dijous, 19 de gener de 2012

SILLA, POBLE DE TOREROS?

SILLA, POBLE DE TOREROS?

Article publicat a el Punt/Avui el dia 19 de gener de 2012



A la vista del programa de la Fira de Sant Sebastià 2012, la imatge que tindran de nosaltres és que som un poble eminentment torero. La fira, que dura tres dies, comptarà amb tres col·loquis taurins i amb una exposició apropiada: 'Vicente Barrera. La elegancia del valor'. Als col·loquis participaran ramaders, un dels quals és el propietari del famós bou Raton; matadors; empresaris taurins; periodistes i fotògrafs taurins; un futbolista del València CF (?); i el diputat provincial de bous, Isidro Prieto. A l'exposició assistiran el mateix torero Barrera, que es podrà veure exposat i la directora del Museu Taurí de València. Perquè quede ben clar que l'ajuntament entén que els bous i la història són coses paregudes, han anunciat que l'exposició es farà a l'interior del Museu d'Història i Arqueologia, segurament de manera temerària, perquè crec que no és legal, ni el lloc més adequat. L'aclaparadora insistència de bolcar-se en aquesta activitat dóna a entendre les coordenades intel·lectuals del consistori. Per descomptat, vol donar la imatge que, en efecte, Silla és un poble de toreros.


És evident, però, que no és així, i hem de deixar-ho clar: a Silla hi ha un grup de gent afeccionada als bous i ben organitzada en dos penyes (Caixaes i l'Esclafit), tant com per a dedicar-se al tema en cos i ànima, amb l'ajut econòmic municipal. Antigament hi havia tres penyes taurines: la penya Martínez, el maestro de Russafa (que tenia la seu al bar de la Penya); la penya dels admiradors del marit de Conxa Piquer, Màrquez (que tenia la seu al Barrassí); i la penya Barrera (bar de l'Os). Aquestes penyes agrupaven els afeccionats locals, que es pagaven el vici de la butxaca. L'ajuntament sols organitzava 4 dies de bous pel carrer i tancava la plaça amb carros i posteriorment patrocinava corregudes del Platanito, Ricardo Fabra, Múrcia, etc.


Actualment tot ha canviat: l'ajuntament paga el muntatge d'una plaça de bous, i els dies de bous al carrer han passat a ser el doble. No hi ha espectacles de toreros matadors, però la joventut s'ho passa d'allò més bé, fugint de les vaques quan s'acosten i bevent i fent gresca quan desapareixen. A més dels tauròfils local, però, també hi ha molta més gent que no té aquests mateixos interessos, però compten ben poca cosa. Els primers tenen, a més, l'avantatge que l'alcalde Serafín Simeon és un d'ells, que ha estat president de la seua penya, per tant hi ha un excel·lent feeling entre l'alcalde i els socis, tant que l'ajudaren activament en la campanya electoral. Tot plegat, però, malgrat que es pot acceptar el manteniment d'aquesta activitat festera, el que no té cap justificació és que se li dedique tanta atenció i en preferència, sent com és un tema tan controvertit, que incomoda la sensibilitat de molts ciutadans i ciutadanes.


Com aquests actes s'ubiquen en el cor de la fira, com a membre promotor i actor de la idea de dotar Silla d'una Fira de Sant Sebastià, que batejàrem i encara es manté en el cartell, com a fira comercial, agrícola i d'alimentació, crec que és absolutament desafortunat cedir tant de protagonisme a l'assumpte dels bous, fins al punt que de les 75 línies de què consta el programa oficial, 27 estan destinades al tema taurí. Per molt agraït que estiga l'alcalde a la penya Caixaes, i per molt que li agrade tot això dels bous, hauria d'haver optat per una actitud més discreta i, respectant les opinions contràries, reprimir els propis impulsos.


Ja sabem, però, que els populars tenen molta inclinació al tema, fins al punt que han pretès crear una absurda càtedra universitària! És inexplicable, però és així. Supose que els populars europeus s'hauran quedat de pedra en assabentar-se, perquè encara que saben que la cultura va per terra en aquest país, la proposta excedeix tot l'imaginable. Cadascú és ben lliure de pensar com vulga, però el que no es pot fer és imposar les pròpies idees, ni des de l'alcaldia, ni des de cap altre lloc.


Lamente haver-me de posar a raonar sobre un tema que jo sempre tractí amb delicadesa i distància, fins i tot amb respecte, quan vaig ser alcalde; això ho podran testificar els membres de la penya, però d'alguna manera he volgut fer-me ressò del sentiment de molts ciutadans i ciutadanes que veuran amb consternació l'aclaparadora presència en la fira d'actes vinculats a una activitat que considerem poc civilitzada.


Pel que fa a la resta d'activitats em sembla molt bé que consistisquen en demostracions locals i econòmiques: tallers d'animació, concerts, desfilada de moda infantil, exposicions, discomòbil... En època de crisi com l'actual no s'han de tirar massa coets. Vull subratllar les dues jornades de transfusió de sang que organitzen les Ames de Casa, encara que al programa no apareixen citades, perquè supose que són elles que continuen col·laborant, o almenys ho feien quan començàrem.


Finalment vull comentar que la Diputació organitza un tren turístic Silla-Port. No ho faré, però m'agradaria agafar-lo, perquè serà divertit. Ara bé, la pregunta que em faig és si la iniciativa té res a veure amb la fantàstica idea de l'anterior alcalde de convertir el poble en un empori turístic. Com supose que no, que és senzillament que s'aprofita oportunament un “trenet turístic” que la Diputació porta pels pobles i que, de la mà del diputat siller, Isidro Prieto, ara ens toca a Silla. Si és així em quede més tranquil.


Així és que, resumint, Silla no és un poble torero ni de toreros; Silla és un poble que té unes penyes de joves tauròfils i tauròmacs, entre els quals el mateix alcalde, que han tingut l'oportunitat d'acaparar una bona part de la fira amb les seues activitats, com a premi a la seua vinculació política amb Serafín Simeón. Però, la majoria de la població no pensa igual que ells sobre els bous, inclosos molts votants del PP, com m'han manifestat. Confiem que, passats aquests dies, els entre un poc de cordura i que retornen a la discreció, perquè seria terrible que aquest estiu, els bous augmenten encara més la seua presència i que ens costen més diners. I, evidentment, confiem que la societat valenciana no tarde a entrar pel bon senderi i es plantege aquest tema d'una altra manera.