PECADORS
Article publicat a elpunt.cat el dia 15 de novembre de 2009
Els capellans no canviaran mai, sobre tot un tal Camino de la Conferència Episcopal, que acaba d'anunciar que qui vote la llei de l'avortament serà un pecador i no podrà prendre la comunió.
Sentint aquest talibà barbamec, m'ha vingut al cap el Xiquito de la Calzada, amb el qual té una retirada, quan deia «pecaor, que ere un pecaor», però sobre tot un rector de la meua joventut que també tenia el mateix cutis mòrbid i repel·lent i les mateixes idees que Camino. Recorde una malifeta seua, de l'any 57, o siga un poc després que Franco i Eisenhower signaren el pacte de les bases nord-americanes.
Vespres del dia de la Puríssima, que era el dia de les xiques que eren «Hijas de Maria», una amiga meua va rebre una estampeta del retor on li deia que «por haber pecado el pasado domingo, yendo al baile, el dia de la Purísima no podràs acercarte a tomar la comunión». Aquell retor, com Camino, decidia que la meua amiga era una pecadora i nyas, que es quedava fora del repartiment, encara que el que volia era deixar-la en evidència davant de tot el poble. La situació era, doncs, tremenda i la tensió que estava vivint la meua amiga, inenarrable. Entre la seua germana i jo l'ajudàrem a contraatacar, posant-li uns papers secants remullats d'aigua sota les aixelles, de manera que agafà una febrada i una inflamació de gola, que fou la coartada perfecta per a romandre a casa i que el retor es tocara les castanyes. Encara guarde la miserable estampeta.
Doncs bé, malgrat que han passat més de 50 anys, aquests immobilistes de Ca'n Déu continuen oposant-se a la ciència, al sentit comú, a la marxa de la història. Saben, en la seua ignorància, més que els metges i les comares junts. No els ha servit de res que, en algun moment, algú de la seua confraria haja volgut rectificar, com per exemple Joan XXIII. Aquell sant home fou una excepció, que aquests obcecats de pedal fix, voldrien oblidar.
Ells no tenen canvi de marxa i, amb la gràcia de Déu, continuen anatemitzant. És clar que cada dia hi ha més gent que no els fa ni cas, però sembla que no els preocupa: som els millors, tenim raó i els demés no; Déu és gran i el Papa el seu profeta! I amb aquesta filosofia sobre la veritat absoluta, continuen el negoci que, com el de les putes, és dels més antics del món, que els va molt bé i els dóna de menjar.
Els capellans no canviaran mai, sobre tot un tal Camino de la Conferència Episcopal, que acaba d'anunciar que qui vote la llei de l'avortament serà un pecador i no podrà prendre la comunió.
Sentint aquest talibà barbamec, m'ha vingut al cap el Xiquito de la Calzada, amb el qual té una retirada, quan deia «pecaor, que ere un pecaor», però sobre tot un rector de la meua joventut que també tenia el mateix cutis mòrbid i repel·lent i les mateixes idees que Camino. Recorde una malifeta seua, de l'any 57, o siga un poc després que Franco i Eisenhower signaren el pacte de les bases nord-americanes.
Vespres del dia de la Puríssima, que era el dia de les xiques que eren «Hijas de Maria», una amiga meua va rebre una estampeta del retor on li deia que «por haber pecado el pasado domingo, yendo al baile, el dia de la Purísima no podràs acercarte a tomar la comunión». Aquell retor, com Camino, decidia que la meua amiga era una pecadora i nyas, que es quedava fora del repartiment, encara que el que volia era deixar-la en evidència davant de tot el poble. La situació era, doncs, tremenda i la tensió que estava vivint la meua amiga, inenarrable. Entre la seua germana i jo l'ajudàrem a contraatacar, posant-li uns papers secants remullats d'aigua sota les aixelles, de manera que agafà una febrada i una inflamació de gola, que fou la coartada perfecta per a romandre a casa i que el retor es tocara les castanyes. Encara guarde la miserable estampeta.
Doncs bé, malgrat que han passat més de 50 anys, aquests immobilistes de Ca'n Déu continuen oposant-se a la ciència, al sentit comú, a la marxa de la història. Saben, en la seua ignorància, més que els metges i les comares junts. No els ha servit de res que, en algun moment, algú de la seua confraria haja volgut rectificar, com per exemple Joan XXIII. Aquell sant home fou una excepció, que aquests obcecats de pedal fix, voldrien oblidar.
Ells no tenen canvi de marxa i, amb la gràcia de Déu, continuen anatemitzant. És clar que cada dia hi ha més gent que no els fa ni cas, però sembla que no els preocupa: som els millors, tenim raó i els demés no; Déu és gran i el Papa el seu profeta! I amb aquesta filosofia sobre la veritat absoluta, continuen el negoci que, com el de les putes, és dels més antics del món, que els va molt bé i els dóna de menjar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada