diumenge, 20 de març de 2011

LES RATERES JA ESTAN CALADES

LES RATERES JA ESTAN CALADES

Article publicat a elpunt.cat el dia 20 de març de 2011


Com ens tenen calades dues rateres, exactament la de les eleccions del 22 de maig i a continuació la de la declaració de la renda, vull reflexionar-hi i donar alguna idea. En quant a les eleccions, el fet que alguns polítics xoriços, malversadors o defraudadors de hisenda tinguen la barra de tornar a ser candidats, crec que ho diu tot. Al món civilitzat, excepte ací i a Itàlia, a un paio amb problemes amb la justícia, no se li ocorre presentar-se a unes eleccions, ni els seus partits els ho permeten, ni el poble els vota. Però, ací, merda.

Ací, cap dels polítics implicats dimiteix ni el dimiteixen. Ni per posar mà a la caixa, ni per deixar que altres la posen, ni per acceptar regals de gàngsters, ni per defraudar la hisenda pública, ni per pagar factures en l'estranger sense declarar i sense IVA, ni per adjudicar jubilacions a individus que no han treballat en sa vida, ni per especular en complots urbanístics, ni per gastar sense justificar, ni per malversar en bufes de pato l'erari públic, ni, en definitiva, per estafar el poble de la manera més sàtrapa... ací, ni dimiteixen, ni justifiquen res.

Al contrari, amb tota la cara dura, encara es fan més forts, intenten fer creure que són més purs que la casta Susanna i que tot són invents i trames dels socialistes contra els populars, i dels populars contra els socialistes. Confien que les properes eleccions els exoneraran, perquè el poble analfabet els tornarà a votar, i amb això quedarà demostrat que són de puta mare i, doncs, que sobra la justícia; fins i tot, si els jutges continuen fent la seua feina i van estrenyent-los en les seues investigacions, no dubten a atacar els jutges, descaradament i des de la impunitat que els dóna els llocs que ocupen en la vida pública.

Així que estem fotuts, especialment si es confirmen les enquestes. Açò continua essent una oligarquia, encara que ara no d'un sol partit, sinó de dos. Evidentment, la desinformació o la tergiversació de les coses, a què es dediquen els partits poderosos, fa possible que passe el que està passant, no debades posen tant de zel a controlar els mitjans de comunicació (el cas de Canal 9 és espectacular). I el dia 22 sols serà el començament, perquè a continuació començarà la següent tramoia del calendari: les declaracions d'hisenda. Els que manen, els qui tenen els diners, els qui controlen l'economia, saben perfectament que els ciutadans farem les declaracions, dòcilment, perquè som els únics que creiem que hisenda som tots. La situació és així de paradoxal, saben que la gent és més justa, més noble, més sincera que ells. Així és que, amb les rateres que ens tenen calades, hi anirem caient, en una darrere de l'altra: els votarem i els pagarem. I ells continuaran fent fortuna, a costa del poble, com en l'època de Franco.

Per tant, amb aquestes perspectives, vull insistir que fem alguna cosa de profit i he pensat en un programa senzill, de cinc punts, encara que aquest Estat de pandereta mereix una resposta més contundent. És tracta de no perdre la moral i de sentir-nos un poc més satisfets, malgrat les calamitats amb què ens aclaparen els “governants”, malgrat que l'espectacle que ens ofereixen siga tan deplorable i tan similar al dels retors que deien: feu el que us dic, però no el que jo faig. Aquests fan igual, ens omplen el cap de lleis i d'ordenances que ells incompleixen quan volen. Per tant, propose el meu programa.

Primer, hem de dir que no, que nosaltres no som d'eixe món i hem d'estar convençuts que nosaltres estem a la banda d'ací i enfront, ells; açò és molt important per a no desorientar-nos. Segon, no hem de votar cap partit dels grossos, dels que porten els xoriços més grossos, sinó els minoritaris, que no porten mala gent en les seues llistes. Tercer, no hem de veure Canal 9 (a excepció de Senyor retor, perquè actua Albert Forner i dirigeix Rafa Montesinos, que són de Silla i amics meus; no us oblideu). Quart, hem d'intentar enganyar-los d'alguna manera quan fem la declaració de la renda, encara que anant amb molt de compte perquè no ens enxampen; una xicoteta sisa que fem ens ajudarà a augmentar l'autoestima. Cinquè, no hem de perdre l'esperança que un món millor és possible, sense aquesta colla miserable que ens manipula... Amb aquests cinc punt, malgrat que també caurem a les rateres, ho farem amb la cara ben alta.