I ALS QUI NO PILLEN, QUÈ?

I als qui no pillen, què?

Article publicat a elpunt.cat del dia 1/11/09

Quin goig que dóna veure emmanillats els polítics corruptes, tan segurs com estaven que el món era d'ells i que se'l podien empassar com si fora un ou. L'espectacle és superb, veure'ls com els canvia la cara, el to de veu... quan els enxampa la policia i els porta a cal jutge. Mecagonendéneu! Això està molt bé, perquè com la justícia ha de ser igual per a tots, qui la faça que la pague!

Ara bé, a mi hi ha dues coses que em preocupen. Primer que res, els fan tornar tots els diners que han pispat, blanquejat, evadit, etc.? Perquè no siga cas que tot es quede en l'espectacle. El que seria just és que ho tornaren tot, i amb interessos, a banda que hagen de fer més o menys presó. I la segona cosa que em preocupa és saber a quants polítics corruptes no els enxamparan mai.

Perquè jo crec que, com passa amb els icebergs que sols els aflora la punta, mentre que la major part de la massa la tenen sota l'aigua, en el cas dels polítics pot passar que sols veiem una part dels corruptes, la dels que afloren, mentre que la major pot romanen ocults. O siga, que sols veiem als qui pillen o per casualitat, o gràcies a algun delator intern, o per una vendetta, etc. I els qui no pillen?

Cal, doncs, mirar què es pot fer per a impedir que els polítics tinguen tan fàcil posar la mà, perquè ho tenen fàcil, especialment si es confabulen amb funcionaris espavilats i empresaris desaprensius.

Jo propose, per començar, crear comissions ciutadanes de vigilància, amb capacitat per a espigolar pels calaixos; i inspectors d'hisenda, de vigilància continua sobre els comptes bancaris i béns patrimonials dels polítics. I sobre tot la modificació del Codi Penal, amb un nou article en el capítol dels delictes de robatoris, que vinguera a dir que si el lladregot és un polític haurà de tornar el doble del que ha furtat i tindre, a més, el doble de presó. Ho pense així, perquè no pot tindre la mateixa responsabilitat un individu que ha jurat guardar i fer guardar la Constitució, i lleialtat a l'Estat i complir i fer complir la llei, etc. i que cobra per manar sobre els contribuents, que un ciutadà furtamantes qualsevol.

O siga que, per entendre's, Chirac per exemple hauria de tornar el doble de tots els diners que pispà de l'erari públic per a afavorir gent del seu partit (i no una part, com demana l'alcalde de París); quants n'eren, 50 milions? Doncs que en pague 100 i que es podrisca a la presó. I així tota la colla del cas Gürtel, i els de l'operaci Pretòria i aquell regidor de Palma, i els del cas de Marbella, i els de Pozuelo, i els... Si no és així, açò no té remei.