diumenge, 7 de novembre de 2010

EL PAPA, ZAPATERO I JO

EL PAPA, ZAPATERO I JO

Article publicat a elpunt.cat el dia 7 de novembre de 2010

Aprofitant la visita del Papa (a qui jo no espere, que conste) vull referir-me a les relacions entre l'església i l'Estat. Evidentment, aquest article és oportunista, aprofitant que el Papa trepitja, encara que de rapa i fuig, terres catalanes. Com ha de pronunciar unes paraules en català, per les quals uns poloraran d'alegria i altres rebufaran, també ho comentarem.

En primer lloc, vull deixar ben clar que no estic d'acord amb el muntatge de la visita, ni amb les despeses que han generat, ni menys encara que vagen a càrrec del pressupost, o siga que les paguem entre tots. Si el Papa ve com a Papa, li haurien de pagar el viatge els seus parroquians, si és que no pot fer-ho la tresoreria vaticana; si ve com a cap d'un Estat, que miren els nostres responsables si un estat minúscul i antidemocràtic com el Vaticà mereix tanta consideració i tant de dispendi. I si ho fa mesclant ambdues condicions, encara pitjor, doncs.

Però, ja que ve, vull també que quede clar que sempre he desitjat que tot funcione sense contrarietats i que se'n torne a casa satisfet del viatge. I que no caiga per dalt dels cadafals que li munten, a la seua edat, no siga que es trenque una cama i ens toque pagar-li també l'operació. Velis nolis, o siga que tant si volem com si no, li pagarem totes les factures, i no cal augmentar-les més.

En tot cas, vull defensar que Zapatero haja preferit continuar amb la seua agenda d'estadista. Jo mateix, quan era alcalde de Silla, vaig rebre dues vegades el tètric arquebisbe Garcia-Gasco, a qui vaig saludar i li desitgí un bon dia, advertint-li que no em quedaria a la missa que anava a celebrar. Quina sorpresa quan em digué: —“Ya me lo habían advertido”! Collons, pensí, quina organització d'espietes, que són aquests paios. Al Papa també li han advertit que no compte amb Zapatero per a la missa.

Perquè el president ho és d'un estat aconfessional, segons la Constitució, i gràcies als resultats electorals i no per la gràcia de Déu. Per la gràcia de Déu era caudillo el sinistre Franco, com també és rei, segurament, el senyor rei i és Papa el Papa; fora d'aquestes tres gràcies de Déu, la resta de comandants són el que són per via democràtica.

Per altra banda, i com supose que el Papa sap que estem en crisi, crec que hauria estat tot un detall no vindre, perquè no estem per a tirar coets. Les despeses que genera la seua visita són tan extraordinàries com discutibles. És clar que això sembla que no els preocupa massa als papistes, que l'han dut a països molt més precaris. Diuen que els beneficis espirituals d'una visita papal estan per damunt de qualsevol altra consideració. Jo no pense així i molts catòlics tampoc, però això ja és un altre tema.

Supose que la qüestió de la llengua l'hauran resolt a la manera vaticana, amb subtilesa, i que les paraules del Papa en català han estat suficientment passades pel sedàs, però tot i que a la senyora Camacho i als feixistes i ciutadans de recanvi això no els haurà agradat que es donen per satisfets amb la menció que ha fet el Papa als anys 30, que això si que ha estat una impertinència... vaticana. Continuant amb el tema de la llengua, els nostres hauran sentit un regustet gairebé orgàsmic: el Papa ha parlat en català, diran. Mentrestant, i sobre tot a València, la llengua continuarà absent de la litúrgia, i de molts col·legis, convents i seminaris catòlics...

Finalment, una observació sobre el tema financer, perquè la visita a Santiago i a Barcelona, encara que coste un dineral, serà la quarta part del que costà la visita a València. O és que els gallecs i catalans no tenen xoriços com nosaltres, que hi posen la mà sacrílegament i tot, o és que no s'hi han atrevit per temor a la polseguera que es podria organitzar, perquè allò, evidentment, no és València...