NO SÓN TAN PODEROSOS COM ES CREIEN

NO SÓN TAN PODEROSOS COM ES CREIEN

Article publicat a el Punt/Avui el dia 13 de setembre de 2012

Si les campanyes electorals serveixen per a alguna cosa és per a engalipar el veïnat, fer-li veure que els burros volen, prometre-li l'oro i el moro i després ja veurem. Com el que veiem després és que les promeses se les passen per l'entrecuix, és natural que el veïnat es desanime i perda la confiança i el respecte als polítics i encara pitjor, que acabe pensant que tots ells són uns mentiders. Podem posar per exemple les promeses de Rajoy: que no apujaria l'IVA, que crearia treball per a tots els aturats, que no augmentaria els impostos, que no tocaria la sanitat, que ho arreglaria tot... Tot mentida, perquè està fent tot el contrari, retallant-ho tot i agreujant la situació com en la vida ens havia passat. Sols li falta ficar les tisores en el tema de les jubilacions, cosa que farà només passen les eleccions gallegues i basques. Rajoy diu que no té més remei que fer el que fa, perquè no tenim ni un duro i devem més que divisem. O siga que no som tan poderosos.

A Silla, que és el que ens interessa, passà una cosa pareguda, en les eleccions passades. El poble estava fet una braga, per la política desvariada de Baixauli i del seu obès equip, i el PP tingué fàcil posar-se a fer promeses, que la gent es va creure en gran part: que ells ho solucionarien tot si guanyaven, perquè Rajoy vindria en la nostra ajuda. Vingueren les eleccions i els del PP quasi obtingueren la majoria absoluta; ai, per poc! Els passà com a Baixauli, que feren curt, perquè el poble, que és molt savi, no acabà de creure'ls del tot. Haurien d'arribar a pactes, doncs, i no n'han arribat a cap; els ha passat exactament igual que a Baixauli. Ben mirat s'assemblen prou.

La incapacitat de Baixauli d'arribar a cap pacte la solucionà ràpidament amb el cas de transfuguisme que protagonitzaren ell i Machancoses. En el cas del PP, ni això; millor dit, no sé si ho han intentat, però no ho han aconseguit. Així que el PP en solitari ha de tirar endavant. I no poden arrossegar el carro. Arriben a un pacte in extremis amb els socialistes per a demanar un rescat a Madrid i ho fan tan malament, que no els accepten la proposta. L'estiu està damunt i les festes, i no hi ha ni un duro. Què fem?

No passa res, ací està Isidro i ell ho solucionarà, que té molta influència, deien i es creien els populars. És curiós que Baixauli també confiava amb les influències. Se li confia les gestions a fer a Madrid, des de la seua influència de la Diputació i... res. A Isidro no li fan ni cas a Madrid, així ho confessa a l'equip de govern; ell tira la tovalla.

Què li ha passat a Isidro, que ja no li fan ni cas a Madrid? Per què? Tindran res a veure les bandositats internes dels populars? Perquè tothom sap que entre Castellano, l'home fort del Consell, i Rus, l'home fort de la Diputació, hi ha una guerra declarada. Isidro forma part de l'alt comandament de l'exèrcit rus i no té una bona posició per a demanar ajuts al bàndol contrari, o siga al castellà. Ell crida desesperadament a Madrid i ni li contesten; també ho fa el seu general Rus, i tampoc. Ai, mare. Estem perduts!

Açò no és producte de la imaginació, ni ganes de guerra que tinc, com diu l'alcalde, sinó que és la realitat. No som tan grans, ni tan poderosos i per no tindre, no tenim ni padrins i a qui no té padrí no el bategen. La situació és similar a la que passàrem en l'anterior legislatura, quan Baixauli s'enfrontà al seu partit i s'alià amb Asunción. I en els dos casos, per culpa de la posició erràtica d'ambdós polítics (Baixauli i Isidro), Silla ha estat i és la gran perjudicada. La història ja jutjarà.

Així que, malgrat que no ens ho diuen, estem sense un cèntim i el govern no sap si arribarà a finals d'any. Per què no ens ho diuen? Per què no fa una nota de premsa l'oficina municipal? Si les gestions a Madrid es poden donar per fracassades definitivament i els diners i l'esperança s'han esfumat, a no ser que passe un miracle, que ho diguen. A mi se m'ocorre demanar un miracle, a una de les persones més assenyades que conec entre els populars sillers: a Natxo Ventura. Li han demanat que faça alguna gestió? És l'únic sant a qui jo m'aclamaria.

Malgrat tot, però, hem tingut bous! Això sí que era important... Com els joves del Bloc han denunciat en un article d'opinió, passats els vuit dies de bous s'ha vist clarament que amb quatre, com demanaven aquests joves i Compromís, n'haurien hagut prou i s'haurien estalviat molts diners. Diuen que “els darrers dies els bous quasi anaven caminant sols pels carrers”. Exactament i jo sóc testimoni. I ara veurem si les falles, la casa d'Andalusia, etc. si tenen o no subvenció.