dilluns, 16 de desembre de 2019

VISCA LA SUBVERSIÓ

SAÓ. 16/12/2019
El Repunt 13
VISCA LA SUBVERSIÓ

La subversió que practiquen els qui volen destruir o tirar a terra l’ordre establert, o siga als qui manen, té en contra aquesta gent, que veuen amenaçada la seua situació preeminent. En conseqüència, la premsa oficial, la literatura oficial i la moral oficial, amb el dret penal a la mà, o tota la justícia oficial, prenen posicions per ofegar la rebel·lió dels subversius. Ésser subversiu s’ha de considerar, doncs, i en principi, un mal negoci. Ara bé, tot depèn de qui guanye la batalla que s’establisca, de l’èxit o del fracàs de les accions que protagonitzen els subversius, i de l’èxit o fracàs de la repressió que exercisca el poder sobre ells, Si la rebel·lió la guanyen els subversius, aquests passaran a la categoria d’herois i fins i tot acabaran governant; al contrari, si perden, els caurà a sobre tot “el pes de la llei” i podran acabar fins i tot penjats, encara que no seran oblidats i donaran molta feina, mitjançant els seus seguidors. Alguns perduraran per sempre, com veurem en el cas de Sòcrates.

Els ciutadans subversius polítics s’han mogut per ideals i no per interessos personals i en donaré quatre noms exemplars: De Valera, Arafat, Mandela i Simon Bolívar. També quatre de subversius ideològics: Sòcrates, Jesucrist, Espartaco i Martin Luther King. En tots els casos, els subversius defensaven el poble, fins i tot la independència, una millor justícia social i més democràcia, no s’enriquiren i molts s’hi deixaren la vida. Eren bona gent, malgrat que cap policia, ni cap capellà, els hauria fet un certificat de bona conducta.

Pose l’exemple de De Valera que a Irlanda, una nació sotmesa a Anglaterra, féu partit amb els nacionalistes que lluitaven per la independència i eren, per això mateix, considerats elements subversius. Com les seues activitats eren considerades perilloses i terroristes, eren perseguits per la policia i l’exèrcit anglès. Alguns dels caps més subversius tenien posat preu, perquè algú els delatés. Als irlandesos no els acollonà ni la presó, ni la mort, sinó que lluitaren sense desmai i, com finalment guanyaren, els anglesos hagueren de marxar d’Irlanda, mentre que els subversius (IRA) proclamaven la república. Un dels terroristes més perillosos, De Valera, que els anglesos condemnaren a mort i no pogueren ajusticiar, arribà a ser president de la República. Ara els irlandesos continuen treballant per aconseguir la unió amb Irlanda del Nord i amb això la independència total de l’illa.

Tots els casos no són iguals, però pareguts. Mandela va estar tancat a la presó 27 anys per lluitar contra l’apartheid, que segregava la població negra de la blanca, que era la dominant. Finalment fou elegit president de Sud-àfrica. Arafat, líder dels moviments per l’alliberament de Palestina (Al-Fatah i l’OAP,) fou perseguit pels israelians; hagué d’exiliar-se a Tunis i acabà sent president de l’Autoritat  Nacional de Palestina. Els jueus l’empaitaven i finalment marxà a França on va morir enverinat, se sospita que pels jueus.

Entre els personatges subversius ideològics més notoris, hi ha Jesucrist, de qui tothom coneix la història sagrada, però no tant la política, perquè se’n parla poc de les seues relacions amb la resistència jueva contra els romans i que entre els seus seguidors hi havia zelotes i fariseus, que eren moviments subversius i independentistes. Però un personatge especialment singular fou Sòcrates, filòsof d’Atenes, que fou acusat pel govern de corrompre la joventut que anava a les seues classes i de no creure en cap Déu. Considerat, doncs, un element subversiu i perillós, el condemnaren a prendre un verí molt fort, cicuta, i morir, cosa que féu acompanyat dels seus deixebles als quals tractava de consolar, dient-los que d’ell mateix i dels seus escrits, la història en parlaria sempre, mentre que els polítics que l’havien condemnat, la història els oblidaria i ignoraria. I així ha estat.

Amb tot açò, que els poders consideren perillosos els personatges “subversius” que hem anomenat, és la prova que els veritablement perillosos són, moltes vegades, els que manen. Ja ho diu el refrany: “cree el ladrón que todos són de su condición”. La gent sap, molta gent, molta més del que pensen els qui manen, que molts governants són un autèntic perill. Una prova és el fet que encara no s’ha oblidat el que cridàvem contra el govern franquista i la policia, quan érem joves: vosaltres feixistes sou els terroristes, fugint tots corrents quan atacaven els grisos (policia). Per desgràcia, el crit encara és necessari i el sentim de tant en tant.

La conclusió final és que la subversió no és dolenta sinó saludable. Encara més, jo diria que la subversió és la inspiració de la història de la humanitat i ben mirat tots som un poc subversius quan veiem les injustícies, els tribunals de justícia venuts, la prepotència i la immunitat del poder, etc. i protestem. Ara mateix, quan hem vist el fracàs de la cimera contra el canvi climàtic (COP25) per culpa de les superpotències i els governs que aspiren a ésser-ho, que no els importa que el món estiga a la vora mateix del precipici, sinó s'actua imperiosament davant d’això, què hem de fer els subversius, sinó protestar, fer-los escratges i cagar-se en la mare que els ha parit? Els ciutadans subversius d’Estats Units, de Brasil, d’Aràbia Saudita, de Rússia, etc. i els ciutadans més conscienciats de tot el món, o siga els més subversius, hem de continuar engrescats contra els trumps, bolsonaros, putins… i no devem cessar d’escridassar-los que són uns assassins… i a veure si en les pròximes eleccions els ciutadans obren els ulls.

El món està dividit entre els dolents, els indolents i els valents. Els dolents són els negacionistes, o siga una part dels qui governen el món (els més poderosos  que acabem de citar). Els indolents són la gran massa de ciutadans ignorants, amb els quals caldrà fer un esforç de pedagogia perquè entenguen que ens comprometem tots plegats a salvar el món o desapareixerem. Els valents, no cal dir-ho, són els joves que estan organitzant-se a tot arreu, seguint l’exemple de Greta Thunberg. Els joves saben d’una manera clara que el que perilla és el seu futur, el futur de la humanitat i nosaltres els hem de fer costat; són els nostres fills i filles, els nostres néts i nétes. Què trist serà si algun dia es pregunten, davant del caos: i què feien els nostres iaios, els nostres pares?

En aquestes estem. Jo, tal com vaig prometre la setmana passada, he redactat un tuit que com no sé com es difon, em limitaré a escriure’ls un (140 mots), perquè qui vulga se l’apropie i el difonga. Si me l’envia a mi també, perfecte (josep.l.pitarch@uv.es), jo no funcione amb el facebook. Volia dedicar-li’l a una famosa marquesa, de nom Gaietana, però com se m’ha avançat un regidor d’Ador, la deixe per la setmana que ve i he cercat un altre tema, el del fracàs de la Cimera del Clima COP25.

Tuit de la Cimera del Clima i el caos final:
La miserable actitud negacionista de Trump, els interessos de la patètica i sanguinària dinastia saudita, la bogeria de l’amazònic Bolsonaro, la mirada curta d’alguns països carboners i dels ‘emergents’, etc. han fet fracassar la Cimera contra el canvi climàtic COP25. Pitjor per a tots, per a tota la humanitat. Per cert, Vox i el PP també són negacionistes. Amén.

La llàstima és que quan arribe el caos que preveuen els científics, els qui més patirem no seran els més poderosos, que es podran fer una Arca de Noé, sinó la gent més humil i els països del muntó com el nostre. Seria perfecte que el desastre climatològic coincidira amb el Judici Final, perquè a la Vall de Josafat els dolents no tindrien res a fer, però això és un conte bíblic que, si fóra cert, també guanyarien els maleïts poderosos.