diumenge, 14 de novembre de 2010

FAENA BRUTA, POLÍTICS BRUTS

FAENA BRUTA, POLÍTICS BRUTS
Article publicat a elpunt.cat/Silla el dia 14 de novembre de 2010


Utilitze l'adjectiu brut, en el sentit figurat, o siga com allò que és contrari a la honestedat, a la probitat, perquè em vull referir al debat que s'ha suscitat a partir del que ha escrit Felipe Gonzàlez sobre tot allò del GAL. Però no vull referir-me a les activitats antidemocràtiques i il·legals d'aquell govern socialista, contra el quals ja em vaig manifestar en el seu moment, sinó a l'actitud hipòcrita i bruta del PP al respecte.

Una de les curiositats a què hem estat assistint tot el temps que portem de democràcia (molt poc de temps, és cert) és a la contradicció de veure, moltes vegades, els socialistes fent la faena que correspon als populars. Qui tenia més ganes que entràrem a la OTAN? Doncs, els populars, però ens hi posà Felipe Gonzàlez. Qui volgué dur-nos a la guerra de l'Iraq, i a totes les guerres del món? Els populars amb l'Aznar! Però com ara els socialistes es mantenen a l'Afganistan, com abans ho feren a Bòsnia, doncs els populars ataquen els socialistes per això, perquè romanen on ells sempre han volgut anar-hi.

I qui volia i vol acabar amb l'ETA sense contemplacions, de manera expeditiva? Doncs, els populars, però qui ha fet la faena més bruta contra els etarres han estat els socialistes amb allò del GAL. Aleshores, si els populars estan fermament decidits a no acabar mai aquest problema, a continuar la guerra sense contemplacions contra ETA, a què ve ara posar-se tan escrupolosos? Els populars no tenen cap dret a protestar el GAL i si li feren cas al seu líder Manuel Fraga, callarien: “Cuanto menos se hable de los GAL mejor, por el bien de Felipe Gonzalez y de Espanya”. Però els populars volen sang i fetge.

Passa el mateix amb les retallades socials. Qui ha fet la faena bruta d'agafar les estisores i començar a retallar pensions, sous, prestacions, etc.? Ja ho sabem, Zapatero! Però, diguen el que diguen els populars, ells també ho haurien fet i amb més ganes, i sinó podem veure el que fan els seus homòlegs francesos, anglesos i alemanys. I així podríem afegir un llarg etcètera d'exemples de faenes brutes dels socialistes, que correspondria fer-les als populars, i contra les quals els populars es manifesten hipòcritament, quan en realitat hi estan absolutament d'acord.

I al revés passa el mateix. Les mesures que prengueren els populars quan governaren i contra les quals els socialistes protestaven tant, no les modificaren els socialistes quan entraren. A excepció d'eixir-se'n de l'Iraq, res. Per tant, si els polítics foren més honestos i no digueren mentides, guanyaríem tots, perquè en lloc que el poble es fera vanes il·lusions, somiant que els seus ho solucionaran tot, a l'hora de votar el veïnat es decantaria davant de les veritats de saber quin sou volen cobrar els candidats; a què es dediquen en les seues vides privades i per quant ho fan; quines hipoteques tenen i quines propietats; les afeccions més cares (cotxes cars, iots de luxe); si mantenen alguna amant; etc. En definitiva que les eleccions servirien per a elegir la gent honesta... Però, açò sí que és un somni!