diumenge, 11 de maig del 2014

POPULARS AMB MALA CONSCIÈNCIA

POPULARS AMB MALA CONSCIÈNCIA
Article publicat a el Punt/Avui el dia 11 de maig de 2014

Una manera de conèixer si el que escrius en la premsa surt l'efecte que vols, en el meu cas si irrita al poder, és observar les seues reaccions. Si els fots, torcen el morro quan et veuen i és que la cosa va bé, i si els fots molt, es posen nerviosos i és que encara va millor. Aleshores sents la satisfacció de la feina ben feta. Com diu Kapuscinsky “periodisme és allò que molesta al poder, la resta és propaganda”; jo sóc kapuscinskyà, pel que es veu. Per exemple, l'article de diumenge passat en aquest periòdic, “Els del PP es repeteixen com l'allioli”, ha irritat molt, o siga que guai, tu.

El fill d'un amic, que és del PP i que malgrat això m'estime molt, m'ha enviat un correu on em diu que, com sol fer, ha reenviat l'article a uns col·legues seus,  i no ha estat ben rebut. Ell també opina “qui es repeteix com l'allioli ets tu, que no saps fer altra cosa que atacar el PP i l'església”. Li dic que li contestaré en l'article d'avui, i que no se'l perda. És bon bon xicot, té claríssim la unitat de la llengua i és partidari del seu ús i ensenyament. I fa versos, que no s'atreveix a enviar a cap concurs. Evidentment, és una ave raris en el PP i per això no ocupa cap càrrec. En realitat és tan honest que no hauria d'estar en aquest partit i si no se'n va és per la dona, crec.

La meua insistència en atacar el PP es correspon amb la reiteració dels seus mals comportaments, ja que no paren mai; per la quantitat de furtamantes que aixopluguen; per la degeneració de l'ètica política que han protagonitzat, amb tanta corrupció i suborns; per la seua hipòcrita beateria...

En alguna ocasió ell m'ha reconegut que també se sent molt decebut pels comportaments irregulars, com el tema de la Gurtel que l'ha dut sempre molt amoïnat, o el de Fabra. Fins i tot m'ha confessat que possiblement no anirà a votar-los a les europees. Li propose que vote Primavera Europea i em diu que no, perquè som massa nacionalistes, encara que seria possible; a EU tampoc, perquè són massa comunistes; per descomptat, no votarà el PSOE, mai i ni borratxo. Doncs, ja sé que faràs, votaràs el PP, perquè com ets còmplice del que fan, els has de votar irremeiablement.

Pobre Gabriel, sempre que parlem li done un disgust, i ell sempre acaba donant-me la raó. I és tan bona persona que, no tenint res que amagar, té mala consciència pel que fan els seus correligionaris. El conec des que era una criatura, perquè jo passava unes setmanes, cada estiu, al seu poble i son pare i jo teníem molt de contacte. Aleshores Gabi ja era tan bona persona com ara, tant que arribà a entrar al seminari, cosa que no quallà, gràcies a Déu.

Algunes vegades hem parlat de la situació en què es troben alguns amics seus, i coneguts meus, que tenen “responsabilitats” en l'administració autonòmica i pels quals ell i jo estaríem disposats, en principi, a posar la mà en el foc. S'ho estaran passant molt malament, em deia, perquè sabran moltes coses i hauran de callar. Doncs, tindran molts remordiments de consciència i que no necessiten anar al psiquiatra, li diguí; o que dimitisquen.

Avui mateix i a punt de tancar l'article, m'ha tornat a enviar un correu. Sap, perquè li ho havia advertit, que tornaré a carregar contra el PP. Em confessa que no està d'acord amb el decàleg electoral del seu partit i que hi ha molts militants que pensen com ell, però que no s'atreveixen a manifestar-ho. Ho teniu difícil, li he contestat, perquè sou com ovelles entre una bandada de llops. I què n'heu tret per prestar-los el vostre suport, sinó fer mala sang i disgustar-vos?

Aquesta bona gent, com Gabi, en aquestes eleccions s'han quedat sense respostes davant del veïnat. Què han de dir als jubilats i pensionistes del poble, que ara han de pagar per les medicines, que els han apujat la llum i el transport, mentre que les pensions sols les han augmentades un euro o dos? I què els poden dir als joves que abans tenien feina i ara no en troben? I als estudiants que s'han quedat sense la beca? I als llicenciats que estan marxant a l'estranger?

En les darreres eleccions en tingueren prou repetint totes les promeses de Rajoy i atacant en Zapatero. Amb això aconseguiren un èxit rotundíssim al poble. Ara, però, l'alcalde, els regidors i la militància del PP, no saben ni el que han de dir. I si faltava poc, tenen l'assumpte del Xúquer, que Arias Cañete ha cedit a la Cospedal i al Vinalopó.

Amb tot aquest panorama, al centre on treballa li han proposat de participar en un debat, ell en nom del PP, i tres altres professors en nom del PSOE, de Primavera Europea (Compromís) i EU. No sap quina excusa donar. Jo li dic que l'única excusa, ja que no vol eixir de l'armari i trencar el carnet, és de posar-se malalt, amb una de les seues congestions primaverals. Em diu que Jordi Sebastià està fent-ho molt bé i que a l'Institut té molt bona premsa.

És molt lamentable que aquest beneït amic s'ho estiga passant tan malament, per culpa dels peixos grossos del PP i de tota la gentola que s'ha lucrat i està lucrant-se a expenses de l'erari públic i de les comissions. Com la mala consciència que té per culpa d'això no el deixa tranquil, jo crec que Gabi acabarà venint-se'n a Compromís. Jo sempre li dic que, almenys, amb nosaltres tindrà la consciència tranquil·la.