dissabte, 11 de juliol de 2020

EIXIM DE PENES, RECUPERANT PANORAMA


EIXIM DE PENES, RECUPERANT PANORAMA
Publicat a PANORAMA de Levante-EMV el dia 11 de juliol de 2020

La trampa i el caos que ha comportat i comporta la pandèmia del coronavirus, també empastifà els mitjans de comunicació, especialment la premsa escrita que deixà de distribuir-se en els bars i hotels, la majoria dels quals hagueren de tancar al públic; també va disminuir o desaperèixer la propaganda comercial. Així i tot, els mitjans han resistit, encara que reduint tiratges i pàgines, com Panorama del Levante-EMV. Precisament jo, que en tinc publicats, durant més de 23 anys i diàriament, més de 7180, sóc dels qui haguérem de fer una aturada tècnica, des del dia 6 d’abril, a l’espera que arribara el dia que eixiríem de nou a la llum, cosa que ha ocorregut el diumenge dia 5 de juliol, o siga al cap de tres mesos.

A molts encreuaters i encreuateres sembla que l’espera se li ha fet molt llarga, com m’han manifestat enviant-me mails i preguntant si m’havia passat res; altres sé que ho han preguntat a la direcció del periòdic. Moltes gràcies a tothom per l’interés. Finalment no ens ha passat res, hem eixit de penes i recuperat el Panorama, que ara ens arribarà diàriament més vigorós i amb més ganes, com ens ha explicat la sub-directora Isabel Olmos.

Durant aquests tres mesos d’espera, a banda de continuar fent encreuats (per si em passava res, pensava) he reflexionat sobre la importància que té que Levante publique en valencià no sols Panorama i els meus encreuats, sinó els articles, cartes al director i pàgines especials d’educació, ecologia, etc. En el procés llarg i feixuc de la normalització lingüística, és molt important disposar d’aquestes pàgines, que sabem que tenen molt bona acollida. És evident que el periòdic no es fa tot en valencià, que és el que m’han dit alguns correus, però és senzillament perquè el Levante no és un periòdic tot en valencià i per tant, l’espai que ens deixen té més mèrit i és més “normalitzador” del que podem pensar. Jo tinc comprovat que quan em publiquen algun article, cada vint dies, molta gent els llig i els discuteix als bars del poble i això és “normalitzador”. A qui li corresponia fer un diari tot en valencià i no ho ha fet (ni ha dut la TV3 a les cases com prometia), és a qui se li han de demanar comptes, perquè de subvencions no li n’han faltat: què se n’ha fet de la pela?

He elogiat i agraït l’esforç de Levante-EMV per recuperar Panorama, l’interès de la directora Lydia del Canto, de Julio Monreal, de la intrèpida Isabel Olmos, de Joan Carles Martí (el primer padrí dels meus encreuats), etc. però seria injust que no reconeguera també la feina d’altres mitjans com Saó, que és la revista degana en valencià, i una sèrie de periòdics i revistes d’abast local, comarcal o generalistes, que es publiquen de dalt a baix del territori (compte 26 publicacions en paper i 33 en digital). No sé les publicacions que reben ajudes de la Generalitat, però amb la informació de què dispose són poques i en aquestes circumstàncies, l’esforç dels mitjans és doblement digne d’elogi. Els polítics no poden oblidar que la normalització lingüística costa diners i tampoc que tenen l’obligació constitucional i estatutària d’ocupar-se’n.