AHIR, DIA DE PACTES. DEMÀ, TOTHOM A LA FEINA

AHIR, DIA DE PACTES. DEMÀ, TOTHOM A LA FEINA

Article publicat a el Punt/Avui el dia 14 de juny de 2015

No vull desgraciar la gran festa que estem vivint des d'ahir, sinó tot el contrari, vull que la festa dure tot el temps possible perquè els nous governs municipals i autonòmics, puguen posar en marxa la regeneració política que han promès, la transparència, la participació... I totes les polítiques socials. Però crec que, tot i respectant la festa, podem fer alguna reflexió al respecte.

Etimològicament, pactar ve de pax o pau, o siga que un pacte és com un contracte entre enemics o adversaris, pel qual s'acorda una treva en els atacs, que pot durar hores, dies, mesos o anys i, fins i tot es pot arribar a l'acord de col·laborar durant una temporada, per exemple per a recollir les collites. Els amics no té cap sentit que facen la pau, o siga cap pacte, perquè ja viuen en pau.

Vinguts al cas que ens ha tingut entretinguts aquests dies, els pactes han tingut dos objectius evidents: fer fora les mòmies corruptes populars i iniciar un canvi en la societat i en la política. Els partits que hi han participat han fet un gran esforç i de fet ha estat com si s'haguera format un gran front popular. La majoria del poble, que els hem votat, hem sentit que tots hem guanyat, i que ens hem tret un gran pes de sobre, un poc com el que sentírem quan estirà la pota el dictador, potser. Perdre de vista la Cospedal, l'Aguirre, la Rudi, Fabra, Bauzá... Quina passada!

Ara bé, ara és quan ve la feina, perquè cal arromangar-se i fer net, i veure si hi ha molts diners o pocs, i saber tot el que es deu. I els nostres entusiastes polítics hauran de decidir segons quines coses consideren més prioritàries, i informar el veïnat i consultar-lo... La justícia, al seu torn, haurà d'espavilar-se més i engarjolar tots els malfactors.

S'entendran com a bons germans els partits guanyadors? Com a bons germans segur que no, perquè ja hem dit que són adversaris, que han pactat per aplicar noves polítiques i enterrar les del PP, però que mantenen postures molt diferents i de vegades antagòniques. Però s'hauran d'entendre sense equívocs, a la força, perquè s'hi han compromès.

Com tot de seguida vindrà l'estiu, que tothom viu, les novetats de veritat començaran a notar-se a partir de setembre, i especialment de cara a la confecció dels pressupostos de l'any que ve, que serà la gran prova de foc. Però, tot just arribada la tardor unes noves eleccions, les generals, vindran a interferir-se, perquè cada partit haurà de fer la seua campanya electoral, enfrontant-se els uns i els altres a la cerca dels vots.

Com incidirà aquesta circumstància en la marxa dels pactes? Sense eixir de casa nostra, els tres partits del pacte a la Generalitat són adversaris, molt adversaris, tant que jo m'entenc millor dient que són enemics, perquè es disputen un electorat que en molts casos és el mateix. Què farà Mònica Oltra, que Podem sembla que la vol de cap de llista? Què farem els de Compromís en aquest cas? Què farà Podem de cara a la casta del PSOE?

Sabem que la voluntat d'aquests joves “podemistes” és la de fer un gran front que els acare als populars: Podem contra Rajoy! En aquest procés, el PSOE els destorbarà, EU ja ha manifestat que ells no estan per anar sota l'aixopluc de Podem, Compromís supose que estarem amb l'ai al cor i l'ull obert, i sinó, malament... Tot serà ple de contradiccions i molt complicat.

Les coses de vegades no són fàcils d'explicar, i per això crec que els nostres representants hauran de dedicar molt de temps a fer pedagogia i a explicar-se. Avui mateix tres veïns de Silla m'han formulat tres preguntes a mi, que no tinc cap responsabilitat política. Supose que els nous regidors estaran disposats a respondre a tot el que els demane la gent, ja que s'ha creat tanta expectació i s'ha promès fer-ho millor que els furtamantes populars. És natural que la gent frise per saber coses.

Primer un jove estava molt molest perquè havien publicat la notícia del pacte en un periòdic de fora i no en els mitjans locals, que quina vergonya. Després una veïna m'ha dit que al forn es comentava que com es farà la municipalització de l'aigua potable, l'aigua serà de tots i gratis. Finalment, estava esmorzant en un bar i un veí m'ha abordat preguntant-me pel tema dels bous. Tot això en un poc més de mitja hora, i a punt de començar l'acte d'investidura, al qual no assistiré per no molestar.

Rellisc el que he escrit i potser que a algú li semble que tinc alguna reticència contra els pactes que s'han fet. Vull manifestar que és tot el contrari, que estic satisfet i fins i tot un poc eufòric, cosa que aprofitaré per a beure una mica més de vi. Jo sempre m'he manifestat en contra de les majories absolutes, que crec que s'haurien de prohibir per llei, i a favor dels pactes.

Ara mateix, coneixent com conec els dos regidors de Compromís, que han estat clau en la formació del pacte de Silla i un poc menys els dels altres partits, estic convençut que, malgrat les dificultats, el pacte reeixirà. També ho farà el pacte d'Alaró, on tinc dipositades moltes il·lusions. Com també reeixiran els pactes de la Generalitat i el del Govern Balear, me'n faig una copeta de cassalla Rios, de Silla i brinde a la salut de tots. I els del PP “que se jodan”.