ATURATS
Si hi ha una situació lamentable i insuportable és la dels aturats, i per tant sóc dels que creuen, com la majoria dels ciutadans, que el que importa és solucionar el problema de tantes famílies, de tants joves, de tantes dones, sense treball: això és la crisi. Llavors, és molt important que, per primera vegada en la història, alguns governs hagen comprés que els recursos amb què compten (diners públics) s’han de destinar a crear treball, més que a donar subvencions; sembla que en aquest sentit s’estan movent els governs occidentals, començant per Obama, que vol donar faena fent escoles i hospitals i coses d’energies renovables. I cal subratllar-ho, perquè el primer impuls que tingueren els governs, encapçalats pel gran sapastre de Bush, no anava en aquesta direcció, sinó en ajudar els bancs i les grans empreses i ja s’ha vist què han fet amb els (nostres) diners que han rebut: se’ls han quedat! Ací, Zapatero està donant diners als ajuntaments, perquè facen obres i contracten treballadors; l’invent té el doble avantatge d’ajudar els aturats i d’ajudar els alcaldes a salvar la cara. Bé, doncs arran del que comentem és molt curiosa la reacció dels governs municipals i autonòmics populars ridiculitzant la iniciativa, però parant la mà... i, fins i tot, demanant-ne més, de diners, i això sí que és tindre morro. A tot açò es dóna el cas curiós que, fins ara, Camps s’atribuïa la bona ratxa de l’economia valenciana, fins i tot presentant-se urbi et orbe com un model de bona gestió; ara que les coses s’han torçut i hem entrat en la crisi, no se’n vol responsabilitzar de res, i en dóna tota la culpa a Zapatero. O siga que Camps fa com alguns pares, que si els seus fills trauen bones notes diuen: és que el meu fill és molt sabut; mentre que si suspenen diuen: és que el mestre no sap ensenyar, i té mania al meu fill. No penseu que estic defensant Zapatero, però tractant-se d’un projecte que ajudarà tants aturats, reconec que és bo i l’en felicite. Ara caldrà vigilar els alcaldes, a veure què en fan, dels diners, perquè n’hi han molts que són uns pinxos.
Si hi ha una situació lamentable i insuportable és la dels aturats, i per tant sóc dels que creuen, com la majoria dels ciutadans, que el que importa és solucionar el problema de tantes famílies, de tants joves, de tantes dones, sense treball: això és la crisi. Llavors, és molt important que, per primera vegada en la història, alguns governs hagen comprés que els recursos amb què compten (diners públics) s’han de destinar a crear treball, més que a donar subvencions; sembla que en aquest sentit s’estan movent els governs occidentals, començant per Obama, que vol donar faena fent escoles i hospitals i coses d’energies renovables. I cal subratllar-ho, perquè el primer impuls que tingueren els governs, encapçalats pel gran sapastre de Bush, no anava en aquesta direcció, sinó en ajudar els bancs i les grans empreses i ja s’ha vist què han fet amb els (nostres) diners que han rebut: se’ls han quedat! Ací, Zapatero està donant diners als ajuntaments, perquè facen obres i contracten treballadors; l’invent té el doble avantatge d’ajudar els aturats i d’ajudar els alcaldes a salvar la cara. Bé, doncs arran del que comentem és molt curiosa la reacció dels governs municipals i autonòmics populars ridiculitzant la iniciativa, però parant la mà... i, fins i tot, demanant-ne més, de diners, i això sí que és tindre morro. A tot açò es dóna el cas curiós que, fins ara, Camps s’atribuïa la bona ratxa de l’economia valenciana, fins i tot presentant-se urbi et orbe com un model de bona gestió; ara que les coses s’han torçut i hem entrat en la crisi, no se’n vol responsabilitzar de res, i en dóna tota la culpa a Zapatero. O siga que Camps fa com alguns pares, que si els seus fills trauen bones notes diuen: és que el meu fill és molt sabut; mentre que si suspenen diuen: és que el mestre no sap ensenyar, i té mania al meu fill. No penseu que estic defensant Zapatero, però tractant-se d’un projecte que ajudarà tants aturats, reconec que és bo i l’en felicite. Ara caldrà vigilar els alcaldes, a veure què en fan, dels diners, perquè n’hi han molts que són uns pinxos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada