diumenge, 9 de gener de 2011

L'ENCÍS DELS REIS MAGS

L'ENCÍS DELS REIS MAGS

Article publicat a elpunt.cat el dia 9 de gener de 2011

Enguany, la mobilitat del calendari ha fet possible que les criatures hagen tingut quatre dies seguits per a gaudir de les joguines, per a trencar-les, per a histeritzar-se més del compte i per a consumir quantitats de piles. Els anys que l'endemà mateix del dia de Reis hi ha escola, els xiquets i les xiquetes han d'anar més de bòlid i ho ha de «consumir» tot més de pressa, en un dia. Això no passa als països que celebren Santa Claus en Nadal, perquè les criatures tenen més dies per a dedicar-s'hi, i per tant aquella tradició té més sentit comú que la catòlica. Siga com siga, voldria referir-me a les joguines i a la fantasia que les envolta, aprofitant la data.

Haig de confessar que quan vaig ser pare, fa 35 anys, optí per dir-los la veritat als meus fills, o siga que les joguines les compràvem els pares, els oncles, els avis... i que era millor tenir-les la mateixa Nit de Nadal i que tot allò dels Reis Mags era un conte. Eren els anys setanta i alguns creiem millor dir-los la veritat als xiquets que no omplir-los el cap amb mentides. Ara, al cap de tants anys, els meus fills s'han trobat en la mateixa situació amb el meu nét Jan i són ells els qui han d'optar: o Reis Mags, o pares. Decidisquen el que siga, si trien la vessant fantàstica, ho acceptaré de bon grat i l'any que ve em disfressaré de rei Baltasar, si cal.

Ara bé, sobre les joguines en si mateix, pense que la cosa va un poc malament, perquè ara són massa complexes. No em puc estar de comparar les joguines de la postguerra, que eren inertes però que amb la nostra imaginació fèiem viure, amb les joguines actuals. Les nostres eren vehicles que es movien perquè els arrossegàvem; espasses que s'activaven perquè les brandíem; escopetes que llançaven taps de suro; nines, que a tot estirar tancaven i obrien els ulls i algunes feien xisclets com si ploraren; escuradetes, que eren cuines en miniatura... La màxima tecnologia que incorporaven aquelles joguines dels anys quaranta eren les molles, a les quals calia donar-los corda i deixar-les anar...fins que s'acabava la corda o es trencava.

Actualment tot ha canviat i, encara que, en general, ho han fet per a bé, amb les joguines no estic tan segur: autòmats que corren, s'aturen, fan giravolts; nines que pixen i mamen... No faré la relació, perquè tots la tenim gravada al cap, a cops de tanta propaganda de televisió, però més del 50% de les joguines actuals són electròniques, telemàtiques, teledirigides, tan sofisticades com inintel•ligibles. Abans, si una joguina queia a la pica o a l'orinal, la rentaves i a jugar; o si s'espatllaven, encara continuaven fent la seua funció, que era despertar la nostra imaginació. Ara, si cauen a la banyera fan un curtcircuit i s'han acabat.

És cert que, avui, les criatures estan més espavilades que ho estàvem nosaltres, i manipulen les tecles i els dits amb una velocitat de vertigen, i ho comprenen tot al moment, mentre que a nosaltres encara ens costa Déu i ajuda manipular res. D'això no ens hem d'amoïnar, perquè el món avança i està bé que les criatures també, mentre que nosaltres ja hem fet la nostra carrera i és igual. Però crec que ara, amb tanta tecnologia, als xiquets els deixem poc de marge a la imaginació, a la creació, a la fantasia... Ara, en lloc de xiquets a casa, sembla que tenim tècnics informàtics. Però, c'est la vie.

De tota manera, com tota la tecnologia és producte de la intel•ligència humana, podríem pensar què passaria si tots aquests avenços els fèiem compatibles amb les antigues joguines, ara recuperades però amb materials certificats per Europa i no de llanda, evidentment. Seria qüestió d'intentar-ho, perquè ben mirat, amb tantes coses que en tenen els xiquets i xiquetes actuals, encara els entusiasma veure com es fan les bombolles de sabó quan el pare bufa una ampolleta; o com es posen les capsetes una dins de l'altra, de la més gran a la més petita; o com es mouen els animalets de feltre, que la seua imaginació fa fer salts, o menjar, o plorar, o parlar... He vist un xiquet a qui els Reis li han portat un cavallet, amb arreus i tot, i és tan feliç que no deixa que ni les germanetes s'hi acosten...

Finalment em referiré al tema dels diners i de la contaminació. Quants diners ens gastarem al primer món amb aquestes joguines? La xifra serà immensa, mentre que hi ha milions de criatures arreu del món que no tenen la disbauxa que les nostres, perquè són pobres de solemnitat. I encara gràcies si alguna ONG els ha fet arribar unes pilotes, uns trencaclosques, unes nines... amb les quals hauran gaudit tant o més que les nostres. Com pel que he vist a la botiga del senyor Li, del costat de casa, els xinesos, i algun manobre afeccionat i alternatiu, fan joguines barates, encara queda l'esperança que comencem a reflexionar-hi. Si corregírem un poc, de pas, evitaríem les tones de joguines espatllades i el munt de piles, altament contaminants, que omplen els contenidors dels carrers aquests dies després de Reis.