diumenge, 23 de gener de 2011

PINGANELLS SENATORIALS

"PINGANELLS" SENATORIALS

Article publicat a elpunt.cat el dia 22 de gener de 2011


Al google trobareu 190.000 entrades per a pinganillo, i 1.600 persones i associacions que llancen teories sobre com hem de dir aquest artefacte en valencià/català, perquè pinganillo, ni pensar-ho. Jo m'incline perquè l'IEC es decidisca ja i no ens passe com amb gilipollas (4.930.000 entrades al google), que finalment se'ns ha enquistat; per això propose pinganells, per a fotre els castellanoparlants i poder-los dir «no, pinganels no, és pin-ga-nells, ells, ells»; o encara millor, pin-ga-nyells...

Vull referir-me als pinganells senatorials, perquè l'espectacle dels senadors aguantant-se'ls a les orelles m'ha resultat divertit, i m'ha fet pensar. Quina cosa que els senadors puguen parlar en català, en gallec o en basc al Senat, amb traductors! Per la banda carpetovetònica popular no els ha resultat tan divertit i han reaccionat com sempre: que estem a Espanya i que tots som espanyols i que l'espanyol és la llengua dels espanyols... S'han quedat amb les ganes de cridar i arriba Espanya! Ho tenen així de clar.

Doncs bé, l'Espanya que diuen, en realitat és una creació política forçosa, però no quallada, al contrari que a França, que és el model dels espanyols. Ací, ni som tots ni pensem igual i, de tant en tant tenim la xamba d'aconseguir algunes reivindicacions «nacionalistes» oportunistes, aprofitant-nos de la debilitat dels governs centrals, com ara del socialista. Són poquetes coses, però suficients perquè els treiem de polleguera, als espanyolistes. Però no ens enganyem, perquè en les coses més importants, com el reconeixement del dret d'autodeterminació, per exemple, o el respecte íntegre de l'Estatut, que són paraules majors, socialistes i populars fan pinya; evidentment, això és massa per a la seua carabassa.

L'Espanya que anhelen els qui l'anhelen, des de sempre, consisteix en la submissió de les terres conquistades, que som precisament nosaltres; i a partir del segle XVIII, a més a més, «por el justo derecho de conquista», com deia el Decret de Nova Planta, encara no derogat. Tres-cents anys després d'aquell dicteri, però, encara no han aconseguit doblegar-nos del tot i per això s'han hagut de posar uns pinganells/pinganyells, per a saber el que diem al Senat. Divertit.

I això, per què els ha passat? Doncs perquè ells, encara que tenen la paella pel mànec, sempre no la poden aguantar i són eixos moments que devem aprofitar. Ara hi ha la debilitat del govern Zapatero, doncs, nyas! Que quan morí Franco era el moment d'exigir l'autonomia, doncs, apa! Que si a Felipe Gonzàlez li feien figa les cames, doncs ara vaig, que féu Pujol, a carregar el cabàs. Que si després era l'Aznar, doncs també, i damunt a fer-lo parlar en català en la intimitat... I com que quan no tenen més remei, cedeixen algunes coses, doncs, nyaca!

Però, tot el que «cedeixen» ho fan a contracor, i per això, quan poden tracten de contrarestar-ho. Hagueren de cedir amb allò de l'autonomia i ara ja comencen a parlar de fer-ne retallades. Hagueren d'acceptar unes regles electorals que, de vegades, converteixen els partits nacionalistes en àrbitres, i ja estan parlant de fer-hi reformes... Perquè, encara que en realitat els passem casa i ens ho haurien d'agrair, en realitat no ens poden veure, ens odien i ens temen. Ens putegen quan poden i damunt voldrien que pagàrem el llit.

Així que, com la fam espavila, mentre no puguem fer altra cosa, hem de saber aprofitar les oportunitats. Ara, els de Zapatero s'han hagut d'empassar els pinganells i altres coses, si volien salvar el cul; els populars, ja els heu vist, n'han renegat i els valencians, en concret, han renunciat a fer-ne ús, tal com els han ordenat. Contràriament, si guanyen les eleccions de l'any que ve, però fan curt, veurem Rajoy cantant el Virolai (amb un pinganell a cada orella) davant de la Moreneta...

Aquesta és la història. Una altra cosa seria que fora més gent que votara els partits nacionalistes, però això, ai, malgrat l'entusiasme de Guia, encara està verd. Les enquestes diuen que els populars, malgrat tota la corrupció que han generat (o gràcies a això) guanyen. Tenen al seu favor, també, la crisi econòmica i les contradictòries actuacions dels socialistes, que al País Valencià no alcen el cap. Així que, en maig veurem, tant a les municipals com a les autonòmiques, si tenim o no la xamba de poder fer res. I l'any que ve, a les generals. Quin panorama!