dilluns, 30 de desembre de 2019

EL PRIMER PART SEMPRE ES COMPLICA

30/12/2019. SAÓ
El Repunt 15
EL PRIMER PART SEMPRE ES COMPLICA

Anem de part, que és el resultat de la bona conxorxa de sant Pere Sánchez i de sant Pau Iglesias, qui ho havia de dir; però, en els negocis del sexe, com de la política, freqüentment tothom passa de l’amor a l’odi amb molta facilitat. En aquest cas, alguns vèiem inevitable que el pacte sanchista-iglesista arribaria a rams de beneir; altres, no, especialment entre les files socialistes i sobre tot la dreta. Com el part va a afectar enormement l’evolució política del ‘problema català’ (“Espanya tiene un problema con Cataluña” digué el rei d’ara), i com la criatura vindrà al món, i estic convençut que serà per a bé, haurem d’esperar amb alegria el proper naixement, a continuació del del Bon Jesuset, que ja fou la nit de Nadal. O siga, que visca la festa!

Tothom sap que per aquest part feia falta l’ajuda d’una bona comare, paper que li ha correspost a Esquerra Republicana, que està aportant tot el seu savoir faire; el part serà assistit per diversos ajudants, procedents de les terres més llunyanes (gallecs, càntabres, canaris, valencians, terolencs, bascos i fins i tot madrilenys), de manera que serà un part pluricultural i plurinacional. Pràcticament està tot preparat, i estem a l’espera que se solucionen alguns problemes que hi ha amb els republicans, i tindrem la fumata bianca que esperem uns i altres, perquè com li passà al Bon Jesuset, cadascú li demana al nou nat allò que més li interessa. Com el nou nadó encara no té nom, confie que el batejaran en català i per això propose Almogàver, que és un nom bonic, històric i sense dificultats fonètiques per als espanyols.

Però, el primer part sempre es complica. A Jerusalem hi hagué un problema quan Herodes ordenà que la policia matara tots els nins acabats de nàixer, per a fer impossible la profecia que predia que aquell nin, fill de Maria i de Josep, seria un greu perill per a ell mateix i la seua monarquia. Ara i ací, també hi ha els infanticides heròdics: Casado i els seus aliats de la dreta, i els desgraciats barons socialistes, per l’esquerra, que no volen que nasca el nin Almogàver. Aquests saben que vindrà al món amb el propòsit de posar-hi ordre i això no els convé i prefereixen el desgovern i noves eleccions.

Si tot tira endavant augmentaran les pensions dels jubilats i els jornals; s’acabarà la llei mordassa; la llei educativa del troll Werth; la reforma laboral… I s’hi negociarà amb catalans i bascos una sortida a l’esgotat estat autonòmic, cercant una solució federalista o aproximadament; s’enfocarà el tema monàrquic; se solucionarà el conflicte amb l’església, a base de trencar palletes; es redistribuirà el territori per acabar amb la despoblació d’algunes regions; i tantes coses amb les quals hem somiat. Així és que estem amb l’ai al cor per veure quan naix la criatura i s’hi posa a mamar i a fer-se fort per aguantar el que li espera.

Però, serà nin o nina? Això tant li fa, perquè hem d’acabar amb la preeminència dels mascles, amb la societat patriarcal, amb el fet que les dones cobren menys que els homes i no tinguen els mateixos drets. No com la monarquia espanyola, tan poc exemplar ni democràtica, perquè dóna la preferència als mascles sobre les femelles a l’hora d’heretar el negoci familiar. Aquesta és la raó per la qual la parella borbònica actual no es fa l’ànim de seguir criant, malgrat que els ix molt a compte, per si naix un xiquet i deixa aparcada l’hereva actual. Si li hem de fer cas a un tal Peñafiel, que coneix molt bé tot l’entrellat de la família reial, el rei que hi hagué (pronuncieu c’hagué) aconsella el fill de practicar el coitus interruptus i “fuera problemas”; ho diu ell que és tan experimentat a crear-ne i a aprofitar-se’n.

Els heròdics, profundament despagats des de la moció de censura a Rajoy i mal conduïts per un malcarat Casado (don Quintín el amargado), que té com a suport ideològic la tita Cayetana (FAES) i al darrere, Aznar, tenen feina a subsistir. Rivera ja va sucumbir covardament i fugí a viure, que la vida són quatre dies, deixant la titeta Arrimadas, la pobra, al davant de la barca ciutadana a punt d’enfonsar-se. I la tropa abascaliana, després d’haver estat els que han provocat el desastre C’s i d’haver frenat en sec els del PP, quin paper podran jugar en aquest merder que és Espanya? Jo crec que poc, si no xillar, fer l’energumen i amenaçar; on puguen, també emmerdaran la situació, complicant l’existència de la dreta, com passa a Madrid. La base ideològica de Vox són els llibres-pamflets de Formación del Espíritu Nacional del batxillerat franquista; no donen per a més. En l’altre grup d’heròdics, els d’esquerres, hi ha les mòmies del passat Gonzàlez, Guerra, Ibarra… i els presidents de Castilla-Manxa, d’Aragó i d’Extremadura, especialment. Res de bo, o com diem a València: tres pa’l sac i el sac en terra!

Així és que hi ha pacte, que naix la criatura i que els heròdics fracassen en llur intent infanticidi. Els pactes són saludables i haurien de ser obligatoris, fins i tot en els casos que cap partit guanye per majoria absoluta, perquè al guanyador li haurien de prendre els escons suficients per fer-lo perdre la majoria i així obligar-lo a cercar amb qui pactar. Quan hi ha un pacte, els partits es vigilen mútuament i és més difícil que hi haja mangarrufes i que ningú pose la mà al calaix. La prova la tenim en la corrupció, que s’ha donat amb majories absolutes del PP, del PSOE, de CIU… I han estat més difícils o inexistents en governs de pacte. El que dic és bo per al govern de l’Estat, com ho és per als autonòmics i municipals. Qui té por a formar cap pacte és perquè de la política sols espera “forrar-se”, com digué Zaplana,  i vol tindre les mans lliures per a poder-ho fer.

Ho dic perquè tinc l’experiència, que ja he contat altres vegades, del pacte que formàrem a Silla, el Bloc, EU, PP i UV, tots contra el PSOE. EU i el Bloc sols teníem un-dos vots i ens van elegir d’alcaldes, perquè era la meua condició no votar cap candidat de la dreta. Governàrem sense problemes, llevat d’alguna mangarrufa secreta de la dreta, però al poble no hi hagué corrupció. Les majories absolutes són absolutament perilloses.

En el cas que tenim entre mans, el pacte de Sanchez-Iglesias i els adherits, sota la benedicció in extremis d’ERC, el que importa és que el part vaja bé i que la criatura nasca forta i amb ganes de mamar i créixer i de treballar el més aviat. La feinada que tindran serà tanta que, únicament si és satisfactòria, la podran suportar. Així és que s’han de posar amb ganes i amb l’esperit del part pluricultural i plurinacional, que han de mantenir els quatre anys vinents. Em fa la impressió que es podran fer moltes coses. No vull ni pensar què passaria si tot acabés malament.

Així és que el tuit d’avui, que oferisc per si algun lector se’l vol apropiar i difondre, el destinaré a parlar bé del pacte (140 mots):
El pacte d’esquerres amb què iniciem l’any 2020, pot servir per a reconduir totes les animalades antidemocràtiques aprovades pel PP, que continuen vigents, per a vergonya de tothom i això és suficient per a signar-lo. No fer-ho seria un error, que cap nacionalista amb dos dits de front hauria de perdonar mai.
També hauria de servir per a aclarir si el poble és monàrquic o republicà, amb un referèndum. La monarquia la va decidir Franco i en la Transició no hi hagueren collons per a preguntar al poble, perquè hauria guanyat el no.
Per descomptat, done tot el meu suport a ERC perquè en les negociacions exigisquen el màxim, ja que tenim raó i són ells els qui tenen més ganes de fer president a Sánchez. Com digué Quim Torra, nosaltres no som el problema, sinó els espanyols; doncs, que paguen.