dilluns, 5 de desembre de 2011

QUATRE ANYS I FORA

QUATRE ANYS I FORA
Article publicat a el Punt/Avui el dia 5 de desembre de 2011



Em diu la meua dona que els polítics haurien d'estar només quatre anys al poder, i fora. Segurament seria una bona solució, això de limitar-los el temps de manar, perquè la majoria no tindrien temps d'aprendre les martingales i les rateries a què acaben dedicant-se, ni podrien fer grans operacions, que s'aprenen especialment a partir dels quatre anys, més o manco. És evident que sempre hi hauria els més espavilats, com Zaplana, que ja s'ho saben tot abans d'entrar o aprenen ràpids, però serien l'excepció, perquè els genis no sovintegen entre els diputats, alcaldes i regidors. El que és evident, però, és que, per molt burros que siguen, els polítics acaben sabent-se-les totes i, per tant, no està tan malament la proposta; crec que s'hauria d'estudiar.

Amb aquest sistema de quatre anys i fora, també aconseguiríem que més ciutadans i ciutadanes s'implicaren en la responsabilitat, exactament el triple que ara o més, perquè la major part dels nostres prohoms porten tres candidatures sucant de la cassola, i alguns tota sa vida, fins i tot des d'abans de la democràcia, perquè ja estaven amb Franco. Pense amb Blasco, Cotino, Rita, Fabra, Ripoll..., als quals els va tant rebé que no pensen jubilar-se! El sistema de quatre anys i fora permetria triplicar, per a tot el veïnat, les possibilitats de tastar això de ser comandants d'alguna cosa, o siga que seria com triplicar la democràcia.

Alguna cosa s'haurà de fer, si no és aquesta que estic exposant, per a evitar que hi haja polítics que facen de la seua vida un exercici de mangarrufar sense escrúpols, escudellant-se tot el que poden, amb total impunitat o gairebé. Ara mateix, al País Valencià hi ha implicats en casos d'alta corrupció més de trenta alts càrrecs, alguns amb la senyora inclosa, i això és absolutament insuportable. Encara ho és més, però, la irresponsabilitat dels qui els han deixat fer, convertint-se per això mateix, ells mateix en sospitosos. Si una cosa pareguda es descobreix en els països més democràtics que el nostre, comporta dimissions en cadena, dels polítics furtamantes i dels qui han descurat la seua obligació supervisora, però ací ni dimiteix ningú, ni ningú torna ni un xavo, ni ningú se'n penedeix de res...Parlant de penedir-se'n, m'intriga una cosa: tan beatos que són, què li diran al Nostre Senyor, quan resen?

Com tenen la cara molt dura i desconeixen la vergonya, hi ha polítics amb causes judicials pendents, per actes de corrupció, que continuen amb els galons posats i això és repugnant i pervers. En aplicació del dret de presumpció d'innocència i invocant que la justícia és igual per a tots, aquests il·lustres patricis continuen la marxa de sempre, descaradament; ja actuarà la justícia, diuen, en la qual confien. Això és injust, en primer lloc, perquè aquests senyors no són iguals que la resta dels ciutadans, ja que aquests paios, manen; cobren uns sous altíssims; van de gorra per tot arreu; tenen guardaespatlles, xofer, cotxe blindat... En segon lloc, perquè tenen “capacitat per a maniobrar” en un camp, el de la justícia, on no podem fer-ho la resta de ciutadans, i com a exemple està el cas de Fabra. En tercer lloc, perquè aquests senyors tenen la capacitat de fer les lleis, i de fer-les complir, i per això castiguen immisericordiosos els infractors, i per tant hauran de ser més punibles que la resta dels mortals, i resulta que és al revés.

Per tant, a aquests senyors se'ls hauria de desproveir del dret de presumpció d'innocència immediatament que la policia o el fiscal trobe indicis i proves per a inculpar-los. Ells mateix, si tingueren vergonya, s'haurien d'avançar a les actuacions judicials i haurien de dimitir. Sembla mentida com els atrau el càrrec! I els seus confessors els haurien d'imposar de reat: la restitució de tot el que hagen pispat, de tots els “regals” que hagen acceptat; l'obligació de demanar perdó; i la pena d'una temporada de penitència... I encara als més pietosos, perquè tenen més responsabilitat davant la societat de donar bon exemple, els haurien de condemnar, a més a més, a vestir-se amb un sac i cobrir-se el cap de cendra, com diu la Bíblia. En fi, tot açò són elucubracions que se t'ocorren, llegint els diaris o escoltant la televisió.

Perquè la gent, la base del comú, som uns zeros a l'esquerra i, per tant, tenim poques possibilitats que ens facen cas de res. Ara mateix, la gent ha votat contra els socialistes, i ha deixat guanyar els populars. Als mateixos populars que s'havien dedicat a fotre tot el que sabien, en lloc d'ajudar el govern a eixir de la crisi, i han fet creure que ells tenen la solució dels problemes. Ara ho veurem. Perquè, van a descongelar les pensions, van a retornar als funcionaris els diners que els han descomptat, van a crear llocs de treball i acabar amb l'atur, van a forçar la banca a donar crèdits...? El govern valencià popular, que ha estat vuit anys reclamant més diners a Madrid per a “justificar” l'enorme forat negre de les finances autonòmiques, va a fer-ho ara que manen els seus a Madrid?

Ningú no farà res, per les raons que ja sabem, i continuaran manipulant l'opinió pública. I d'ací quatre anys tornaran a la mateixa, a prometre l'oro i el moro, i la gent els tornarà a votar, evidentment en clau bipartidista: o populars o socialistes; és el pacte secret dels dos grans partits, que consisteix a repartir-se el pastís, els que manen a omplir-se la butxaca i els altres a esperar que els torne a tocar la rifa. I tot açò és tan injust que crec que, en efecte, seria una bona solució la que proposa la meua dona: els polítics, quatre anys i fora. O ni això: tots els polítics fora!