PORTUGAL, "PODEMOS" (PODEM?)I LES RATES

PORTUGAL, "PODEMOS" (PODEM?) I LES RATES

Article publicat a el Punt/Avui el dia 1 de juny de 2014

Em renyen uns amics perquè en el repunt de diumenge passat vaig dir que els portuguesos tenen “mania, desconfiança i odi... a tot el que siga d'Espanha”. Així que tractaré d'explicar-me un poc millor. També diré la meua sobre Podemos (Podem?) i sobre les rates que abandonen el vaixell popular, segons la Rita.

Per començar, vull posar de relleu el fet, que els mapes espanyols ignoren d'una manera radical que a la península ibèrica hi ha dos estats, Portugal i Espanya, l'un al costat de l'altre. Concretament en els mapes meteorològics de la televisió s'obvia que el clima d'ambdós països té una interrelació absoluta, al marge de les fronteres. Quin sentit té no fer cap al·lusió a si hi plou o fa sol a l'altre costat de la frontera, quan això ens repercuteix tantíssim? Per menyspreu a Portugal? Per raons polítiques? Els portuguesos fan el mateix.

Per continuar hi ha el fet de les fortificacions de la frontera portuguesa. Qui hi haja passat, per qualsevol de les duanes, haurà vist que els portuguesos tenen fortificacions militars i casernes, tot al llarg de la immensa frontera, de cara a Espanha. A qui temen els portuguesos?

A més d'aquestes observacions geogràfiques, hi ha les històriques. Ja sé que cadascú conta la història com li convé i per tant, els nostres manuals diuen el que diuen de les relacions entre ambdós països. Però, quina història ensenyen a les escoles portugueses? Tinc manuals escolars i puc dir que la seua història és absolutament antiespanyola. Subratllen que Portugal és um reino independente que desafiarà os seculos, exceptuando sessenta anos de domínio espanhol. O siga que, ja direu...

Precisament no és qualsevol cosa la importància que li donen els portuguesos a la Mare de Déu de la Batalha. De quina batalla es tracta? De la d'Aljubarrota, que guanyaren als espanhois i se'ls tragueren de sobre. Per a commemorar-ho, edificaren un magnífic monestir, on guarden i mostren les banderes derrotades dels espanyols, que abandonaren quan picaren sola. Poca broma, doncs, que aquestes coses es guarden en el conscient i el subconscient dels pobles.

I com tenen, com nosaltres, tants motius de queixa i de quimera antiespanyola, repeteixen una dita o sentència pareguda a una altra nostra. Diuen que d'Espanha nen bon vento nem bon casamento, mostrant la mateixa prevenció que nosaltres, quan diem que de ponent ni el vent ni la gent. El rebuig i la desconfiança al vent que ens baixa de la Meseta, el ponent, és el mateix, doncs, que el dels portuguesos, quan els bufa el vent des d'Espanya, que tampoc els va bé. I sobre els casamentos i la gent en general, cal tenir en compte que fou per un seguit de casaments entre els príncepets i princesetes de cada costat de la frontera que els espanyols reclamaren Portugal diverses vegades en la seua història, els feren la guerra i s'imposaren, cosa que els portuguesos evitaren amb guerres d'independència i patiments.

Dit açò, que no sé si convencerà els meus amics, com també demanen la meua opinió sobre Podemos, puc dir alguna cosa, perquè ja ho fiu en el seu moment, quan tot el moviment dels Indignats. Jo mantenia que aquell moviment espontani, magnífic i exemplar de la gent, especialment la més jove, protestant contra el govern i els partits, quallaria políticament d'alguna manera. Sembla que ho ha fet amb Podemos, que a mi m'agrada rebatejar Podem, amb la confiança que així puga ser ben aviat. M'expliquen que ara, diversos partits, estan festejant-los, a veure qui guanya la seua confiança. Ho farà EU? Ho faran els Verds? Ho farem Compromís? Ai mare, ací em pica.

Com passava abans, quan una xica tenia més d'un pretendent i la rondaven els xicons, un d'ells triomfava i els altres s'enduien carabasses. Si ara passa el mateix, fracassarà qui no convença Podemos. Sincerament jo pense que per diverses raons la parella més lògica i més estable ha de ser la de Compromís-Podemos/Podem. Tinc raons per a pensar-ho i per a desitjar-ho, entre altres perquè Pablo Iglesias està a favor de l'autodeterminació dels pobles, cosa que llevat dels partits nacionalistes, no li he sentit a cap partit espanyol.

I em deixe per a acabar l'alcaldessa de València, que jo li he dit la Rita, però amb tot el respecte. Com és una dona que parla clar, ha reconegut que el vaixell popular s'enfonsa, que és el que diem i pensem tots. Gràcies a Déu, ja era hora, em diu Conxín, que ve de missa.

Ha dit que ella no és una rata política i que seguirà en el vaixell fins que s'enfonse. O siga que reconeix que el PP s'enfonsa i assegura que ja hi ha rates que estan tractant de salvar-se, però que ella no ho farà. Ella, com la quinta cavalleria, morirà amb les botes posades.

Jo l'aplaudisc, perquè no hi ha res que em produïsca més fàstic que la gent que es canvia de jaqueta, que quan olora el fracàs se'n passa a l'enemic, que sempre està en el costat guanyador, que sempre li treu profit a tot, mane qui mane. El prototip més singular que tenim a València és Blasco. Així que ara cal anar amb l'ull viu, identificar les rates i marcar-les.