diumenge, 27 de novembre de 2011

TINDRÉ MONO DE LLADRES?

TINDRÉ MONO DE LLADRES?

Article publicat a el Punt/Avui el dia 27 de novembre de 2011



No m'havia adonat fins ara mateix, que acabe de prendre un cafè amb Jesús Escorihuela i Xavier Cunyat, que la primera cosa que cerque al diari és si hi ha alguna notícia grossa i en primera pàgina, de lladres, de desfalcs, de suborns, de corrupció. M'he posat a pensar-hi que tinc com una mena d'addicció, que necessite cada dia una ració d'escàndol, com qui necessita cada matí un cafè, un barrejat de cassalla (si és de Silla), o un porro; si no s'hi publica res, ho trobe a faltar i inconscientment pense que el diari aquest dia és una merda; o siga que: tindré mono de lladres?

Això em preocupa, perquè ja se sap que les víctimes de les addiccions hi han arribat a poc a poc, a base de xicotetes dosis, que cada vegada s'han anat fent més grans. Les dosis de corrupció que cada dia ens xutem, llegint el diari, ens estaran dopant? La societat, estarem immunitzant-nos a la maldat de les corrupteles? Acabarem familiaritzant-nos i trobant normals les malifetes dels més xoriços? Potser que sí, que això és el que ja està passant-li a moltíssima gent, cosa que explicaria que a l'hora d'anar a votar, d'una manera ineludible i fatal, s'inclinen pels lladres. És com si tinguérem el síndrome de la mà llarga

Avui mateix, en primera pàgina, hi ha el cas dels furtamantes d'Emarsa, que no sols han cobrat sous de primers ministres, han gastat luxosament el que no està escrit, han viatjat de gorra al Carib amb la família i els amics, han camuflat els comptes, s'han folrat, han mentit impunement, han subornat, han untat a totdéu, sinó que han tingut la cara dura de tirar-se unes putes romaneses, camuflades de traductores i empresàries, durant uns quants dies, en un hotel de luxe a Benicàssim, i tot a càrrec dels pressupostos que paguem tots els ciutadans.

L'escàndol és tan gran que: o els responsables polítics de la Generalitat, amb Camps al curumull, ho han consentit, perquè s'untaven també algunes llesques; o és que ni ho sabien i això demostraria una mancança absoluta de responsabilitat, igualment punible. És tan insuportable aquest cas, com ho és el cas Gürtel, o com ho és el cas Brugal, o el cas Fabra, com són tots els casos de corrupció, siguen del PP o siguen del PSOE, o de qui siga.

La nostra societat, que els ho permetem atorgant-los els nostres vots, ara a uns i adés als altres, també som còmplices, mira per on. És possible que si actuem així ho fem perquè estem immunitzats a la immundícia, i hem acabat considerant-la normal. Quin país! Pobre país! Perquè un país on els polítics no tenen moral, i el poble està perdent-la o li l'estan enverinant, està abocat a la ruïna, a la ruïna moral. Així que, a més de la crisi econòmica, tenim la crisi moral, o siga que açò és l'hecatombe.

No es pot consentir que personatges com el d'Emarsa, un tal Esteban Cuesta, que per la cara que posa sembla més un pescador de tonyines, que un alt executiu, haja fet totes les coses que estan investigant-se-li, sense que tremolen fins els ciments en què se sustenta el dret i la mateixa democràcia. I si, a més a més, el mateix vicepresident de la Diputació i alcalde de Manises i altres polítics populars formen part d'una trama que ha actuat amb tanta immunitat, això és una prova de la complicitat de molts altres personatges del govern valencià, perquè no hi ha immunitat, sinó hi ha complicitat. Així que és inevitable que el partit d'aquesta colla de xoriços diga alguna cosa, que identifique les pomes podrides. Què en sabia Camps? Què en sabia Rus? I Gerardo Camps? I Blasco?...

Ara mateix, el president Fabra, per exemple, no pot dir “a mi que me registren”, perquè ara ell és el màxim responsable del partit i del govern; ni Rus que ell no era, que ni mirava, perquè tenia la responsabilitat com a president provincial del partit. Ni tan sols Rajoy pot dir “jo, qué tropa” i tractar d'eludir responsabilitats com en els altres casos. Hauran de donar la cara. I que no tornen a invocar, com féu Camps, que el poble els ha votat i per tant que els ha perdonat. El poble els ha votat, perquè viu narcotitzat de tanta dosi diària que li xuten, però no és qui per a perdonar-los. Donar faltes i bones, en aquests casos dels Codis Civil i Penal, depèn dels jutges que, com estem veient, encara que sense massa pressa (crec) estan arribant al final del túnel, que en aquest cas són els tribunals de justícia. Si com a pena els imposen que tornen tot el que han furtat, no caldrà fer més retallades dels sous i de les pensions als treballadors i jubilats.