dimecres, 10 de gener de 2018

SIGA COM SIGA, RAJOY NO GUANYARÀ LA PARTIDA

 SIGA COM SIGA, RAJOY NO GUANYARÀ LA PARTIDA
Article publicat a SAÓ el dia 19 de gener de 2018

El passat 15 de desembre i en SAÓ, em dediquí a fer broma (un escratge verbal, en realitat) del ridícul mundial dels jutges espanyols que han intervingut i intervenen en el procés de Catalunya, incloent-hi la reculada davant “l’actitud de la justícia belga, més democràtica que no l’espanyola” que rebutjà les pretensions hispàniques perquè feren pres Puigdemont. També em vaig referir a la virreina Soraia (així la bategí i l’altre dia mateix, a la Sexta, una periodista li deia també virreina, la qual cosa és una prova de l’abast de la nostra revista, malgrat els pocs ajuts que rebem per la defensa de la llengua, en comparació a altres mitjans, que en reben més per menys).

A l’article també isqué a relluir Wert, perquè suposava que no hauria advertit que l’OCDE i altres institucions comunitàries anaven a fer públics uns comunicats denunciant que les fantasies de Rajoy sobre l’economia, sobre l’ocupació i sobre la transparència (corrupció), eren totalment al revés del que se sap a Europa: que l’economia no xuta, que l’atur no rebaixa i els treballs són precaris i que d’anticorrupció, res de res. “Què farà aquest trist troll (Wert), a París a part de mamar-se la gran vida?”, em preguntava.

L’article el titulava “El ha, ha, ha de la marimorena”, per com se’n reien a Europa, per tot plegat, i el rematava amb una preciosa nadala, que jo recomanava cantar: Ande, ande, ande, la Marimorena/  ande, ande, ande, que hoy es Nochebuena/ En el portal de Belén han entrado los ladrones/ y al pobre de san José, le han robado los calzones// Entre Púnica y Canal, los de Gürtel y del Lezo/ a la Virgen han dejado sin sandalias y sin velo// Como son tantos parecen que mas bien son una masa/ Jaume Matas, Indurain, Aquamed y los de Emarsa// Los angelitos del cielo ya no podrán ni volar/ si les deja sin alitas el Partido Popular… Sé que la nadala l’han cantada en alguns sopars d’empresa, ja mig bufats i entre riotes.

Posteriorment a aquell article, els independentistes catalans guanyaren les eleccions convocades “il·legalment” per Rajoy, que intentava rematar la feina que havia anunciat la virreina Soraia: Rajoy ha decapitado los nacionalistas. El tir, però, els isqué per la culata i per poc que el PP no desaparegué del mapa. Ha, ha, ha. En això de tallar caps, la virreina encertà en el paper històric dels seus antecessors en el càrrec, que Madrid sempre havia enviat a controlar la situació i tallar caps rebels.

El fracàs popular de les eleccions rajoyanes l’han aprofitat els d’Alberto Rivera (he estat preguntant si té res a veure amb els Primo de Rivera i ningú no em diu res), i s’han endut els vots espanyolistes i els dels botiflers de casa bona. Malgrat l’esforç i els ajuts que han rebut de l’Ibex 35, els Ciutadans han fet molt curt, però, perquè han quedat lluny dels vots independentistes, exactament a la meitat: nyaca, doncs, donya Arrimadas. Els socialistes, per la seua banda, han continuat en la caiguda lliure i boja que arrosseguen darrerament. Ada Colau i Podem s’han desinflat un poc, bastant. I el vot independentista? S’ha mantingut, malgrat que hi havia una enorme conxorxa per a evitar-ho, i tenen la majoria del Parlament a les seues mans, picabaralles a banda. Ha, ha, ha.

Crida l’atenció el mareig i l’obsessió dels comentaristes dels mitjans (els de la mamonada, que els dic jo); també és notòria la coincidència dels informatius, tots amb el mateix discurs, com passava quan Franco, enverinant l’opinió pública i mentint. Han fet tot el que han pogut, i fan, perquè l’Espanya profunda i franquista i molta gent ingènua, accepten que la marxa de moltes indústries, de Catalunya cap a Madrid, és la raó de tots els fracassos econòmics i socials de l’Estat. No tothom s’ho creu, però.

Esmorzant amb uns amics, Paco ens feia una pregunta molt simple: si les empreses que han marxat de Catalunya han fet cap a Madrid sobre tot, les activitats que hagen deixat de fer a Barcelona les seguiran fent a Espanya, no? No veig perquè diuen  que no els surten els comptes! Vicent sentencia que culpant Catalunya tan obsessivament han aconseguit que molta gent consideren els catalans els responsables de tots els mals, per exemple de la pujada del gas i l’electricitat, en lloc de dir que són les multinacionals i les grans empreses de l’energia i la nefasta política del govern del PP, afavorint-les en perjuí del poble. Aquests dos amics són professors d’Institut i estan indignats pel judici contra uns seus col·legues de Vic, acusats d’explicar el procés a llurs alumnes.

Seria interessant que en la colla de mestretites que intervenen en les tertúlies de la ràdio i la televisió, algú explicara unes coses ben simples, diu Pep, que és economista: quantes empreses hi ha a Catalunya? Quantes han marxat i quin tant per cent representen? I sobre tot, si se’n van a Madrid, no serà perquè enllà els ix més a compte perquè allò és una mena de paradís fiscal? Pep sempre les diu grosses i apunta alt. Ens recomana llegir Vilaweb.

Com en aquests esmorzars no intervé cap dona, incomplint la llei de la paritat, Toni subratlla que som il·legals i anticonstitucionals. Sobre l’incompliment de les lleis i la Constitució, Xavier, que estudia dret, explica que el més infractor és precisament el govern popular. Aquesta gent sols reclama i fa el que els convé i es passen pels collons la Constitució i la Bíblia, quan no els convé; això sí, fes-ho i ja t’han fotut, diu. I quina vergonya la manipulació de la justícia! Ens ho explicaven a la Universitat. A Europa se’n fan creus. Ara mateix la decisió del Suprem de mantenir Junqueras a la presó, pel risc que continue amb els seus mals pensaments independentistes i que faça alguna maldat, respon exactament a les tesis del govern de Rajoy.

Quina vergonya i quin insult als catalans i a tots, diu Alfons (Sito, entre nosaltres). Així és com els espanyolistes fan augmentar l’independentisme, empresonant la gent per les idees, com fan a Turquia, o quan Franco. Si això no passa enlloc d’Europa, per què no expulsen el govern espanyol?

Finalment, subratlle la cara amarga de Rajoy i la seua tropa. Definitivament, han quedat ben fotuts i ja veurem com acaba la cosa, perquè encara queda marxa. Ja ho digué Joan Tardà: senyor Rajoy, Catalunya será su tumba (política). Tots estem d’acord i coincidim que ens agradaria saber si la rècula popular han fet molta festa aquests Nadals. Alguns s’han dedicat a fer les maletes, com el tal Moragas que se’n va a la ONU. I els qui el seguiran: tots acabaran amb algun càrrec, no patiu, com passà amb la Rita.

Hem d’acabar l’esmorzar, perquè tothom té feina. Fem càbales sobre el desenllaç de les eleccions catalanes. Pot passar qualsevol cosa, evidentment, i jo suggerisc que estaria molt bé que els diputats empresonats i exiliats renuncien a l’acta i que facen córrer les llistes, que es voten els presidents o les presidentes independentistes, del Parlament i del Govern, barrant qualsevol oportunitat als espanyolistes. Els electes i el govern que es forme, han de jurar públicament que reconeixen el govern destituït per Rajoy, o siga el de Puigdemont i Junqueras, com legítim i que es dedicaran a dialogar amb el govern espanyol i sota la vigilància europea, sobre una solució per al cas català… I a veure com es mengen el marró Rajoy, la seua tropa i els seus jutges. Quan siga el seu moment, Puigdemont i Junqueras hauran de tornar a Catalunya (com féu Tarradellas: “ja som aquí”) amb tots els honors, convocant-se noves eleccions, aquestes sí, legítimes… i tornant-les a guanyar. Ens fem una darrera cassalleta, com a bon auguri. Siga com siga, Rajoy no guanyarà la partida, ens diu tímidament Wuai, que és un xinet molt eixirit, que mai parla, però que atén molt.