dijous, 22 de novembre de 2012

NI PAGUEN ELS TRÀNSFUGUES, NI ELS XORIÇOS

NI PAGUEN ELS TRÀNSFUGUES, NI ELS XORIÇOS
Article publicat a el Punt/Avui el dia 22 de novembre de 2012

Vinc de la plaça, amb molt mala hòstia, després de parlar amb Jesús Escorihuela que encara en té més que jo. Hem comentat dues notícies de premsa que tenen molt a veure: la sentència del Suprem sobre el cas del transfuguisme Baixauli-Machancoses, i la situació dels treballadors municipals, ja que sembla que en sobren encara més dels que ja n'han fet fora. La situació econòmica municipal és absolutament caput, però encara no s'han donat les explicacions suficients, ja que plorar com fa l'alcalde que no hi ha diners, és no dir res.

Per què no paga la Generalitat el que ens déu? No ho fa perquè no tenen ni un clau i, com són del PP, el nostre govern ni piula. Per què no ha resolt Montoro la petició de socors de l'ajuntament? Pel mateix que acabem de dir. Però ha d'haver alguna raó perquè Silla estiga a punt del col·lapse i ningú ens salve. El regidor d'EU digué que el nostre poble era un camp experimental; en altre moment jo he insinuat que la nul·la capacitat de fer-nos oir, per la Generalitat i per Madrid, la té l'alineació de Silla en el bàndol de Rus. Siga com siga, els qui han de donar explicacions, que són els del PP, no ho fan, i els qui han d'indagar, que són l'oposició, tampoc.

Amb el diari a la mà se'ns ha aproximat un veí, exaltat i indignat, senyalant la informació que el regidor popular, Carlos Primo, està estudiant si li reclamen al regidor trànsfuga, tot el que cobrà il·legalment. Del seu inductor i protector, que és Baixauli, ni pensen ni diuen res. I aquest és un gran misteri. Com tothom recordarà, l'endemà que els populars se'n feren càrrec del govern, des de les files socialistes, Lluís Martínez, i jo mateix hem reclamat una auditoria de la situació econòmica municipal. Els populars no l'han feta mai, per què?

El veí que ens ha abordat ha opinat, com fa tantíssima gent, que tots els polítics són iguals. Com jo em reclame l'excepció a eixa regla, pràcticament estic d'acord: tots són iguals o pareguts i sembla que juguen entre ells a l'avui per tu i demà per mi, o siga que, si poden, es tapen. No té cap altra explicació, perquè les denúncies que es fan entre ells són les que avança la premsa, quan hauria de ser al revés.

Continuant amb el tema local, ja sabem que als funcionaris municipals no els toca la camisa el cos, perquè temen la retallada de personal que van a aplicar-los. Si s'entretingueren, especialment els capos sindicalistes, a sumar les xifres malversades, directament i indirecta, pel seu aleshores estimat Baixauli (a qui volien més que a mi, cosa que no em dol en absolut, sinó al contrari) veurien que la situació no hauria estat tan negra, ni n'haurien “sobrat” tants treballadors. Però, no hi ha més cec que qui no vol veure i els sindicats tenen una gran responsabilitat.

I el trànsfuga no tornarà ni un euro, remata el veí. I tant que no tornarà res, li dic. En aquest país, qui torna res? Si no tornen res ni els grans xoriços polítics o de la banca, com ho ha fer un pobre desgraciat? De fet, si l'Estat està tan exhaurit és per tres raons: perquè aquest és l'Estat amb més corrupció de la zona euro i ningú no torna el que roba; perquè és l'Estat amb una justícia més dolenta, de l'euro; i perquè és l'Estat amb una població civil més analfabeta, de l'euro. Tot plegat, doncs, ens han dut on estem. I l'exèrcit, i l'Església i la Corona, i l'excés de burocràcia i d'administracions prescindibles, com el Senat i les Diputacions..., tot això, també.

Els tres improvisats contertulians, el veí, ja més calmat, Jesús i jo, marxem cap a casa. Davant de l'ordinador pense que hem fet unes reflexions polítiques i morals, molt per damunt damunt, però que són encertades. Vull recordar, per a acabar, que hem comentat la ineficàcia dels polítics locals i dels sindicats. El mutisme en què estan instal·lats no és gens bo per a la democràcia, que el que necessita és tot el contrari, que polítics i sindicalistes es guanyen de veritat els diners que ens costen. Uns polítics i uns sindicats vius, i no somorts, provocarien la crítica social, i farien remoure el veïnat. Però potser que això els done massa por als partits i als sindicats, que la gent s'espavile massa... I per tant, arre haca i ja veurem! Mentrestant, doncs, ni al trànsfuga, ni als polítics malversadors, ni a ningú, se'ls demanen comptes, ni se'ls demanaran mai, ja que qui paga és el poble, i el poble està en bàbia.