Cañizares, Roldan i les falles

Article publicat a elpunt.cat el dia 21 de març de 2010

La parella Cañizares i Roldan sols tenen a veure amb les falles que han estat notícia al mateix temps: un, perquè ja l'han soltat, malgrat que no ha tornat tot el que pispà, el paio; l'altre, també quin paio, perquè ha relativitzat les denúncies de pederàstia; les falles, perquè, per fi, les acaben de cremar i ara podrem viure en pau. Així que, llevat que el cardenal i l'ex-capo de la guàrdia civil, tenen unes cares de ninots de falla, a més molt dures, diré el que pense, també, de les falles. Cada any ho faig.

En el cas de Roldan era d'esperar que els milions no apareixerien mai, perquè no li'ls volen trobar, o perquè se'ls han repartit, o perquè estan ben amagats en un paradís fiscal. Però la gent ens preguntem: per què l'han soltat, si encara no ha tornat els diners? Doncs, mira, l'han soltat, la qual cosa és tot un missatge de cara a fer les declaracions de renda, perquè podem pensar que, com ací no passa res, podem fer totes les trampes.

Ai, mare santíssima, el cardenal xurret, a qui no li «preocupen excessivament els casos de capellans pederastes», assegurant que les denúncies que estan presentant-se cada dia són «atacs», perquè «no es parle de Déu, sinó d'altres coses». Aquesta manera de veure els delictes de pederàstia, contradiu el que diuen que diu el Papa, així que a veure si es posen d'acord. Per descomptat, el que ha dit el cardenal és una vergonya i una ofensa al dret i a les víctimes.

Insistint en aquest tema, no és com a mínim curiós que es parle tant dels capellans pederastes irlandesos, alemanys, nord-americans... i tan poc dels d'ací? És que ací no els hi ha? Si no recorde mal, en el seu moment aparegueren algunes denúncies, però immediatament foren silenciades. Què fan els nostres periodistes i les nostres víctimes? Per si de cas, vull donar una idea: en la declaració de renda no destineu ni un duro a l'Església, no siga cas que s'ho gasten en caramelets i gelats per a temptar les criatures.

I les falles. Com hi ha comentaris contradictoris i per a tots els gustos, jo també vull fer algunes anotacions. En primer lloc, que com són una festa genuïna valenciana, que és viscuda intensament per la societat, s'han de tenir en compte i respectar. I com és cert que desplauen a moltíssima gent (a mi, per exemple), els qui no som fallers devem triar entre marxar a la muntanya a fer salut o resignar-nos a conviure-hi, que és el que jo faig.

A fi de comptes, als qui no som fallers, en general, també ens desplauen els carnavals, els santfermins, les festes de Gràcia i fins i tot la Patum de Berga... Senzillament és que som uns «desaborios». I no passa res.

Ara bé, que tinguem aquesta actitud poc entusiasta o negativa no exclou que pensem en una cosa importantíssima: la utilització del valencià en els llibrets de falla. Jo sempre he recomanat participar-hi i de fet he escrit cada any articles i versos, en tots els llibres que m'ho han demanat i he ajudat perquè els llibrets estiguen tots escrits en valencià normatiu.

I amb tot, però, crec que també és important que s'insistisca perquè les falles causen les mínimes molèsties al veïnat, faller o antifaller. La festa no ha d'estar renyida amb el respecte i amb el sentit comú. I en realitat dóna per a molt i, a tall d'exemple, vull felicitar la iniciativa de la falla l'Hort d'Albal que ha canviat la tradicional ofrena de flors a la Mare de Déu pel lliurament de queviures a les persones necessitades. Si hi ha Déu, és segur que els ho pagarà.