dijous, 25 de gener de 2018

NTICH I L’ESGLÉSIA DE SILLA



ANTICH I L’ESGLÉSIA DE SILLA
Article publicat a Levante-EMV el dia 25 de gener de 2018

 El cronista de Silla, Josep Antich, acaba de presentar un nou llibre, aprofitant i donant relleu a la Fira de Sant Sebastià, que acaba de celebrar-se. Seguint la saga de temes locals amb què ens sorprèn cada any i que són el resultat de la seua incansable i desinteressada tasca d’investigació, enguany ha estudiat la parròquia i l’església de “nostra senyora dels Àngels”, o de la Mare de Déu dels Àngels, que seria la versió més genuïna.

El llibre, que edita l’ajuntament, el dedica al temple i a la parròquia, diferenciant l’edifici i la població. Ens ofereix un exhaustiu repertori de documentació, que s’inicia amb la conquesta de Jaume I i arriba fins l’actualitat. Documenta i analitza el seguit de llocs de culte cristià, amb la incorporació de la mesquita musulmana, fins arribar al temple actual. Respecte de la població ho fa tant de la cristiana com de la musulmana, que hi perdurarà fins l’expulsió (segle XVII). Així mateix documenta i analitza els enfrontament entre la Senyoria (ordres de l’Hospital i de Montesa) i el bisbat, amb les tensions que s’hi produïren entre ambdós poders pel recapte dels impostos, etc.

Condensar en un llibre de vora 300 pàgines, amb més de 400 il·lustracions (fotografies, documents, premsa...) és una tasca de gran complexitat, que Antich resol perfectament amb l’entusiasme que hi posa i amb la minuciositat de la recerca als arxius de la Corona d’Aragó, de la Seu de València, de la Diputació Provincial, de l’Històrico-Nacional, del Municipal de Silla, del Col·legi del Patriarca, etc.

Tots aquests valors, que estan presents en totes les seues publicacions, i que al dia d’avui són 9 llibres i més de 50 articles, crec que han quedat superats en la nova publicació. Ara mateix està treballant en altres dos, un de toponímia urbana i rural de la població i un altre sobre els llinatges de Silla.

Malgrat que sóc un convençut dels valors d’Antich, m’atrevisc a suggerir-li alguna cosa, que ja havia pensat en altres publicacions. Crec que en un llibre tan complex i dedicat a la història de tants segles, (més de 700 anys) sempre és prudent fer una sinopsi o compendi final, segle per segle, sobre tot si, com fa l’autor, se segueix el criteri de dividir el llibre en capítols de temes, cosa que fa que hi haja alguns vaivens cronològics que poden dificultar la comprensió, i també alguna reiteració innecessària.

Per altra banda, al llarg del llibre Antich manté la tesi que Silla era un poble molt religiós, encara que responsabilitza del fervor religiós les classes benestants, els rics propietaris, que són els qui encarreguen misses, paguen altars i sepulcres dins mateix del temple, mantenen capellans i frares, paguen festes, etc. El poble, que se les passava molt magres per a subsistir i que havia de pagar molts tributs, segurament tindria menys fervor, o seria més de conveniència, davant dels propietaris que pagaven els jornals. Això explica que en el segle XIX, quan canvien les coses i les lleis, l’aliança dels rics i el clero dóna peu a la formació de partits i organitzacions de dretes i catòliques, mentre que el poble pla es posiciona en contra, en associacions i sindicats d’esquerres i republicans; d’ací l’èxit del blasquisme a Silla. Evidentment, malgrat que Antich dóna algunes pistes al respecte, fer una anàlisi política no era l’objectiu del llibre.

També, i malgrat que defense i lloe absolutament el treball d’Antich, he de dir que m’ha decebut la minsa dedicació al tema de l’intent de la restauració del temple, durant els meus anys d’alcalde i de la rectoria de Fernando Gómez. Sé de què parle i Antich també, perquè hi intervingué en l’avantprojecte de la Universitat Politècnica de València i coneix les baixes raons político-eclesials que el frustraren.

Finalment vull aprofitar l’ocasió per a insistir en la importància dels estudis de història local i en la responsabilitat de les autoritats i les institucions en el seu manteniment, dotant els cronistes de mitjans econòmics per a dur endavant les seues investigacions i per a editar-les i difondre. És revelador que per a aquests treballs, molts ajuntaments no tenen assignacions econòmiques i, quan això passa, queda palès un baix o nul interès per la cultura. L’enhorabona a Pepe Antich.