo fora. Com si un Papa fora un jugador de futbol! Jo, com que no sé teologia, ignore si l'Esperit Sant tingué alguna responsabilitat en l'elecció del tal Ratzinger, perquè si la tingué també el podrien fer fora, com els passa als presidents dels clubs quan fan figa. En qualsevol cas, com això és un tema intern dels catòlics, ja s'ho faran.

El problema per als que no som del rotllo és que quan als capellans els apreta la bragueta tiren mà dels xiquets, i això sí que no. Si volen, que s'ho facen entre ells i que s'enrotllen amb qui vulguen, però que deixen quietes les criatures. Per cert que Crist condemna tot açò dels abusos, la pederàstia inclosa. Segons Mateu (18, 2), o Marc (9, 42) digué, referint-se a aquest tipus de pecador: « que li pengen al coll una mola de molí i l'afonen enmig del mar...». Paraula de Déu.

Una pregunta laica em ve al cap, al respecte. Segons el Vaticà, ¿sols s'han de jutjar els casos que es facen públics, perquè les víctimes hagen pres la iniciativa i s'hagen decidit a denunciar, o tots els rectors-pecadors han de presentar-se al Jutjat motu propio?

Jo crec que els rectors s'haurien de casar o quedar-se matxutxos voluntàriament. O si no, que els haurien de capar. A fi de comptes, els rectors catòlics orientals sí que poden casar-se, i els ortodoxos, i els protestants, i els rabins, i els imams. Aquest és el meu consell, encara que el Papa no em farà cas, perquè ja li vaig demanar que explicara si tingué res a veure amb la trama del Bigotis, quan vingué a València, i ni m'ha contestat.