Corruptes de casa bona i el perdó de Déu

Article publicat a SAÓ DIGITAL el dia 27 de febrer de 2017

La gent d’ordre o de casa bona, de casta, de categoria, la gent d’upa, s’han distingit pels privilegis, especialment econòmics, de què han gaudit i gaudeixen, per les possessions de tot tipus i pels títols i medalles que col·leccionen. Aquesta gent, per a mantenir l’estatus, sempre viu a l’aixopluc de les autoritats, preferentment de dretes, que són els ‘seus’; també s’emparen de la gent d’armes, de la gent de guerra, de l’exèrcit rebel de Franco, per exemple; freqüenten capellans i frares i s’hi confessen; els seus amics són gent de la  banca… En resum, són les elits que se la saben tota, tant que fins i tot quan hi ha crisis o conflictes, encara obtenen més beneficis, mira si en saben. I tenen els diners en paradisos fiscals, ben guardats i lluny de la ‘pàtria’, pel que puga passar i per a no pagar impostos… Quin podrimer, Senyor!

Enfront estem nosaltres, que no ens papem ni una mosca. mira si som burros, i que som els qui paguem impostos i tot just arribem a finals de mes; els qui vivim i subsistim i gràcies. Som la gent del muntó, del baix poble, de carreró, la gent d’escala avall, de mig pèl, la plebs… Som els treballadors, funcionaris, ensenyants, petits empresaris, estudiants, pobres jubilats… Som la carn de canó en tots els conflictes i en totes les crisis; som uns subalterns i prou; els ‘descamisaos’, que deia el Guerra.  No arribem a pàries com a l’Índia, però gairebé. Excepcionalment, hi ha qui ‘triomfa’, o li toca una rifa, o l’adopten o el bequen; o qui guanya una oposició… Millor per a ells, i ens hem d’alegrar, però són l’excepció.

Ara, amb la ‘democràcia’, els partits serveixen (és un dir) perquè uns i altres els votem, aquí els bons, enllà els dolents, i perquè els guanyadors s’encarreguen de governar-nos. En línies generals i amb moltes reserves, a una banda hi ha el PP i Ciutadans, que són la gent d’ordre de què hem parlat, ben educats i pentinats, o siga la dreta. Solen guanyar més vegades. I a l’altra banda, hi ha l’esquerra i els nacionalistes, excepte els convergents, que aquests també deixa’ls córrer; gent de més desordre i indisciplinada, solem perdre més sovint.

Sempre que m’he referit a la dreta, he invocat la Bíblia, ja que ells diuen que hi creuen, van a missa i en fan ostentació, i de fet, molta gent els vota per això això mateix, perquè els veuen a l’església i a les processons. En realitat són uns pecadors de debò, perquè menteixen i impunement, més que alenen, cosa que no se’ls ha de permetre, ja que han jurat per Déu i davant dels Evangelis fer bondat. Alguns d’aquests individus van més enllà i militen en una secta catòlica, l’Opus Dei, que és la flor i nata de la beateria. Supose, doncs, que per a aquests ha d’ésser més imperiosa l’obligació de no mentir i els seus confessors no perdonaran mentre no restituïsquen el que han furtat (es diu el reat); sembla mentida que ho haja de dir jo.

Entre les mentides i fal·làcies més grosses, jo subratllaria tota la corrupció que han protagonitzat, amb les trames en què han implicat empresaris, constructors, financers, banquers, tots de la corda… El fet que les campanyes electorals les hagen subvencionades amb diners d’aquesta corrupció hauria de ser motiu suficient perquè algun jutge les invalidara, amb caràcter retroactiu i que es tornaren a repetir, des d’Aznar cap ací. Com això no passarà, haurem de confiar que els historiadors se’n faran ressò, suficientment, i si Déu vol.

Encara més repulsiu ha estat que dirigents populars hagen cobrat sobresous en negre i que aquesta gent haja pagat factures sense IVA (obres a les seus del partit, a Madrid i a qualsevol poble, com per exemple a Silla). No m’explique com no se li dóna més importància a aquests comportaments delictius, perquè són la prova més fefaent de la gran mentida en què viu instal·lada aquesta gent que persegueixen els pobres infractors, milions vivint en la penúria, mentre perdonen els peixos grossos que més delinqueixen, com són ells mateix, que viuen en l’opulència. Per a què voldran més diners dels que tenen, més diners dels que guanyen? Mecagoendéu!

La cadena de mentides de tanta gent és interminable i potser que seria més fàcil fer la llista dels populars justos, que dels lladres, perquè acabaríem abans. Així ho ha advertit el tal Rivera, quan ha reclamat que el PP canvie el president de Múrcia, per un altre “si és que hi ha algun popular murcià amb les mans netes”. Ai redéu! Per cert, per què alguns xoriços populars s’assemblen tant al porquet de sant Antoni? Fixeu-vos-hi.

Encara que alguns d’aquests pinxos ja estan a mans dels jutges, altres, encara no i en molts casos ni arribaran, perquè els delictes hauran prescrit. Quins esforços que fan els populars per a tapar, exculpar, protegir, la seua gentola! Forcen els fiscals, forcen els jutges, els substitueixen pèr altres més ‘addictes’, els fan fora… Donen instruccions “interessades” a inspectors i policies… L’hòstia, tu! Algú ha començat a fer comparances d’aquest moment amb el nazisme, amb les dictadures; crec que sí.

El cas de Trillo és molt miserable, perquè malgrat haver mentit com un bergant, segons el Consell d’Estat, encara l’han premiat posant-lo a ‘treballar’ en aquesta mateixa institució. Quina vergonya! Rajoy diu que el lloc se’l guanyà per oposició i hi té dret. Mentida! I per a què estan els expedients disciplinaris als funcionaris que actuen de manera dolosa i repetida? I per a què la possibilitat del canvi forçós de destí, si hi ha motius suficientment demostrats?

Aprofite l’ocasió per a felicitar l’ajuntament de Cartagena, que li ha retirat a Trillo el títol de fill predilecte, i als Moros i Cristians d’Alcoi que l’han fet fora de les comparses. Supose que el PP d’Alacant també haurà de dir alguna cosa, ja que l’han mantingut durant tants anys de diputat a Madrid, representant-los. I, per descomptat, supose que l’Opus Dei l’haurà declarat rèprobe…

Una altra gran mentida en què s’han instal·lat els del PP és en la defensa de Franco, mantenint el seu reconeixement en pobles, carrers, monuments públics, retent-li honors, oposant-se a obrir tombes dels assassinats del franquisme, mantenint actius partits polítics descaradament feixistes. Sobre aquest tema, curiosament, els de Ciutadans passen xiulant…

Tot el comportament histèric de tota aquesta gent en el tema de Catalunya és una altra gran mentida. Creuen que com fórem vençuts en la guerra de Successió i assimilats a la força a Castella, ja no tenim cap dret a reclamar. Continuen mantenint sobre nosaltres el derecho de conquista del primer borbó, Felip V, i d’ací deriven gran part dels mals que arrosseguem catalans, valencians, balears i aragonesos. A Madrid també mantenen la idea de l’España una, grande y libre i, doncs, que no hi ha manera de treure-se’ls de damunt: res de referèndums, diuen. Quan jo anava a escola (pels anys 40), ens deien que Espanya també era un imperi, cosa que era tan ridícula que ja no s’atreveixen a repetir.

Per a completar el panorama, també podríem entrar en les mentides dels partits d’esquerra i nacionalistes, dels sindicats, d’organitzacions socials, etc. però, com en comparació (llevat dels pujolistes), són uns afeccionats, els deixarem per a un altre dia. Sols faré l’excepció i cinc cèntims sobre els tinglados d’Eliseu Climent, que també són una gran mentida. Veig que continua la tàctica tradicional del holding: escudar-se darrere de persones de bona fe, i de fundacions fantasma, per a vendre la burra als ingenus i babaus que tot s’ho creuen… i així omplir el cabàs, amb diners de l’erari. Ara és el torn de Puig i de Ribó, els quals queden advertits dels fraus de què són i seran víctimes, però que pagarem els ciutadans i ciutadanes. Puig no ha caigut al parany de la fundació Ignasi Villalonga, de moment, però que òbriga l’ull, perquè l’Eliseu no té atura i ja se’l farà. El cas de Ribó l’entenc menys, perquè sé que ha estat advertit… i no ha fet cas. Déu dirà, doncs.