dissabte, 31 de gener de 2009

SANGONERES

Article publicat a El Punt (edició del P.V) el 25 de gener de 2009


SANGONERES


La desconfiança que tinc del sistema és sistemàtica, o siga, que crec que “de moliner canviarem, però de lladre no ens escaparem”; en realitat crec que estem perduts, perquè el món està ple de sangoneres. Quan era jove, aquest convenciment m’esperonava (a la barricada!), però, com ja m’he fet massa major, ara faig altra cosa i davant de qualsevol contrarietat recite, com una jaculatòria, els versos de Catul: Miser Catullae, desinas ineptire et quod vides perisse perditum ducas, que vol dir: desgraciat de Catul, deixa de fer el fava i quan veges que vas a perdre quelcom, dóna-ho per perdut. Si voleu fer la prova, jo em passe mig dia repetint els versos i em tranquil·litzen molt. Per exemple, tot açò de les ajudes dels governs per a suportar la crisi; mireu l’espectacle dels bancs i les grans multinacionals reclamant encara més diners dels que han rebut perquè els presten a la gent i les empreses, cosa que no fan i se’ls queden: sangoneres! Ja heu vist els jueus, altres sangoneres. I els estrangers sense contractes, vampiritzats per empresaris que són com sangoneres. I els que comercialitzen les collites dels llauradors, que són altres sangoneres, perquè guanyen burrades, mentre que els llauradors perden diners. I els polítics que no peguen colp i cobren com els toreros: sangoneres! I els que viuen d’explotar les desgràcies del nostre País. Quanta sangonera! És evident que si jo ara encara fora jove m’ho prendria molt malament, com fiu quan tocava; però, a la meua edat m’ha envaït el pessimisme, tant pel que fan i deixen fer els que manen, com els de l’oposició, que encara em fan més por (quina tropa: Aznar, Fabra, Zaplana, Alperi, Camps, el cardenal García...). Així que, davant l’espectacle, amb els versos de Catul puc engegar-ho tot a fer la mà i en llatí! Em quede mig conformat i, mentrestant, espere que arribe el dia que guanyen “els meus” i s’acaben les sangoneres, si és que s’acaben mai, però això ja és una altra cosa. Salut i república!