dimarts, 18 de febrer de 2020

ESCÀNDOLS ANTI-CONSTITUCIONALS

Escàndols anti-constitucionals



18/02/2020
El Repunt 22.
ESCÀNDOLS ANTI-CONSTITUCIONALS

Els espanyols s’han escandalitzat perquè l’alcaldessa de Vic recomana que els catalans parlen en català als qui no són catalans, o no s’assemblen, perquè així n’aprendran. Per què s’escandalitzen, si això és el que fan ells, que parlen en castellà a tothom i volen que tothom en parle, fins i tot nosaltres, que no som castellans i en sabem poc o gens? En aquests casos si que els sembla bé i no s’escandalitzen, mira tu si són hipòcrites. Nosaltres, si fem el que diu l’alcaldessa vigatana, ho fem a les bones i molts forasters agraeixen la confiança, especialment els qui no són espanyols. Contràriament, els espanyols pensen i diuen que “estamos en Espanya” i que no tenen per què parlar en altra llengua, saltant-se a la torera la mateixa Constitució, i volen que tothom els parle en castellà i fins i tot els hi ha que ho imposen a la força: o me habla en españó o le llevo detenio por insurto a l’autoridaz.

Diuen que la Constitució espanyola els empara, però no és cert, perquè també diu las mateixa Constitució que totes les llengües que es parlen a l’Estat són legals i les lleis autonòmiques, que són constitucionals, diuen que les llengües de cada autonomia són oficials perquè són les llengües de cada autonomia i tothom té dret a conèixer-les i a usar-les; això, ells s’ho passen pels collons, perquè solament són constitucionals quan els convé. El castellà, diu la Constitució, és oficial perquè és la llengua de l’Estat, però també són oficials les altres llengües i aleshores perverteixen la Constitució i volen fer prevaler el castellà. Per voler, fins i tot, volen fer desaparèixer les llengües autonòmiques, entrebancant el seu ensenyament i el seu ús, en contra de la Constitució, que diu que s’han de conservar i protegir. O siga, que de constitucionalistes, res de res, més bé són uns supremacistes, perquè volen donar la supremacia al castellà, en contra de la Constitució. Uns supremacistes de merda és el que són.

Si aquest fora un Estat civilitzat com Suïssa, i no d’analfabets supremacistes i anti constitucionalistes, els espanyols no es dedicarien al lingüicidi com fan. Precisament a Suïssa hi ha també quatre llengües oficials i cadascuna és la dominant en el seu territori: el francès, l’italià, l’alemany i el romanx i no tenen cap problema. Ací en els caps fofos dels supremacistes espanyols no en cap altra llengua que la castellana i encara gràcies, perquè la parlen molt malament. Jo no sé com s’entenen entre ells, perquè tenen més variacions, dialectes, subdialectes i ideolectes que cap altra llengua del món, inclòs el català. Un toledà que passejava pel camp sevillà, pataplaf, caigué en un pou cec, i es posà a cridar: – Que me hizen, que me hizen. Un andalús que ho va sentir s’acostà a la boca del pou: – Oiga uzté, què ize? El del pou: – Que me hize. El de dalt: – Pero què ize? El del pou: – Que me hize... L’andalús finalment, creient que hi havia eco, se n’anà, deixant-se el castellà al pou. Podríem fer un llibre de casos pareguts. Per exemple, Conxa Piquer, quan anava a l’Argentina l’anunciaven Concepción Piquer, perquè la conxa d’allà és la figa (el coño) d’ací. I quan un espanyol li demana a un argentí: – Donde se coge el autobús? Li poden contestar que pel tub d’escapament, perquè coger en argentí és, en llengua espanyola, joder. Una alumna argentina contà en classe que estava amb sa mare a un ascensor del Corte Inglès i arribà una senyora carregada de bosses i preguntà: – Cogemos todas? La mare quasi es desmaià.

Tots els idiomes del món han anat abandonant els aires de grandesa d’abans i acceptant que els seus idiomes tenen moltíssimes variacions. Per exemple, l’anglès s’ensenya o el britànic o l’americà, a triar, perquè hi ha moltes variacions entre ambdós, coses que són exactament tot el contrari en una o forma l’altra. L’alemany té normalitzat el de Baviera i el de Prússia. Els espanyols no fan res d’això i diuen i mantenen que a més d’universal (?), el seu és un idioma que s’escriu igual que es parla i per tant, que no té problemes. Haurien d’anar més amb compte, si no volen fer massa el ridícul, perquè el castellà que es parla i s’ensenya a Amèrica és distint del de Madrid, com la història, com el Descubrimiento, com les guerres d’independència… Que proven els supremacistes espanyols de Vox, o del PP, a anar-hi a donar lliçons. I a la península mateix passa que un mestre andalús pot fer un dictat a classe que els xiquets andalusos han d’escriure bé i diu: – Do niño z’han io ar monte i z’han perdio.

En l’ús de les quatre idees malparides amb què es mouen pel món, alguns supremacistes, fins i tot pontificant, com li passa a Borrell (els supremacistes li diuen Borrel i ell no protesta), s’han arrogat el dret de tot i de tots els territoris, inclús de les coses que no els pertanyen. De Portugal, d’Amèrica, d’una part d’Europa, d’Àsia i d’Àfrica, ja hagueren de marxar, amb la cua entre les potes i la història ja ha fet justícia i els espanyols han sortit de la memòria amable d’aquells pobles, dels llibres d’història, començant pels escolars i de llurs constitucions republicanes. Però els supremacistes són obcecats i insisteixen. Ara som nosaltres, els nacionalistes de la península, els qui estem pel mig, en el seu punt de mira i no poden pair-ho. Que no tenen remei és una evidència, perquè als supremacistes els passa com als geperuts i no es veuen la gepa, i per tant són casos perduts.

El que és preocupant és la nostra actitud i la incapacitat que estem demostrant d’organitzar un acomiadament com han sabut fer els americans, els filipins i fins i tot els sahrauís… Evidentment, ara ja no toca ni la violència, ni la unilateralitat; tampoc no toca, pense, perdre el temps amb discussions de detalls ni de matisos, ni amb somnis ni castells en l’aire. Ara toca el pragmatisme i la intel·ligència de fer les coses millor que els supremacistes. Precisament en tot el merder del procés estic convençut que malgrat algunes errades (fins i tot de grosses) hem guanyat més que hem perdut i que els qui més han perdut són els supremacistes; ho dic ara, com ho he estat dient darrerament i sense aturar-me. Ara bé, les feines s’han d’acabar amb bona nota i amb bon ritme. Jo confie que de la mesa de negociacions entre Espanya i Catalunya, en traurem algun profit. També confie que en traurem de les relacions entre el Govern central i els autonòmics de Balears i del País Valencià: ja m’agradaria veure avenços i aviat. Tenim la paella pel mànec especialment gràcies a la fortuna i a ERC, però els supremacistes són uns bords.

Ara bé, hi ha els hàndicaps de sempre: els avantatges dels supremacistes, que compten al seu favor amb molts jutges, molta força pública, molt de clero que resa per ells (Canyissars és el primer, però no l’únic) i en conseqüència la ignorància de molta gent;  també tenen l’erari públic (ells ho recapten tot i ens retornen el que volen, que és poc)… En definitiva, tenen el poder. I nosaltres no tenim ni jutges, ni casernes, ni clero (els pocs capellans progressistes són pocs, en comparació als dolents) i no disposem ni dels nostres propis impostos…

Tenir les coses clares, però, malgrat que són tan cruels, no ens ha de desanimar, sinó al contrari, ens ha d’animar a continuar (ho tornarem a fer, que digueren els Jordis). La nostra història és tan confusa i trista com la dels escocesos i ells no s’han desanimat mai i porten tants anys com nosaltres reclamant la independència, contra els britànics. Abans ho feren altres pobles, perquè voler ésser lliures i intentar-ho, és senyal que un poble encara està viu i aconseguir-ho és retre el millor homenatge a la nostra gent que ens ha precedit. Hem de considerar prohibit, doncs, badar, mamar-se el dit i prendre por dels supremacistes. Amén Jesús.

Tuit adreçat a Jesús. Si algú se’l vol feu seu i difondre’l, li estaré molt agraït. Jo no sé com es fa això d’enviar tuits, encara que ha d’ésser fàcil perquè veig que Trump n’envia cada dia.

“Jesús, permeteu-me que diga que tenim al front del negoci de l’església valenciana un senyor que no s’ho mereix, per molt cardenal que l’hagen fet. Supose que haurà estat cosa de l’Esperit Sant, però a mi m’ensenyaren que sou la mateixa cosa i per això m’adrece a Vós.

Aquest pastor no té altra feina que posar zitzània entre la gent de bona fe que va a missa i per això ha ordenat al clero que resen contra el govern actual, que és el legal. Serà que tem que s’acaben els privilegis de no pagar ni l’IBI, ni l’IVA, ni els guanys que obtenen de les propietats que s’han anat autoinscrivint/apropiant? No diguéreu que calia donar a Déu el que és de Déu i al Cèsar el que és del Cèsar? Doncs, perquè no han de pagar a l’Estat com tots?”