diumenge, 20 de juny de 2010

ESPANYA NO ALÇA EL CAP

ESPANYA NO ALÇA EL CAP
Article publicat a ELPUNT.CAT el sia 20 de juny de 2010


Tinc raons suficients per a no estar preocupat pel destí de la selecció espanyola a Sud-àfrica, entre altres perquè no m'agrada el futbol, però com la major part de la gent que conec em diu coses tan diverses, m'hi ficaré. Uns parlen de coses extravagants sobre l'orgull i sobre l'honra, pel mal resultat del partit contra Suïssa; altres sobre el poc interès posat pels jugadors; algú es refereix a «la nòvia de Casillas»; finalment, sols uns pocs (sector crític) parlen sobre el dineral que ens va a costar tot això. Jo m'he alineat amb aquests darrers.

Pel que diuen els crítics, entre els jugadors i els tècnics, més la gent que va amb les mans a la butxaca i de gorra (Casa Real i polítics) i, sobre tot, per les primes que rebran els jugadors, si guanyen, allò costarà un dineral immens (600.000 euros de prima a cada jugador? És possible?). Doncs, si és així i en les actuals circumstàncies no convé que guanyen, sinó que se'n tornen cap a casa, el més aviat possible, perquè encara arribaran a temps de birbar l'arròs i ens estalviarem un munt de diners, que falta que ens fan.

Per altra banda, veig que entre les 32 seleccions que hi participen hi ha països que reclamen ajuts internacionals per a poder tirar endavant, o que estan passant per uns moments molt crítics. No sols es tracta de països del tercer món, sinó fins i tot d'Europa; per exemple, Grècia. Aleshores, quin sentit té fer dispendis tan extraordinaris, si no poden ni passar casa? Doncs, malgrat que això és així, la tramoia tira endavant; per què? Per l'esport?

Jo supose que darrere de tot el que hi ha és un gran negoci, o siga que d'esport res de res: diners, diners i diners! Crec que aquest gran muntatge del negoci del futbol és tan brut com els dels tinglados immobiliaris, la banca, les grans multinacional de l'energia... O siga, gastar i gastar i quan no ens arribe que ens ajude l'Estat. En fi, un gran negoci més com tots els que «autoritza» la minoria que governa el món, des de Davos, que són precisament els mateixos que decideixen també quan toca la crisi i quan la disbauxa. Com ara toca la crisi i s'ha decidit reduir despeses socials, retallar els sous dels treballadors i restringir el crèdit a les empreses, no s'entén, doncs, que es gasten els diners a mans plenes en això del mundial de futbol. Com quedem?

Altra cosa paral·lela és l'interés dels més «patriotes» a confondre el joc d'onze futbolistes amb l'orgull de la «nació» i fins i tot de la raça, que també els hi ha de racistes. Jo, com no sent en absolut aquesta febre patriòtica ni racial (malgrat que hi ha tants jugadors del Barça en la selecció) preferisc, com he dit al principi, que perden aviat «els nostres» i que se'n tornen cap a casa: ens estalviarem un munt de diners. I l'orgull que se'l posen els patriotes per on els càpiga.

Finalment, vaig a fer-los cas i a defensar els qui opinen que tants diners que es malversen en aquests esdeveniments d'escala mundial, seria millor destinar-los a facilitar l'esport popular, l'esport per a tots, fent instal·lacions per tot arreu, començant pels barris de Sud-àfrica. La gent faria esport, estaria més sana, no confondria ni es deixaria confondre per pseudo-teories patriotes, etc. O siga que mundials no, esport per a tots els barris, sí!

Ja sé que aquests grans esdeveniments futbolístics, com també els Jocs Olímpics, les Exposicions Internacionals, els Viatges Papals... mouen les economies i que el país amfitrió, enguany Sud-àfrica, rep un munt de diners. Però, això és pa per a avui i fam per a demà, perquè els sud-africans, per exemple, continuaran mantenint les enormes bosses de misèria, com ha passat a Mèxic. I què ha passat a Grècia, que malgrat haver tingut els Jocs Olímpics, mira-te'ls ara, uns morts de fam? O a Sevilla, amb tanta collonada de l'Exposició Internacional, què? I a València, ai mare, què? Tanta Fórmula 1, tanta Copa d'Amèrica, tant de Papa per ací, tanta Ciutat de les Ciències... i què? Això qui ho paga, sinó els pobres treballadors, que som nosaltres, als qui finalment ens retallen el sou?

Crec que en altre moment recordí la inscripció que hi ha en una font pública de Madrid, on diu: Deo volente, Rege clemente, populo contribuyente, se hizo la fuente. No hi ha volta de fulla, i com és així, com els capritxos, encerts i errors dels qui manen, els paguem el poble, crec que està més que justificat que hi haja qui, com jo, no vulga més despeses supèrflues. De tota manera, però, ja sabem que faran el que voldran, així que com és evident que Espanya no alça el cap i que açò va per a llarg, senyores i senyors: agafen-se on puguen, que açò acaba de començar.