diumenge, 27 de març de 2011

LA SISA D'HISENDA I EL GADDAFI

LA SISA D'HISENDA I EL GADDAFI

Article publicat a elpunt.cat el dia 27 de març de 2011


Un professor i amic de la Pobla Llarga, em diu que, en l'article de diumenge passat (Les rateres ja estan calades), li ha cridat l'atenció que propose fer una sisa, en les properes declaracions d'Hisenda. També em diu que ha cercat als diccionaris aquest mot i no l'ha trobat enlloc escrit amb essa sinó amb ce, o siga cisa. Curiosament, acaba el correu amb un intrigant “fins aviat, si Gaddafi vol”. Li conteste amb molt de gust a les tres coses. En primer lloc vull recordar que fiu la sorprenent proposta de la sisa, junt amb altres quatre, amb la idea que si les observem, quan inevitablement votarem i després quan omplirem la declaració d'hisenda, o siga, quan caurem a les rateres que ens tenen calades, ho farem “amb la cara ben alta”; és una metàfora. Les cinc propostes són: no oblidar-nos que nosaltres no som d'eixe món, com canta Raimon, o siga que nosaltres estem ací i els polítics corruptes enllà, no ens barregem. Aconselle que no votem els partits “que porten els xoriços més grossos” a les llistes, o siga que vull dir que no votem populars ni socialistes. La tercera, que no hem de veure Canal 9 mai (a excepció de Senyor retor, perquè hi treballen l'Albert Forner i el Rafa Montesinos, que són amics meus). La quarta és la de la sisa, que ara explicaré amb més detall, perquè és la que ha intrigat l'amic professor. Finalment aconselle que no perdem l'esperança que un món millor és possible. Sobre la sisa en la declaració d'hisenda, en realitat la proposta és una espècie de consolació, de lleugera compensació, un acte de rebel·lia discreta i, a fi de comptes, pusil·lànime, un acte de justícia simbòlica, però profilàctic i molt saludable psicològicament, una futilesa i una nimietat, en comparació als robatoris que fan els polítics corruptes, els urbanitzadors sangoneres, els banquers de les hipoteques, els organitzadors de grans espectacles inclosos els papals, els salvapàtries de la cultureta... que destinen els nostres diners a fer guerres, a passejar el Papa, a passar casa a la monarquia, a posar-se uns sous de torero, a fer obres grandiloqüents i inútils... i a omplir-se les butxaques. Per tant, l'amic professor, que ho és d'Ètica precisament, pot estar tranquil que per nosaltres no serà que la moral estiga com està. Entenc que s'aclama a Gaddafi, irònicament. Aquest personatge és cert que és un dictador, com ho són tants governants del món àrab i de molts països africans i asiàtics, que s'han enriquit immensament, amb el suport d'Occident. Ara, però, la gent ha començat a dir-los que ja n'hi ha prou i a fer-los fora; això ho hem d'aplaudir i els hem d'ajudar, especialment perquè els dictadors tenen exèrcits i el poble, no. Ja ho feia el Capità Trueno quan ajudava la resistència a fer fora els tirans. Però, és injust intervenir directament suplantant els indígenes i damunt atacant indiscriminadament la població civil. També és curiós que quan hi ha intervencions alienes és perquè perillen els interessos occidentals, com el petroli de l'Iraq i ara de Líbia, com el cautxú de l'Indoxina... Sobre sisa o cisa, els diccionaris, com diu el professor, accepten cisa, perquè és així com s'ha normativitzat; però, Joan Coromines diu que no, que aquesta és una grafia “arbitrària i sense fonaments”; ho documenta, com fa sempre, i proposa sisa, tot i afegint que respecte a la forma cisa “s'hauria de rectificar una innovació tan anti-tradicional i amb tan poc fonament”. Jo he fet cas a Coromines, que és qui més en sap. En qualsevol cas, tothom coincideix en l'etimologia: sisa/cisa ve del francès antic assisse, derivat d'asseoir, que voldria dir un ajust que es fa a una peça de vestir i una petita porció que es pispa de la quantitat destinada a la compra. Exactament així és com jo tenia concebut aquest mot, des que era una criatura i veia les dones cosint i entrant la sisa, o m'enviaven al mercat i m'advertien que no fera cap sisa, que en tot cas serien unes aguiletes o algun quinzet, precisament per a comprar-me el Capità Trueno.