diumenge, 24 d’abril de 2011

EL QUADRIPARTIT DE SILLA

EL QUADRIPARTIT DE SILLA

Article de Josep L. Pitarch i d'Empar Hostalet, publicat a elpunt.cat el dia 20 d'abril de 2011


En resposta a la petició de Lluís Martínez (PSPV), que reclamava que “algú hauria de donar més d'una explicació i encara no ho ha fet” del quadripartit (1999-2007), ho intentarem de fer entre els dos regidors del Bloc que hi participàrem. En primer lloc, explicarem com fou possible una coalició de quatre partits (Bloc, EU, UV i PP) tan diferents, que governaren Silla durant vuit anys. A continuació ampliarem la sinopsi que féu Pitarch immediatament que Martínez publicà la requisitòria: que el quadripartit sanejà la hisenda local; que s'esmenaren les errades urbanístiques heretades i es rebutjà qualsevol projecte d'especulació; i finalment que es dissenyà i s'aconseguí finançament per a l'evacuació de pluvials; a banda d'altres coses, de tots els errors i d'algun acte de picaresca, inclosos.

Per què es formà un pacte tan estrany, entre partits tan diferents, cadascú d'una ideologia i tots contra els socialistes? En realitat, el quadripartit no es formà contra els socialistes, sinó contra Baixauli. Estem convençuts que en altres circumstàncies, el Bloc no hauríem llançat una proposta d'aquell calibre, però, els deu anys baixaulistes eren el que eren i especialment la darrera legislatura, amb la seua deriva, l'enfrontament amb el seu propi partit, el primer cas de transfuguisme de la història local (Felisa Benítez), el caos urbanístic i l'afonament de la hisenda municipal. L'ajuntament era una catàstrofe! La llàstima és que el nou candidat, Francesc Romeu, fou qui pagà en carn pròpia per culpa de l'altre; segurament, en unes circumstàncies distintes hauria estat l'alcalde que Silla necessitava, però no fou possible.

Lluís sap millor que ningú en quina situació estava l'ajuntament quan en 1989 ell dimití i facilità l'arribada a l'alcaldia de Baixauli. La hisenda municipal que li deixava era raonablement correcta, però al cap d'uns quants anys, ja estava destrossada i per terra. Així és com se la trobà el quadripartit; la tornàrem a sanejar i quan acabà el pacte i tornà Baixauli a l'alcaldia (amb el suport dels Verds), se la trobà amb un equilibri impecable, amb uns comptes claríssims, com es pogué comprovar. Com Lluís diu que actualment, la hisenda local que deixa Baixauli torna a estar en números rojos, és Baixauli qui té la responsabilitat.

Les errades urbanístiques foren, possiblement, la part més sagnant de l'herència baixaulista, i esmenar-les significà una quantitat enorme de diners, que pagà el poble. Ens referim al polígon de l'Alteró, on hi havia un conveni amb els constructors que els eximia de pagar més de la meitat de la urbanització, i, per tant, l'ajuntament se n'hagué de responsabilitzar de la diferència. Renegociàrem altres convenis signats amb les mateixes lesives condicions per al municipi (Bega i Molí de Magalló). Impulsàrem els polígons que estaven a mitges o per començar, donant un ritme considerable a la construcció racional i justa. Mentrestant i com és públic i notori, a Silla no es proposà cap PAI especulatiu, com n'han hagut per tot arreu. Grosso modo, i al marge d'alguna rateria o mangarrufa, d'algun favor especial, tot fou així; en qualsevol cas, els regidors del Bloc tenim les mans ben netes.

Finalment pactàrem que la Generalitat s'encarregaria d'un enorme projecte d'evacuació de pluvials, que era una exigència històrica del Bloc. Salta a la vista tot el que està executant-se al poble, unes obres la magnitud de les quals ja pagava la pena d'haver fet el pacte que férem, perquè Silla no haguera pogut mai en la vida executar-lo pel seu compte. Solucionàrem el conflicte que havia provocat Baixauli amb la Renfe. Aconseguírem que Almussafes pagara el deute històric de la Ford, etc. També podem parlar del tema de la normalització lingüística, dels projectes de Benestar Social, de la defensa i atenció al camp, dels cursos de formació per a joves, dels temes mediambientals, etc.

Sobre la qüestió de fons, que un partit nacionalista i progressista com el Bloc, pactara amb la dreta, també podem dir alguna cosa, sobre tot perquè, pràcticament, és l'únic argument de molts detractors del quadripartit i perquè en el pacte també hi era EU. Doncs bé, els socialistes també estaven intentant el mateix, concretament i fins a última hora tractaren d'arribar a un pacte amb UV; ells fracassaren i nosaltres no. Per tant és injust i incongruent que se'ns critique als nacionalistes per haver-ho aconseguit. Això a banda dels múltiples casos de pactes entre el PSOE i el PP que ha hagut per tot el País Valencià i sempre en contra del BLOC. O siga que, el que cal és aclarir si els socialistes sí que poden pactar amb la dreta i els nacionalistes no. I, a més, cal recordar que no deixàrem l'alcaldia en mans de la dreta mai, i que primer Teresa Badenes (EU) i després Josep Pitarch (Bloc) hem estat els únics alcaldes del quadripartit.

Els pactes es feren amb el consentiment dels respectius partits i de cap de les maneres s'haurien subscrit amb un trànsfuga, com ha fet per dues vegades Baixauli, amb Felisa i Machancoses. També podem assenyalar que els dos regidors del Bloc mai no hem cobrat un sou municipal, sinó, i solament, les assistències (o siga, res paregut ni de lluny als 60.000 euros anuals del socialista Baixauli!). Ni hem cobrat una comissió d'amagatotis, ni res. Això ho podran testimoniar Roser i Vedreño, que cercaren quan se'n feren càrrec de l'ajuntament i fins que es cansaren, algun drap brut: “és que no és possible, no ens ho podem creure”, deien als funcionaris, “ha d'haver alguna cosa!”. En conclusió, el quadripartit es formà contra Baixauli, que és el mateix que ha fet ara el PSOE, amb la seua llista antibaixaulista. I creiem que aquella experiència fou bona per a Silla i per a la democràcia.

Altra cosa és que, a posteriori, molta gent que estava d'acord ja no ho vol entendre així, ni recordar-ho. Per exemple, cap dels quatre partits vol parlar d'aquella experiència, ni el nostre, el Bloc. De fet, els únics que en parlem som nosaltres dos. Sols, a nivell personal, hi ha els veïns i veïnes que ens han mostrat el seu reconeixement, i prou. Per la nostra banda, complírem el mandat que havíem rebut, de la millor manera que poguérem; dels errors que cometérem, demanàrem i demanem disculpes. No poguérem fer tot el que hauríem volgut, com també els passà als altres tres partits del pacte, però vàrem treure tot el profit possible per al poble. Finalment, no ens en penedim de res.