ALS DEL PP ELS CAU LA BAVA DE GUST MENTRE NOSALTRES PAPEM MOSQUES

ALS DEL PP ELS CAU LA BAVA DE GUST MENTRE NOSALTRES PAPEM MOSQUES

Article publicat a el Punt/Avui el dia 15 de febrer de 2015

Gràcies a les informacions que ha facilitat Falciani, Montoro no ha tingut més remei que reclamar als poderosos, que tenen fortunes ocultes a Suïssa i que fins ara han sigut immunes, perquè paguen pels diners evadits. Ha reconegut que, gràcies a la filtració d'aquella bona persona, n'ha recaptat Déu n'hi do de milions.

A banda de la curiositat que hagen tardat tant de temps a actuar, perquè la filtració té més de tres anys, ha quedat al descobert també que el ministeri d'hisenda, inclòs el ministre, són incapaços de fer la seua feina i els l'han haguda de donar feta. I per tant crec que ens eixiria més a compte contractar espies, al tant per cent de les recaptacions, en lloc dels inspectors de Montoro.

Ara, com la tramoia que tenien muntada a Suïssa ja està descoberta i les llistes publicades i conegudes a tot el món, hem d'esperar que, per poderosos que siguen els evasors, aquestes elits (mongetes incloses), començaran a pagar, amb les multes, recàrrecs i amenaces d'embargaments corresponents. O també els amnistiarà Montoro per quatre pessetes, com ja féu fa dos anys?

Ja sabem que ací únicament paguem els empresaris mitjans i petits, els treballadors en nòmina, els funcionaris i els jubilats, per això crec que tenim dret a tres coses: a exigir responsabilitats i que roden caps; a exigir que els evasors retornen els diners, i a exigir que tothom pague i que no s'amnistie a ningú. ¿I si tot aquest dineral és el que falta perquè cobren els dependents i els jubilats, senyora vice-presidenta?

A més a més, tenim dret a saber moltes més coses que ens amaguen. Per exemple, els noms de la gent de la casta política, de la gran banca i les grans empreses, que tenen diners a l'estranger, sense declarar, a més dels de Suïssa, a tots els altres paradisos fiscals.

També volem saber quanta gent d'upa (alto copete en castellà) té o ha tingut negocis i amistats amb terroristes i/o dictadors, com Gadafi, el rei d'Aràbia Saudita, Pinochet, el paio de Guinea Equatorial, etc. Curiosament aquests són o han estat, amics d'Aznar, del “rei que hagué” (pronuncieu-ho tot seguit i veureu com sona “el rei cagué”), i d'altres patums. Ho dic perquè han denunciat les relacions de Podem amb governs sud-americans, així que o tots moros o tots cristians. Per cert, no entenc que els ambaixadors de Veneçuela, Cuba i Bolívia, no protesten perquè membres del govern espanyol els insulten tractant-los de terroristes.

Aquestes i altres són preguntes que ens haurien d'explicar, però no ho fan. En realitat és que tenen dues vares de mesurar: una per als de la cassola i una altra per als del muntó, que som la resta. Per exemple, per què les propietats de l'església no paguen impostos. O per què persegueixen amb més diligència i èxit els malfactors de baixa capa que els de la elit social. O per què volen que ara també paguen impostos les ONG, associacions humanitàries, etc. quan a la duquesa d'Alba i tanta gent d'aquesta, els ix a tornar en la declaració de renda. Etcètera.

Per altra banda, als populars els cau la bava de gust davant del terratrèmol polític que han provocat els socialistes de Madrid. Què guai, s'han dit, una crisi entre els socialistes ara que estem de merda fins el coll. Això ens convé per a distreure el veïnat, per a esguitar-ho tot i per a debilitar el PSOE. Perquè, qui se'n beneficia de la debilitat socialista és el PP.

A part que sabem que els socialistes són curts de gambals, malendreçats i caïnites, passa que han organitzat aquest “santocristo” madrileny en el moment menys oportú, amb les eleccions al caure. Per això és raonable malpensar si hi ha alguna maniobra dels populars al darrere, per a debilitar encara més els socialistes i forçar-los a acceptar el pacte postelectoral, del qual ja escriguí la setmana passada...

Així les coses, doncs, i si no s'ha de poder comptar amb els socialistes per a treure fora els populars, com alguns somien, els partits que quedem dempeus (nacionalistes, comunistes, ecologistes, ciutadanistes (?) i podemistes haurem d'entendre's. Estic dient-ho des de fa mesos. En democràcia cada home i cada dona és un vot i cal sumar-ne'n més que l'enemic, i si no, merda.

Perdre el temps discutint sobre qui és més d'esquerres, més nacionalista o més ecologista; confondre el temps de fer teoria amb el de fer anar la gent a votar; que uns es creguen més llestos, més millors que ningú, més estrategues, més capaços de transformar la societat en quatre dies... Tot això és perdre el temps i afavorir l'enemic.

Aleshores, que sàpiguen tots que si no ens avenim, donarem el govern de l'Estat, de les autonomies i dels ajuntaments al PP. I vull insistir especialment als de Podem, que tindran més vots al darrere que ningú, però no els suficients. Si no acceptem uns i altres, tan fàcil que és, que ens hem d'entendre, la catàstrofe estarà servida i la història ens demanarà responsabilitats.

Eduard Giner, des de Mèxic, quan em llija, pensarà que continue tan pessimista, que és el que pensa sempre que m'hi pose mala hòstia, com avui. Curiosament crec que avui sóc més realista que mai. Després de l'entrevista pública que em féu anit Salvador Mestre (Podemos) en ràdio Politeia (podreu accedir-hi per internet), tinc molt clar que no és hora de papar mosques.