diumenge, 6 de novembre de 2011

CONTINUA L'ESTAFA, CONTINUA EL CIRC

CONTINUA L'ESTAFA, CONTINUA EL CIRC
Article publicat a elPunt/Avui el dia 6 de novembre de 2011



Els avanços tecnològics que permeten veure en directe i cada dia tot tipus de desgràcies, crec que estan insensibilitzant-nos, que estem donant per fet que la natura va per on li dóna la bola, que no hi ha cap moral que ature les passions humanes desbocades, que la banca és l'àvida de dollars sense fre i que els polítics són uns perversos i uns lladregots de tota mena (de totes les categories). Abans costava més “comprendre” les magnituds de les tragèdies, perquè la gent s'assabentava del que s'assabentava i al cap d'un cert temps del succés, de manera que quasi rebien la notícia com una cosa de la història, o siga llunyana; damunt, tenien l'explicació màgica que justificava el que havia passat: perquè Déu ho ha volgut! Ara no, ara podem veure en directe i al moment com peta la central de Fukushima, com rematen el Gaddafi, com moren de fam els xiquets a tot arreu del món i, damunt, sabem que tot té una explicació gens divina o extraterrestre, sinó humana, o siga pels interessos econòmics, segons demostrà Carles Marx. Ara que sabem tot això i que podem assenyalar els culpables amb el dit, no ho fem, però, o ho fem tan poc que continua l'estafa i continua el circ.

Doncs, malgrat que ara tot és tan evident i que coneixem els culpables de la destrossa de la natura i dels accidents que se'n deriven; els culpables de les guerres que es mouen per tot arreu, motivades per interessos econòmics i estratègics, o siga per interessos polítics; i que si hi ha fam a Etiòpia és perquè el món no ajuda suficientment i la poca ajuda que hi arriba se l'apropia l'exèrcit. Ara, que és tan evident que és el gran capital qui ha mogut la crisi mundial; que són les grans multinacionals farmacèutiques que decideixen qui se salva i qui se mor i que són capaces de provocar pandèmies per a vendre els seus productes; etcètera. Ara que sabem tot això i que podem assenyalar els culpables amb el dit, no ho fem, però, o ho fem tan poc que continua l'estafa i continua el circ.

Però, no sols estic referint-me a escala mundial. També a nivell més pròxim, per exemple, a nivell de l'Estat, sabem qui ha estat el culpable de la crisi que vivim. Evidentment, part de la culpa és del govern, sobre tot de la ignorància de Zapatero; això ningú no ho posa en dubte. Però, els salvapàtries populars també tenen molt a veure en aquesta crisi. Per exemple, al País Valencià, que podem prendre com a paradigma del que és una gestió catastròfica, precisament popular: qui ha estat impulsant l'equívoca política de la construcció desenfrenada? Qui ha estat incapaç de controlar les caixes d'estalvi valencianes? Qui ha estat gastant sense mida tot el patrimoni, endeutant l'autonomia fins a límits insalvables? Qui ha estat practicant i permetent la corrupció? Ara que sabem tot això i que podem assenyalar els culpables amb el dit, no ho fem, però, o ho fem tan poc que continua l'estafa i continua el circ.

Venen unes eleccions, que renovaran moltes cares al Parlament, però que no renovaran ni les idees, ni la moral dels polítics que seguen als escons. Uns faran el contrari del que digueren, altres faran exactament el que criticaren als contraris, uns diran que no poden acomplir les promeses electorals per culpa de qui..., altres que es veuen obligats a fer un gir (un cop de timó)... Com exemples, el més cridaner és el de l'oblit del transvasament de l'Ebre, perquè amb tanta caguera que organitzaren Camps, Cotino, AVA, etc. ara ni figura al programa electoral de Rajoy. Un altre exemple, mal exemple, fou el de la promesa de Felipe Gonzàlez de no posar-nos a l'OTAN; féu tot el contrari. I així podríem composar una llarga llista de mals exemples. I ara que sabem tot això i que podem assenyalar els culpables amb el dit, no ho fem, però, o ho fem tan poc que continua l'estafa i continua el circ.

Un circ, que és allò que manté entretingut el poble, el tindrem durant la campanya electoral i a dojo. Hi destacarà, sobre tot, el numeret dels equilibristes: a veure qui en dóna més, qui promet més... fins a l'apoteosi del triple salt mortal. Tot siga per a arribar a la Moncloa! Però també hi haurà circ al llarg dels quatre anys que ens esperen. Perquè, guanye qui guanye, ací qui decidirà el que s'ha de fer és la Merkel i el neoliberalisme i tant ho són els socialdemòcrates com els populars. L'estafa, doncs, continuarà, i, per tant, la presència de les minories que fiscalitzen serà importantíssima, perquè, sinó, bona nit, cressol.

Per això invite els indecisos a que s'aclarisquen i que pensen que Rubalcaba i Rajoy són com Isabel i Fernando, que “tanto monta”. Jo els invite que es fixen en els partits minoritaris, al menys perquè no tenen possibilitats de posar la mà a la caixa, ja que l'única feina constitucional que tenen és la de fiscalitzar; invite els indecisos, com a mínim, que tinguen en compte aquesta contingència, per a vèncer els escrúpols. Però sobre tot són els milions d'indignats, els joves sense feina, les famílies en l'atur, que han de decidir si donen el seu vot a qui els està estafant o a qui no els podrà estafar. Les minories, com no manen, no poden estafar! Jo, que compartisc intel·lectualment i moralment els plantejaments dels indignats, ho tinc clar: votaré Compromís, perquè, a més d'honrats, són nacionalistes. Al PP i al PSOE, no els votaria ni borratxo.

1 comentari:

Xavier Cunyat ha dit...

Aguanta Josep... que Marx demostrà el que demostrà.