MENTIDES POPULO-SOCIALISTES (PPSOE)

MENTIDES POPULO-SOCIALISTES (PPSOE)

Article publicat a el Punt/Avui el dia 8 de febrer de 2015

En una conversa de bar es parla de qualsevol cosa, es comenten articles de premsa, es fan reflexions i elucubracions, hi ha qui en sap de música, de cinema... o siga que s'arregla el món i, de vegades, es descobreix la mediterrània. En la que acabe de tenir amb uns amics hem parlat del possible pacte de govern, entre els populars i els socialistes, després de les eleccions, del qual ja es parla.

Com aquest possible pacte ja s'ha practicat per aquests dos partits quan els ha convingut, en les caixes d'estalvi i acordant l'exclusió dels altres partits, o introduint modificacions constitucionals, prescindint de qualsevol tràmit parlamentari, sense convocar cap referèndum, ni res... suggerisc que convindrà cercar unes sigles per a aquesta relació. Jo propose dir-los PPSOE ( el Pepesoe).

En aquest acoblament anti-natura, qui serà el més perillós de la parella? Indubtablement les dues formacions són llestes i espavilades, i molt experimentades en el mangoneig de les coses, i no tenen massa escrúpols. Vull dir que les dues són de poc de fiar i, com les enquestes els prediuen un futur incert, no tindran cap inconvenient a pactar entre ells.

A fi de comptes, diu Xelo, que és una periodista que cerca treball, el bipartidisme que han practicat fins ara els ha funcionat molt bé, i s'han repartit tots els negocis i han disposat de tots els pessebres. Per això ara diran que pelillos a la mar, i formaran, com diu Pitarch, el PPSOE.

Com poden fer una barbaritat d'aquest calibre, si ara mateix estan jurant que no ho faran? Es pregunta Joan, que acaba de jubilar-se. I ell mateix contesta que ho faran perquè sols saben que dir mentides. I de promeses que no han acomplert els dos partits en tenen a cabassos. I de casos de corrupció... Joan diu que és pessimista, i que creu que pactaran.

Dels dos partits, però, el més dolent és la dreta, diu Paco, que treballa en assegurances. Els populars són més retorçuts i van als seus interessos, com una secta, mentre que els socialistes són més ignorants, de vegades uns aprenents. Uns neòfits, com deia l'albalenc. Paco continua que ara mateix l'espectacle de veure el secretari general socialista arrossegant-se en la Moncloa, als peus de Rajoy, és indignant. Diu que no pensa tornar a votar-los mai més.

I per si faltava poc, ara els socialistes proposen un altre pacte, sobre educació, que de moment ha servit per a reviscolar el troll Wert, que tots pensàvem que era difunt. Per què volen un pacte de res amb els populars, i menys encara sobre educació, a punt com està el PP de perdre el govern central i totes les institucions? Rosa, que és la qui ha tret el tema, diu que quan ho ha sentit, mentre dinava, s'ha indignat amb els socialistes, i els ha dit burros i impresentables. Tampoc no els tornarà a votar.

Aquest país és l'hòstia, exclama Àngel, que parla poc fins que comença. Mireu els grecs que, acaben com acaben la festa que han organitzat, de moment s'han “carregat” la troika i estan convencent alguns governs a canviar la política econòmica austericida que imposa Alemanya. I heu vist el Montoro, el que diu el paio? Doncs, ell diu que no a fer cap replantejament, i que s'ha de fer com vol la Merkel, la nibelunga, que li diu Pitarch, o siga amb més retallades per al poble i més beneficis per als bancs.

Home el Montoro, un altre troll, quina cara el tio, rebla el clau Alfons. Acaba de vindre a València, a què, a reconèixer que als valencians la política del govern d'Espanya ens perjudica més que a ningú, però que no pensa fer res per a canviar les coses, que és com dir que ens donen pel cul. Fa dos dies el mateix Rajoy ha dit el mateix, que ja ho solucionaran l'any que ve. Una vegada més queda clar que ens putegen com volen, donada la impotència del PP valencià a defensar-nos i Fabra s'ha cagat. Per la seua banda, els empresaris valencians, que volien menjar-se el ministre, s'han callat i s'han hagut d'empassar el marró.

Coincidim que la tanda d'eleccions d'enguany són l'oportunitat per a acabar amb la miserable situació a què ens ha dut la política del PP, amb la complicitat tàcita dels socialistes. Estem d'acord que una solució a la grega també és factible per a nosaltres i que seria oportuna. Jesús fa un resum del que més o menys pensem: fa falta un pacte ample i generós de les esquerres, que envie el PP a les tenebres. Algú diu que Déu ho faça, amén.

Comentem el tema del concurs de rodolins sobre la Cospedal, el guanyador del qual ja hauria d'haver-se fet públic. Finalment acordem que el millor rodolí és el que ens ha enviat, des de Filipines, un valencià que no vol que donem el seu nom. Ell no diu a què es dedica, tan lluny, però suposem que és un missioner, pel to i les paraules que empra. Diu que no vol ferir a ningú, però que se li ha ocorregut el rodolí “la senyora Cospedal/ és una burra total”.

Ens ha explicat que dubtava entre burra total, integral, genial, fatal, fantasmal o racial i que es va decidir per la burra total, en record de les impactants explicacions que donà sobre Barcenas i el “despido en diferido” que troba que són d'antologia. Ens conta que passa dues hores cada dia davant de l'ordinador, veient les notícies, llegint articles... i que està perfectament assabentat de com van les coses per ací. L'ordinador, diu, és un regal de Déu, especialment per als qui viuen i treballen tan lluny de casa.

Ha renunciat al premi, que era fer-li una entrevista, encara que li hem insistit perquè s'ho repense, perquè seria molt interessant. El felicitem efusivament i ens fem, a la seua salut, la darrera copeta de la tertúlia, l'arrancaora. Salut i república, diu Xavier, que ha arribat tard.