dilluns, 5 de gener de 2009

BON ANY!

Article publicat al setmanari El Punt (edició del P.V) el dia 4 de gener de 2009

BON ANY!

No vull confondre els desitjos amb la realitat, que és l’origen de les paranoies, per tant no diré el que m’agradaria que ens succeís en el nou any que hem iniciat, sinó el que probablement ens passarà, perquè res no ens agafe desprevinguts. El braç eclesiàstic substituirà el patètic cardenal Garcia per un bisbe, també integrista i que tampoc no parlarà valencià ni l’autoritzarà (tenim l’Esperit Sant en contra nostra). El braç militar continuarà posant-nos en perill per les instal·lacions de l’OTAN a Bètera, les oficines de Quart, etc. Pel que fa all braç civil, el president Camps continuarà fent d’acòlit de Madrid i el ridícul; continuarà sense aclarir-se l’entramat Fabra a Castelló; el bocamoll de Gonzàlez Pons insistirà en els seus despropòsits; el senyor Rus fent de còmic; l’alcaldessa Rita sense parlar valencià; el procés de Bolonya tirarà endavant, malgrat les protestes dels estudiants i d’uns pocs professors, entre els quals m’encontre; l’ensenyament en valencià continuarà en precari; el València CF no guanyarà ni lliga ni copa; seguiran entretinguts en picabaralles internes els socialistes (i barrant el pas, suïcidament, al meu paisà Romeu); continuarà el culebró d’EU; augmentarà la persecució de tots contra el nacionalisme (Bloc); la sanitat pública seguirà privatitzant-se; la crisi econòmica seguirà afectant les classes treballadores i els xicotets empresaris i sense afectar les internacionals ni la banca; l’agricultura valenciana continuarà desapareixent; Eliseu Climent continuarà estafant el personal amb les recaptacions; i l’alcalde del meu poble (Silla), com tants altres, continuarà practicant el clientelisme més antidemocràtic i vivint de la política... En fi, repetirem el mateix panorama negre, trist i miserable d’enguany. Les poquetes alegries que puguem tindre (finalment caurà Font de Mora), devem aprofitar-les, si pot ser amb xampany, perquè ens les mereixem per a compensar les desgràcies que arrosseguem. Per tant, ara sí, vull acabar i de tot cor amb les paraules rituals: que tingueu un bon any!