CONCURS DE RODOLINS "DOLORS COSPEDAL"

CONCURS DE RODOLINS "DOLORS COSPEDAL"

Article publicat a el Punt/Avui el 21 de dese,mbre de 2014

El refranyer està ple d'advertències sobre les alegries i sobre la perillositat del mes de desembre, però a les segones ningú no els fa ni cas. Com tothom va encegat i alguns com a bojos, pitjor per a ells. Creuen que “qui no estrena per Nadal, res no val” i cauen com a mosques en les garres del dimoni de la Mà-Foradada i compren amb deler, per coqueteria i per vanitat. Per cert, hi ha l'adjectiu coqueta, que és femení (una xica molt coqueta); com seria en masculí, un xic què? A veure el que diu Eugeni S. Reig.

L'altre aspecte summament negatiu d'aquest mes és el del menjar pel plaer d'afartar-se. Qui pot, s'hi dedica amb golafreria: marisc, caviar, tonyina, corder, xampany... Abans, quan es passava molta fam, era lògic que, amb motiu de les festes, la gent n'abusara un poc o fins on podia. Però ara, quin sentit té atipar-se tant, si menjar no ens en falta cada dia, i si després dels àpats nadalencs anem fotuts de la tensió, del colesterol, del sucre...

Molt d'ull, doncs, amb el que mengem. Des de l'Alcora, Vicent Bosch prefereix una bona caminada, un dinar de carn torrada, amb allioli, un vi negre, postres, cafè i conyac, que dinars i sopars coercitius (referint-se als nadalencs)... Prefereix, com tots els alcorins, les festes del Crist del Calvari. D'acord, Vicent, però en qualsevol cas, a Nadal o al Crist, la panxeta ben contenta, no? Doncs, ves amb compte.

Inevitablement, doncs, el vici capital que triomfa aquests mes és el de la gola, sobre tot per la immoderació amb què la practiquem. Però això no lleva que anem alerta en algunes coses. Josep Monzó, des de Meliana, ens adverteix que “les castanyes per Nadal, es mengen bé i es paeixen mal”; doncs, sembla una tonteria però no ho és. Si tinguérem més precaució no sols amb les castanyes, sinó amb els torrons, els dolços, el vi i els licors, i sobre tot amb els excessos, ens seria millor. En Espanya diuen que “de grandes cenas estan las sepulturas llenas”, i nosaltres que “un bon sopar fa anar al fossar”. A Roma ho deien en llatí i lacònicament: “post festum, pestum”, o siga que després de la festa, venen els problemes. També afegien que “post coitum, tedium”, que no cal traduir.

Pere Millàs, des de Castelló de la Plana, diu que està impressionat amb el discurs antinadalenc que anem fent i proposa que ja que aquestes festes no es poden eliminar, que les desamericanitzem i que tornem a les tradicionals, més moderades. Des d'Alaró uns amics diuen que estan d'acord a suavitzar tanta conya de festes, amb l'excepció del Cant de la Sibil·la, que “pensam que s'ha de mantenir; també proposam de repartir l'abundància d'àpats d'aquests dies, al llarg de tot l'any”. Aquesta pot ser una idea genial.

Quim Ferrer, des de Silla, ens adverteix que el dia de Nadal serem en la fase de Lluna creixent i que per això es podran fer segons quines coses, i quines altres no. Replantar i empeltar l'ametler, sí; i sembrar per a tenir bon cigronar també, però sobre tot cal sembrar els alls, encara que qui els vulga més coents va massa just, perquè els hauria d'haver plantat a principis de desembre, quan començava l'Advent.

Maria Climent, des de Lleida ens adverteix que l'eufòria de la neu pot ser un problema, perquè “la neu adventina (la de desembre) porta ruïna”. Així que vagen amb compte, els esquiadors. També ens envia un refrany, i demana si hi ha qui li'l puga explicar: “beneït siga Nadal, que és temps que no pengen”. Pregunta si això és veritat i si es té en compte arreu del món per a no ajusticiar la gent; també vol saber el que feia Franco, al respecte.

La curiositat de Manuel Peiró, de Novelda, va de bruixes, en les quals creu. Algú li ha dit que sant Silvestre (31 de desembre) és el seu patró i que per això aquella nit les bruixes entren per les finestres i que el mateix “sant Silvestre les porta lligades pel cabestre”. Amb bruixes o no (jo dic que sí que les hi ha, perquè en conec unes quantes i de les voladores), és curiós que el papa Silvestre I, que és el sant en qüestió, féu les paus amb l'emperador Constantí. A canvi i per concessió imperial, començà el poder dels Estats Pontificis, que anaren fent-se cada dia més poderosos, fins avui.

Comentem tot açò, a la barra del bar, i derivem a parlar del poder de l'església. Coincidim que és tan immens que el Nostre Senyor ha d'estar amoïnat, ell que vingué al món a patir i morir. Ximo Valls pensa que si haguera Déu ja hauria enviat algun àngel exterminador a posar ordre entre aquesta gentola. No hi ha Déu, ni àngels; el que hi ha són bruixes voladores, dic jo.

Maria pregunta pel que acaba de dir la Cospedal sobre la corrupció. La reina de la fira d'Albacete ha reconegut que al PP sí que hi ha corrupció i la justifica dient que és la mateixa que hi ha a tots els partits i a tota la societat, i que el PP no anava a ser menys. O siga, que hi ha merda per a tothom! Pensàvem que ja ho sabíem tot, sobre la pluriempleada, maligna i melíflua senyora, però ens faltaven aquestes escandaloses declaracions.

En mig de la riota general, l'Enric llança una proposta genial, que consisteix a convocar un concurs de rodolins dedicats a la senyora Cospedal. La idea és que el premi siga honorífic i que el jurat siguen els lectors del Repunt. Enric improvisa uns exemples: “La Cospedal és genial/ malgrat que poc racional”. “Al Floriano i la Cospedal/ millor dur-los del ramal”, “Una trilogia genial, Floriado, Cospedal/ i Rajoy de mariscal”.

Acordem ara mateix deixar inaugurat el concurs. Els rodolins ens els han d'enviar abans del dia de Reis, que és quan donarem per finalitzada la campanya antinadalenca. El premi serà honorífic i prou i a l'autor li publicarem una entrevista.