ELS BORJA, LA GENERALITAT VALENCIANA I CLIMENT

ELS BORJA, LA GENERALITAT VALENCIANA I CLIMENT

Article publicat a el Punt/Avui el dia 22 de juny de 2014

En tot el lamentable afer de les còpies de documents dels Borja, que ha mantingut entretinguts els polítics populars i el soi-disant nacionalista Climent, fent-se retrets i dient les veritats a mitges, calia que algú fera una reflexió professional i clara, que posara les coses en el seu lloc. Han estat els arxivers valencians que han emès un informe que ha deixat en evidència tant a la Generalitat del PP, que són uns garrulos, com a Eliseu Climent, que ha organitzat un dels seus mangonejos financers, amb l'excusa dels Borja, i ha fracassat. Dels populars i del menyspreu que m'inspiren, no cal que jo diga, ara, res més; ja tindrem ocasió. Però com alguns nacionalistes confusos es poden veure esguitats sense tenir per què, voldria fer algun comentari que puga ajudar a entendre tot aquest merder.

Diré el mateix que els arxivers, que són els que en saben del tema. Aquests professionals fan unes consideracions molt esclaridores. En primer lloc expliquen que l'espècie de tresor que semblaria ser l'arxiu borgià, en realitat no ho és. Es tracta d'uns documents digitalitzats de l'Arxiu Secret Vaticà, que poden ser consultats pels interessats i dels quals se'n poden obtenir còpies, previ el seu pagament religiós. Per tant, sobra tanta bufa al respecte i tant de misteri i secretisme.

Que Climent haja obtingut aquests documents és una simple operació de compra-venda, feta en 2002, a càrrec de l'asseguradora Winterthur, i amb el concurs del florero del gendre del rei, Marichalar, per a donar-li més èmfasi. Si feien falta algunes recomanacions, segurament Climent comptà amb els bons oficis del seu cunyat, José Tomàs Raga, que és un alt personatge de l'església catòlica més integrista.

L'objectiu d'arreplegar tota la documentació i digitalitzar-la era per “documentar arxivísticament l'evolució de la família Borja des del segle XIII al XVI i la publicació del Diplomatari Borja”, o cartes de la família, escrites en català i ací rau el mèrit.

Després de l'estranya presentació pública de les còpies digitalitzades, la realitat és que dels estudis que s'haurien d'haver començat, no se n'ha fet pràcticament cap. Per altra banda, els intents de Climent d'involucrar els populars en el seu tinglado, a base de les clàssiques subvencions, no ha reeixit. O siga que l'operació ha estat un fracàs i no ha obtingut ni un duro a València. I és per aquest motiu que ha dut les còpies dels documents a Barcelona, on sí que li han promès diners, o siga pela.

Els arxivers valencians es pregunten si aquest merder dels documents borgians és el major problema per als arxius valencians. Ells diuen que no. Diuen que el que ha passat és un problema comú a molts investigadors i entitats que topen amb la incomprensió i les mancances pressupostàries.

Tanmateix, volent ser equitatius afirmen que “suum cuique, a cadascú el que li correspon”. I critiquen uns i altres. Afirmen que “aquest és un problema d'investigació, no d'arxiu. En ell la Universitat hauria de dir alguna cosa. I si és un problema d'arxius, que compte amb el criteri dels arxivers i que no els confonga amb els historiadors”. Aquest és un altre tema, però interessant perquè ells parlen com el que són, arxivers. I de moment són els historiadors els únics que han protagonitzat res, fent costat a Climent.

Pel que respecta al govern valencià del PP, diuen que “no hauria de parlar d'arxius únicament a la contra, com a reacció davant de problemes de gestió i/o identitaris. No és qüestió que ens recordem de Santa Bárbara quan trona. És realment trist que els grans arxius de la nostra comunitat es troben en un estat de funcionament gens envejable; que moltes conselleries de la Generalitat manquen de servei d'arxiu i d'arxivers. Que el nostre port, el primer del Mediterrani, no tinga cap professional al front del seu fons documental, com tampoc no l'ha tingut ni el té una empresa pública amb més de 1500 treballadors, com era Canal 9.”

Afirmen que podrien fer una llista molt llarga i que és ací “on deuríem avançar: en l'atenció quotidiana, normal i lògica del nostre patrimoni documental, històric i de gestió, sense haver d'esperar a una polèmica farcida de fal·làcies i de teatre polític per fer pronunciaments que es quedaran, d'ací a pocs dies, en mera lletra d'hemeroteca i no en actuacions útils per al futur del nostre patrimoni documental.”

Afirmen que “els arxius no haurien de ser un arma llancívola en mans d'uns o uns altres sinó uns centres documentals amb els mitjans adients i amb els professionals qualificats que puguen donar el servei necessari i exigible a la ciutadania i a la comunitat científica. És ací, i no en un altre lloc, on rau el problema real.”

Així, doncs, tot el teatre orquestrat per Climent és una fal·làcia, com ho són els discursos hipòcrites de la Generalitat i de l'alcalde de Gandia. “Manifestacions i esquinçaments de vestimentes que no porten enlloc, que no van a suposar una millora real en l'atenció dels arxius i del patrimoni arxivístic-documental que, aquest sí (i no l'Arxiu Vaticà, amb el qui es pot acordar el que siga) està sota la responsabilitat i plenes competències de la Generalitat i de les organitzacions de la nostra Comunitat"

En conseqüència, estem davant d'un altre casus belli, al servei dels interessos de Climent, que xoca de ple amb la gasiveria i la ignorància del govern, o siga que de moliner canviaràs i de lladre no t'escaparàs. Dir, però, d'aquest afer més del que diuen els arxivers és innecessari i inútil, fins i tot una fal·làcia.

Els estudis sobre l'època dels papes Borja poden ser interessantíssims i seria perfecte que finalment aquests documents digitalitzats, en millors mans que les actuals, puguen servir perquè se'n facen a partir d'ara tants com els investigadors donen coll. I per la part del diplomatari papal, a mi em resulten especialment interessants les cartes que s'escrivien els papes i la família, els fills d'Alexandre VI, i totes en català.