dimecres, 22 de març de 2017

VERGONYES A LA PORTA DEL TOLA I PER TOT ARREU




VERGONYES A LA PORTA DEL TOLA I PER TOT ARREU

Josep L. Pitarch

Com sabem els qui volem saber d’algunes coses, el Tola (Centre Ocupacional), té com a objectiu aconseguir una millora permanent en la qualitat de vida de les persones amb discapacitat intel·lectual, mitjançant l’atenció habilitadora integral dels seus usuaris en l’entorn en què hi viuen. El centre es posà en marxa al nostre poble en 1979 (fa 38 anys) i fou (i és), sense cap dubte, una de les institucions més dignes i magnífiques de la nostra ciutat, de la qual ens hem de sentir plenament satisfets.

La idea d’aquests centres la importà, des de Suïssa, la doctora Jesusa Pertejo, vídua del doctor José Alcamí, que havia estat metge de Silla. La vinculació d’aquests dos doctors al poble ha estat molt important, tant que primer el metge, ja fa temps que té un carrer del poble al seu nom; la doctora també, el passeig Jesusa Pertejo, del qual parlarem tot seguit.

La nostra doctora havia instituït i mantingut durant molt anys, més de trenta, el premi José Alcamí, per a les estudiants amb millors notes de la nostra ciutat, la relació de les quals és impressionant. La major part de les premiades han estat, en la seua vida i estudis, unes dignes representants de l’impuls que obtingueren amb el premi, quan eren unes jovenetes i tot just acabaven el batxillerat o la formació professional.

L’any 2002, la doctora va rebre el Porrot d’Honor a l’activitat cívica i amb aquest motiu volgué reunir totes les premiades ‘José Alcamí’ i invitar-les a un dinar. L’ajuntament ili dedicà un monòlit amb una escultura de l’artista plàstica Eli Calvo Saiz, erigit davant mateix del centre TOLA i batejà el passeig que va des de la plaça de Morella, a l’avinguda de Gandia, amb el seu nom. De tots aquests esdeveniments, el Punt d’aquella època donà una àmplia informació, així com d’altres fets, com el lliurament d’una part de la biblioteca de la doctora a Silla.

Lamentablement han passat coses molt negatives, relacionades amb tot açò, que tractaré de resumir. Començant per l’estat d’abandonament de l’escultura i monòlit d’Eli Calvo, i del jardí que l’envolta, sense que l’ajuntament tinga previst la seua recuperació i rehabilitació, o siga, una vergonya. Tampoc, a hores d’ara, el passeig de la doctora Pertejo, està retolat i, per tant, és un topònim desconegut per a la major part de la població, cosa que, evidentment, és una altra vergonya.

La tercera nota lamentable fou la manca de sensibilitat de l’ajuntament de Silla que, com és tradicional, ignorà el decés d’aquesta benemèrita persona. Tot just jo havia deixat l’alcaldia i se n’havia fet càrrec el govern socialista de Baixauli, amb el suport dels Verds i posteriorment d’un trànsfuga del PP, que, amb una manca de delicadesa i de sentit comú molt singulars, ignoraren el luctuós succés. Una altra vergonya, doncs.

Aquestes tres vergonyes, com les qualifique, haurien d’ésser rectificades per l’administració actual, per decor, per bon gust i per respecte. Enguany, que en farà 10 del decés de la doctora Jesusa Pertejo, es podria commemorar aquell fet i, en la seua memòria, s’hauria de recuperar l’escultura, el monòlit i el jardí i s’hauria de retolar degudament el Passeig Doctora Jesusa Pertejo.

El TOLA s’hauria d’implicar en aquesta reivindicació i em consta que ja ha demanat a l’ajuntament, més d’una vegada, l’atenció al jardí. No debades, en la ubicació del monument, a la porta del centre, i en la denominació del passeig en honor de la doctora, l’ajuntament que jo presidia tinguérem en compte que ambdues coses es feren a la porta i al costat del TOLA, la qual cosa li va agradar moltíssim a l’homenatjada i ens ho va agrair.

És trist, però això és el que tenim, que s’ignoren les més elementals mostres de condol i de respecte a totes les persones, però encara ho és més si es tracta de les que han estat assenyalades amb el reconeixement públic dels premis Porrots d’Honor. No fa molts mesos que, amb motiu de la mort de Carme Navarro, la Morena, Antich pel seu costat i jo mateix denunciàrem el cas omís de les nostres autoritats a tan digna ciutadana i artista.

Es pot fer una repassada per la llista de premiats i contrastar-la amb el cas que se’ls ha prestat, quan han mort; res. Molts d’ells i d’elles haurien d’ésser mereixedors de la dedicatòria d’algun carrer, d’alguna aula escolar, d’alguna sala cultural. Ara mateix hi ha un debat absurd sobre el nom que ha de rebre la biblioteca que es va a inaugurar, a l’avinguda d’Alacant. Recorde que essent jo alcalde acordàrem dedicar-la a Xelo Carbonell, cosa en la qual estàvem d’acord tots els partits del govern. M’informen que hi ha la contraproposta de Federico Garcia Lorca o de Miguel Hernàndez. No tinc res en contra d’aquests dos gran poetes, però pense que poden substituir algun carrer de Silla que encara porte el nom d’algun personatge reaccionari o imperialista, com Hernan Cortés o el mestre Ribera...