dilluns, 4 d’abril de 2011

EL SENYOR RETOR

EL SENYOR RETOR


Article publicat a elpunt.cat el dia 4 d'abril de 2011


Com he recomanat en tres ocasions la sèrie Senyor retor de Canal 9, ja hi ha qui m'ho ha retret i voldria donar alguna explicació. Per descomptat, no tinc cap dubte a qualificar la televisió autonòmica de nefasta per a la llengua, per a la convivència, per a la moral, per a la salut mental i per a la butxaca dels valencians; a més a més, perquè no compleix l'objectiu que indica la llei de la seua creació, que és servir a la normalització del valencià. Dit açò, el cas del Senyor retor és una excepció pel fet que un dels actors és el meu amic Albert Forner (l'alcalde) i un dels directors, Rafa Montesinos, també; inclús hi treballen dos joves de Silla. Com la sèrie, a més, és en valencià, en la línia folklòrica de L'Alqueria Blanca però en valencià normalitzat, això és un altre motiu per a fer-ne una excepció. Ambientada en un hipotètic Benifassem, poblet de la serra i no molt lluny de València, tothom s'hi expressa en valencià: l'alcalde, el policia municipal, els retors, les beates, la dona de l'alcalde, les mestres, els botiguers, els xiquets, tot el veïnat. La normalitat de llengua s'acaba, però, quan fan missa, perquè aleshores tot canvia, i la fan en castellà! Segons han explicat els adaptadors, han volgut reflectir la realitat, perquè això és el que passa a tot el País, que els retors continuen sense emprar la llengua del poble en la litúrgia. Inexplicablement, però, el bisbe si que és valencianoparlant, quan la trista realitat és que, des de fa segles, els bisbes són castellanoparlants i fins i tot, alguns bel·ligerantment antivalencians. El poble té, inexplicablement, un alcalde comunista, que és l'Albert Forner, que decora el seu despatx amb fotografies de Castro i del Che Guevara i manté una confrontació sistemàtica amb els retors. Ja veurem com s'explica que un poble tan beato tinga un alcalde comunista, perquè de moment els veïns que hi apareixen no semblen proclius a la laïcitat que defensa i proclama l'alcalde. Els personatges retraten l'entramat social del poble: la dona de l'alcalde, que és de les més beates; la catequista; una mestra que comença a enrotllar-se amb el retor jove, que és el protagonista; un rector jubilat, que és el Pep Cortés, que recorda els rectors d'època; etc. Si volguérem fer una crítica, començaríem per les incongruències que anem trobant, però no ho farem, perquè segurament la sèrie s'haurà hagut d'ajustar a un pressupost insuficient. En definitiva, el Senyor retor és, de moment, una distracció per als dimecres a la nit i és en valencià. Ideològicament, la trama fa tuf a reaccionària, cosa que anirem comprovant, perquè l'enfrontament entre l'església i l'alcalde comunista, de moment, l'estan guanyat els rectors. Com la sèrie és originària de Galícia, no és d'estranyar. De tota manera, com les úniques raons que tinc per a “recomanar” aquesta sèrie són les que he dites, reconec que són xovinistes i personals. Si se'm fa la boca aigua quan actua l'Albert, és evident que és perquè fou un dels meus alumnes predilectes a l'Institut de Silla i perquè l'animí a dedicar-se al teatre; però, com les crítiques que llig de la seua capacitat interpretativa són positives, encara més al meu favor. Ara bé, en quant acaba la sèrie, plaf!, canvie de canal. Així ho he fet un poc des de sempre, però ara més que mai. Recorde que quan començà a emetre Canal 9, ja manifestí els meus temors que al final acabaríem lamentant tenir una televisió autonòmica i així ha estat. Primer amb els socialistes i ara, més insuportablement encara, amb els populars.