dimarts, 23 de febrer de 2021

Textos a facebook els 19 i 20 de 2021

 

 EN DEFENSA DE LES LLIBERTATS

AMB MÉS LLENYA NO S'APAGA EL FOC

Textos publicats a facebook els dies 19 i 20 de febrer de 2021

EN DEFENSA DE LES LLIBERTATS (19-2)

M’han cridat a defensar la llibertat d’expressió, que ha dut a la presó al raper Pablo Hasel i a criticar els excessos policials i les conductes sàtrapes i dubtoses dels delegats del govern central que han reprimit les legítimes protestes dels joves. Com també he vist les absurdes declaracions dels polítics que suposàvem d’esquerres, entre ells l’alcalde socialista del meu poble (Silla), justificant la repressió, per tot plegat he sentit una commoció profunda, que vull manifestar, p’erquè és la mateixa que sentia quan era jove i també ens exigien el silenci o multes, tribunals i presó; quan els grisos i la secreta ens apallissaven pel carrer i ens cercaven de nit (que volen aquesta gent que venen de matinada, cantava Mª del Mar Bonet); quan els governadors exercien de pilatos que condemnaven els joves que protestàvem sense més explicacions que les denúncies policials; quan no teníem garanties jurídiques segures; quan hi havia tants ensenyants, escriptors, artistes, polítics i sindicalistes empresonats o exiliats... Aleshores cantàvem, que nosaltres no som d’eixe món (Raimon). Ara he sentit la commoció de comparar els meus records amb l’actualitat i he pensat que pràcticament estem on estàvem.

 Defensar la llibertat d’expressió, com la política, la sindical, la sexual, de càtedra, de religió, com totes les llibertats democràtiques que retòricament consagra la mateixa Constitució, és incompatible amb justificar les repressions judicials i policials. Exigisc, doncs la llibertat de Pablo Hasel i també la dels presos i exiliats polítics i dels rapers i artistes. Crec que la policia, la justícia i el govern central i els seus delegats i delegades s’han excedit en les seues funcions, traint la democràcia, que és el poble lliure. Llibertat i amnistia, exigíem aleshores i ...continuem on estàvem.

 

 AMB MÉS LLENYA NO S’APAGA LA FOGUERA (20-2)

 Supose que ningú dels que estem intercanviant-nos opinions acceptem cap acció violenta, però cap, ni la dels joves violents ni la de la policia. Com és possible evitar-la? Cal anar al fons de la qüestió, on s’inicia el foc, intentar apagar-lo i que no es propague i jo crec que hi ha tres factors a considerar:

 1. que no tenim una democràcia com necessitem, ni s’ha reformat el codi penal per a equiparar-lo al de les nacions veïnes, ni s’ha reconegut la llibertat d’expressió, ni d’altres. La prova és que el govern diu ara, en 2021, que van a reformar les lleis, que van a democratitzar el Consell Judicial arribant a un acord amb la dreta, etc. Seria perfecte que foren àgils i que no s’entretingueren massa i així ni els rapers més desaforats, com Hasel, anirien a la presó, per moltes barbaritats que canten, ni ningú hauria de jugar-se la cara per ells, etc.

 2. que la policia, els seus comandants, consellers i ministres, poden afinar les seues actuacions i exercir-les sols contra els incontrolats i no llançant escopetades al vol. L’actuació de la policia és necessària, però si és controlada i proporcionada, perquè sinó pot ser contraproduent: la violència crida la violència i cal evitar que tot acabe en una guerra amb danys “col•laterals”, que diuen els estrategs.

 3. que la situació de la joventut és molt tràgica, més que mai, amb una taxa d’atur insuportable i unes perspectives nefastes, cosa que provoca desànim, profundes inquietuds i ràbia entre la gent jove, que és el futur de la societat. És lògic que hi haja, en un totum revolutum com els que estem veient, minories que es dediquen a pegar foc a la barraca... Cal, doncs, establir projectes positius de cara a la joventut, que els done , com a mínim, les mateixes esperances de futur que teníem els actuals “majors”, quan érem joves.