LA INCERTESA D'EUROPA I DE LA SEUA COPA

LA INCERTESA D'EUROPA I DE LA SEUA COPA

Article publicat a el Punt/Avui el 25 de maig de 2014

Escric aquesta columna en unes condicions molt precàries, perquè acaben d'operar-me d'unes cataràctes i no en veig tres dalt d'un burro, però ho faré a poc a poc, sobre Europa i sobre la Champions League.

Europa, malgrat tants segles que fa que la seua unió política forma part de les elucubracions intel·lectuals dels seus més insignes pensadors i somniadors, és encara una entelèquia, que s'ha d'anar substanciant fins a la seua concreció. En aquest procés uns ens creiem el projecte, perquè tenim una visió de la història molt europeista i també perquè ens convé ser europeus. Els antieuropeus, en canvi, no n'han cregut mai, perquè viuen encotillats en els seus Estats i en les seues histèries imperialistes. Molt sovint, aquests darrers tampoc no creuen en la democràcia, que és la base de la construcció europea.

Els nacionalistes (de les nacions sense estat) som europeistes, perquè creiem que en una Europa dels pobles, seríem reconeguts plenament i salvaguardaríem les nostres identitats, començant per les llengües. Als altres “nacionalistes”, els dels Estats i no de les nacions, els convé mantenir l'statu quo amb què han senyorejat en la història i no posen el mateix interès, o s'hi oposen, a la nova Europa. L'Europa que volen és la que els permeta mantenir l'hegemonia, la que els convé, doncs. En aquest sentit, els dos grans partits (populars i socialdemòcrates); en realitat són antieuropeus, però com són els qui governen, a nosaltres nyaca.

Què haurà passat avui? A qui haurem votat? Enverinat com està l'ambient i brut per tanta corrupció que han generat els polítics que governen, i amb el desinterès de la població per aquestes eleccions, finalment no hi haurà massa sorpreses. L'excepció haurà estat Catalunya, pel problema sobiranista. Així que l'abstenció haurà estat immensa, potser que majoritària; demà ho sabrem.

En conseqüència, probablement després de les eleccions el quadre polític resultant encara ens agradarà menys que l'actual, amb el predomini dels populars i socialdemòcrates, que tant bé s'entenen entre ells i que continuaran entenent-se Comunistes, verds i nacionalistes d'esquerra també hi serem, repartits en minories insignificants i voluntarioses. I l'extrema dreta? Sembla que també hi seran els feixistes austríacs, francesos, holandesos, grecs... Els espanyols ja hi són perquè van en el paquet popular.

Així les coses el que ens cal als nacionalistes (Primavera Europea, ERC, bascos, etc.) és continuar fent el que sempre, o siga no desanimant-nos i a esperar que vinguen els nostres. En això estem molt entrenats i no ens agafa de nou.

La gent, amb la menjada de coco que porten a sobre, si no vota serà perquè ja en tenen prou amb la final de la Champions League, que és, de totes les activitats comunitàries europees, l'única que congrega passions i interessa a la gent. Podem deduir, doncs, que l'Europa política encara és una incertesa, i que l'única cosa segura és aquesta competició.

Al respecte, com no sóc massa de futbol, jo he manifestat que m'hauria agradat que hagueren perdut els dos equips espanyols. Ja, ja, ja, se m'han rist. Sembla que això no és possible i que inevitablement o el Real Madrid o l'Atlètico guanyaran la Copa. M'és igual, he pensat, l'un com l'altre i, en qualsevol cas, els propers dies no es parlarà de cap altra cosa que de futbol, o siga de l'exaltació espanyola.

No ho dic per tirar més llenya al foc però l'espectacle de as espanholadas d'ahir a Lisboa no les oblidaran tan facilment els lisboetes amb la mania, desconfiança i odi que tenen a tot el que siga d'Espanha. No és qualsevol cosa que la patrona de Portugal siga la Mare de Déu de la Batalha, d'Aljubarrota que és quan guanyaren la seua independència i es treieren de damunt els espanhois.

I a qui encara es lamenta que el Barça no haja estat jugant la final de la Champions, li dic que encara gràcies si les desgràcies no van més enllà i que quan ens la jugarem de debò serà el 9 de novembre, a Catalunya i en les properes eleccions municipals, autonòmiques i generals. Les eleccions europees d'avui seran un senyal del que ens espera.