TREBALLAR I DEIXAR-SE DE ROMANÇOS

13/01/2020. SAÓ
El Repunt 17

TREBALLAR I DEIXAR-SE DE ROMANÇOS

Com la dreta està que bufa perquè no ha pogut evitar que els socialistes i els podemites hagen arribat a un pacte de govern, amb la col·laboració activa o passiva dels republicans catalans, dels independentistes bascos de tot tipus, de Compromís, d’un gallec, d’un canari i d’un terolenc, com no han pogut evitar-ho estan que la terra se’ls menja i, per tant, amb ganes de boicotejar el nou govern, siga com siga. La frustració que tenen és tan enorme i l’odi que senten que crec que el millor que pot fer el nou govern és posar-se a treballar i passar dels seus romanços. A Casado, ja conegut per don Quintín el amargao, a l’energumen Abascal i a la titeta Arrimadas, cal deixar-los xillar i amenaçar i ja se’ls passarà el flato. El programa del govern ja el tenen pactat entre els socis majoritaris i així doncs, tothom s’ha de posar a la feina. Estic convençut que així serà i, per tant, hem de dir que, per fi, estem d’enhorabona.

Ara bé, la dreta amb les institucions i mitjans de comunicació que controlen, no pararan d’atacar cada dia i per això el govern i els socis han de defensar-se. Es tracta d’una lluita entre els bons i els dolents. Els números ja estan fets, i ja sabem que els dolents de la dreta no tenen vots suficients per a oposar-se al govern de manera neta, però com s’han juramentat a fotre al màxim, ho faran de manera bruta, cosa que per a ells no és cap problema, com acabem de veure. El PP i Vox, i les restes del naufragi de C’s, manipulant les decisions del govern, diran mentides, exageracions, tergiversacions; l’objectiu serà enverinar el veïnat. Compten amb alguns mitjans de comunicació i la colla tenebrosa de tertulians i de comentaristes, que viuen de ventilar merda; compten també amb una part de l’església catòlica i amb jutges i fiscals ben situats i entrenats, com hem vist en tot el Procés.

Així doncs, el nou govern hauria de destinar un equip a contrarestar la dreta de manera contundent, no deixant-los passar cap mentida. En açò, que sembla tan lògic, paga la pena d’insistir-hi, perquè per regla general l’esquerra som prou bajoques. Per exemple, per què s’ha deixat de parlar, cada dia si fa falta, sobre la corrupció del PP, que han protagonitzat més de la meitat dels casos de corrupció de tot l’estat? La gent tendeix a oblidar-se’n i convé recordar-los els casos Gürtel, Palma Arena, Bankia, Emarsa, Imelsa, Lezo, màsters de Casado i Cifuentes, Púnica, Taula, etc. Evidentment, també s’han de recordar els noms dels polítics que han protagonitzat aquests casos, que són milers. Ara mateix, si sotmetem uns quants veïns, o uns periodistes mateixos, a un qüestionari preguntant-los si recorden de què anaven aquests casos, la major part no sabrien què contestar. I és molt curiós perquè molts d’aquests casos encara estan “instruint-se”, o siga que són casos vius i no històries del passat; els protagonistes, a més a més, circulen pel carrer tan tranquil·lament, com Zaplana.

Una altra cosa són les denúncies que haurien de presentar als jutjats els nostres polítics denunciant els àtacs que rebran. Especialment s’haurien de vigilar les informacions falses i calumnioses que s’abocaran als periòdics i televisions (fake news). Ja sé que estem a favor de la llibertat de premsa i en contra de la judicialització de la política, però els insults, mentides i atacs personals no són casos polítics, sinó penals.

Pel que fa al Congrés, jo no trobe cap problema en el fet que la dreta tinga la llengua tan solta i tan àgil a insultar, fins i tot hi ha llengües viperines i verinoses, com hem vist en la votació d’investidura. Qui més xilla i insulta no és el qui més convenç, sinó al revés i ho he pogut comprovar preguntant a persones, més aviat de dretes, què opinaven quan sentien l’Abascal o el Casado insultant Pedro Sánchez: no els ha agradat gens, per l’exageració i la desmesura emprada. Se sap que alguns altos mandos populars creuen el mateix (Feijoo, Alfonso Alonso…)

Així i tot, si es caldegen un poc els ànims i si els discursos els ixen més o menys calents a les senyories en qüestió, això és tolerable i és el que passa a molts parlaments, com hem vist a la tele (Londres, Atenes, Roma…), però allí la gent no insulta sinó que alcen la veu i discuteixen fort i quan acaba la sessió poden anar al bar junts a fer-se’n una. És evident que ací no tenim tanta experiència com al món més civilitzat, però, podrien aprendre’n un poc els nostres polítics? La culpa també és de Franco, perquè durant els seus quaranta anys de dictadura no hi havia possibilitat de practicar res i no tenim experiència.

Respecte de les paraules de Montserrat Bassa (ERC) al Congrés, quan digué que li importava un comino la governabilitat de l’estat, vull manifestar el meu suport i la meua complicitat a la diputada independentista. Si haguera pogut parlar en català, hauria dit que no m’importa gens ni mica la governabilitat, o tant em fa naps com cols la governabilitat. Aquesta és la pura realitat, que la governabilitat no és cosa nostra sinó d’ells; nosaltres ja fem prou ajudant-los quan fa falta. O qui ha permès la governabilitat en la investidura de Sànchez, els dolents (repetisc, PP, Vox i C’s)? O ha estat ERC, com en altres ocasions fou CiU i el PNV? Que no ens importe la governabilitat no vol dir que no siguem sensats. Són ells els insensats, els “patriotas constitucionalistas” són uns cafres, o uns burros molt cafres.

Una advertència que vull fer és que nosaltres no podem competir amb els dolents a insultar, perquè ells ho fan millor, ja que el castellà té més registres, més vocabulari, més expressions i frases fetes, que no el català. Nosaltres som més moderats, especialment els catalans i els balears, ja que els valencians som una mica més procaços, però res en comparació amb els castellans, que ho són molt més, segurament perquè on han après més paraules grosses i s’han expressat més a gust ha estat a les casernes, quan feien la mili i es feien uns homes (sic); allí escoltaven els militars, a formar todos y cagando leches!; venga capullos de la hòstia. Per a nosaltres, ho dic per mi i per molts casos que conec, la mili fou un càstig, una presó, però açò és un altre tema per a un altre repunt.

Finalment vull expressar la meua contrarietat pel gir del Parlament Europeu en el cas de Junqueras. La història no ha acabat, sinó que hi ha els recursos i la presentació del cas al tribunal de Drets Humans. Però el que serà al remat, ho sabrem en el seu moment. Ara per ara, l’estat espanyol ha aconseguit una victòria, pírrica i no definitiva. Estic convençut que ha estat la mà del flamant Borrell (a Espanya li diuen Borrel i ell no els rectifica) que ha intervingut, i si non e vero e ben trovato, bo és el paio. Ja veurem al final.

Una mostra que els dolents no reeixiran tant com volen ha estat el fracàs d’avui mateix en les concentracions programades per Vox, a la porta dels ajuntaments de tota Espanya: Ha estat un fracàs total, en primer lloc perquè no hi han participat els col·legues del PP i de C’s, i en segon lloc perquè sols els han fet costat 15.000 persones en tot l’estat. Jo he passat pels bars de la plaça del poble a l’hora anunciada i no s’ha presentat ningú; volia passar llista i no ha pogut ser i això a Silla, on Espanya 2000 ha arribat a tenir dos regidors. Total, he pensat, les bravates de Vox són com les bufes de pato, prrut. He volgut contar-ho en aquest article perquè ens tranquil·litzem un poc i no perdem el senderi. Ara som nosaltres els qui hem d’anar a per ells!

El tuit de la setmana que qui vulga pot fer seu i distribuir (140 mots); jo no sé com es fa això, ni ganes:

Tenim govern, multicolor, multinacional i feminista. Hi participen a més dels sociates, els podemites, els bascos del Pnv, Compromís, un gallec, un canari i un valent manyo de Terol. Jo estic molt satisfet per aquest, que a més de sensat ha estat un valent i és la prova que Terol existeix i pot servir perquè altres terres marginades i en perill d’extinció s’espavilen. També han estat magnífiques les abstencions d’Esquerra Republicana, i de Bildu, gràcies a les quals s’ha pogut formar govern. Bravo.

La dreta del PP, comandada per Casado, alies don Quintín el amargao (és broma), pels energúmens de Vox, i per les deixalles de C’s, han fracassat en el seu intent d’evitar-ho i ara no pararan de fer la mà; doncs, pitjor per a ells. Confiem que tindrem govern per a molts anys i que faran moltes coses.