QUE NO S'ACABE LA FESTA!

QUE NO S'ACABE LA FESTA!

Article publicat a el Punt/Avui, el dia 14 de desembre de 2014

Continuant amb el tema que encetàrem la setmana passada, o siga que desembre és un mes desgraciat, de consumir com a bojos i boges i de felicitar-se sense haver de què, invitàrem els lectors a fer propostes per a un manual destinat a poder resistir aquest funest mes. Pensàrem que calia destruir les targetes dels comerços i dels bancs; o deixar-se-les a casa i eixir amb els diners justos per a passar el dia.

Evidentment el tema que ens preocupava en aquella conversa de bar és el del consumisme desaforat d'aquests dies, en què es més fàcil de sucumbir-hi amb les famoses targetes. La nostra proposta també era una manera d'oposar-nos a l'imperi dels bancs i per això també acceptàrem d'incloure que les xicotetes i mitjanes empreses, que han estat les seues principals víctimes, les operacions de pagar i cobrar les han de fer amb diners, al comptat, sense passar pel banc.

Era a principis de mes i encara no havíem sofert la primera tanda de festes seguides, com les del dissabte fins al dilluns passats. La festa constitucional és tan insuportable que els mateixos comerços se l'han passada per l'entrecuix. De la festa de la Concepció del dilluns, l'estat espanyol, constitucionalment laic, n'hauria de prescindir. I com entremig hi havia el diumenge, recomanem que hi traslladen les dues commemoracions i així d'un tir poden matar tres pardals. Per al nostre manual anotem no celebrar cap de les dues festes.

Algú planteja el dubte que hi ha els qui volen ponts i vacances per anar a la neu, o a veure món; les empreses de viatges també en volen. Ací hi ha un dilema, que es pot resoldre d'altra manera que donant festa a tothom, i concentrant la gent els mateixos dies a la carretera i als hotels. Poden haver-hi solucions intel·ligents, com els ponts a la carta. Ho discutirem.

Com estem en pla reorganitzador, hem discutit si les festes de Nadal - Cap d'Any - Reis, també es podrien replantejar. Tenint en compte que Nadal és una festa universal i que el 26 és una festa innegociable per a nosaltres; que també és universal la nit de Cap d'Any, que duu implícit que siga festiu l'endemà, per a dormir la mona; que Reis cau al final del període de festes; i que entre mig hi ha dos diumenges. Tenint-ho tot en compte la nostra proposta és convertir aquests diumenges en dies laborables; mantenir festius el 25, 26 i l'1; i avançar els Reis al dia de Nadal, perquè així els xiquets rebrien els regals només començar les vacances i no al final i coincidirien amb el Pare Noël. La nostra proposta redueix els dies de festa a la meitat. Els dies anul·lats es podrien recuperar amb festes distribuïdes al llarg de l'any.

Notem que la proposta a reflexionar contra el mes de desembre es va animant i confiem que encara ho farà més, a mida que l'anem patint, perquè la part grossa encara no ha arribat. Esperem, doncs, més suggeriments dels amics i amigues que ens lligen. De moment ja tenim suggeriments de Castelló de la Plana, Alaró i Manises i n'esperem des de l'Alcora.

Comentem les darreres novetats relacionades amb la pederàstia eclesiàstica. Enric comenta que ja era hora que es destapara el tema ací; ell fou seminarista i en sap molt. Joaquim diu que amb tant de clero com hi ha, no era possible que no n'hagueren hagut, d'abusos. Segons Joan, el que passa és que encara hi ha molta gent que té por als rectors i que a les víctimes els dóna vergonya parlar-ne.

La culpa és del lamentable celibat, diu Maria, i si el Vaticà no deixa casar aquesta gent, que els cape, perquè aplegar una munió de joves, homes o dones, i tancar-los en un convent és invitar-los a que s'ho facen entre ells i que s'hi acaben acostumant, sentència Empar. En efecte, a la vista del que està passant, si hagueren resolt el tema de la bragueta de manera civilitzada, com els protestants, els rectors no farien el que fan, remata Joan.

Els recorde l'anècdota d'un tio meu, que era mossèn aragonès, ja fa gairebé seixanta anys. El bisbe, un venerable vellet franciscà que vingué de visita pastoral, quan estàvem dinant preguntà què opinaven de casar-se els capellans. “Pues que si no nos dejan casar, por lo menos que nos dejen festear”, digué mon tio. Tots, el bisbe inclòs, ens descollonàrem.

El superactiu Ferran està cercant refranys i cites sobre desembre i les festes, per adobar aquesta sèrie de reflexions. Diu que està trobant molta informació i que, fins i tot, els hi ha refranys preventius i desconfiats contra desembre, com nosaltres. També contra el consumisme, encara que el que més li agrada és que Sèneca ja advertia que les coses que no fan falta, per molt barates que les venguen, ja són massa cares. Així que, qui acostume a perdre's davant d'un aparador, farà molt bé si té en compte aquest savi consell.

I hi ha refranys molt curiosos, diu, com que “si Nadal cau en dijous, ven-te l'arada i ven-te els bous” (es considera que serà un mal any i que faran falta els diners). Segons un altre, a qui es dedique a l'aviram ha de saber que “si Nadal cau en dijous, —com és el cas—, serà any de molts ous, i que cada gallina menarà cent polls”. Altra cosa són els consells per a sembrar, perquè no és el mateix que hi haja lluna plena, o creixent, o nova. Ferran continuarà amb la recerca. Per tant, si hi ha algun lector que puga col·laborar, li ho agrairem.