dimarts, 10 de febrer de 2009

AÇÒ QUI HO PAGA?

Article publicat a El Punt (edició del P.V) el 8 de febrer de 2009

AÇÒ QUI HO PAGA?

Normalment, procurem viure tan bé com podem i cerquem totes les alegries possibles, endeutant-nos tant com ens deixen fer-ho els bancs, que ens animen a gastar i gastar; a ells els convé, perquè guanyen molts diners amb les "operacions". Quan veuen que se n’han passat (que ens n’hem passat) tanquen l’aixeta i, ai mare!, entrem en crisi i ja no deixen ni un duro i qui, com la cigala d’Esop, no ha guardat com les formiguetes i s’ho ha gastat tot cantant i ballant, se’n va a la merda. Això passa cada cert temps i ho he vist unes quantes vegades al llarg de la meua vida; però tant que sabem els homes, que per això som com unes mones evolucionades, no aprenem la lliçó i, cada deu anys més o manco, pataplaf. És clar que, igual que entre mones sempre n’hi ha alguna més espavilada, entre els humans també hi ha els més espavilats, com els que venen quan tots compren i compren quan tots venen (consell d’un dels Fords), però sobre tot els banquers, que sempre guanyen i tenen diners, o saben com tindre’n. El cas més descarat, però, és el dels que manen, que en lloc de preveure les crisis, en provoquen, gastant sense mida, amb pompositats que no paguen ells. He passat fa uns dies per la zona que diuen la Ciutat de les Arts i les Ciències, a València, i he quedat espantat davant de tant de ciment i de ferros, que inicià Lerma, continuà Zaplana i rematarà Camps. Hi ha les construccions intergalàctiques (hemisfèric, umbracle, oceanogràfic, museu de ciències i palau de les arts) amb ponts, passejos i basses i ara mateix encara estan acabant l’Àgora, que encara no saben a què destinaran, segons Calatrava (altre espavilat). Però “això qui ho paga?”, s’hauria demanat Josep Pla. A Madrid hi ha una font que diu: “Deo volente, Rege clemente, populo contribuyente, se hizo la fuente”, que vol dir que gràcies a Déu, a la clemència del Rei i que el poble ha pagat, s’ha fet la font. En l’evolució de l’espècie, uns tiren de franc amb pólvora de rei, i altres paguen, es mamen el dit i damunt aplaudeixen.