diumenge, 17 d’abril de 2011

L'INSOLENT TONI DE L'HOSTAL

L'INSOLENT TONI DE L'HOSTAL


Publicat a elpunt.cat el dia 17 d'abril de 2011


Per culpa de l'edat, em vaig perdre una actuació de Toni de l'Hostal, a Silla; per a mi, a partir de les dotze ja són altes hores de la nit per anar pel carrer i, per tant, em quedí a casa. L'endemà comencí a preguntar com havia anat la cosa i tots coincidien que aquest jove alcudià és un fenomen. Ja me n'havien parlat, però l'entusiasme amb què l'han acollit al meu poble, i el bon gust de boca que ha deixat, podem dir que ha servit per a augmentar la llista de fans, que ja la té molt llarga, segons veig. He cercat per internet aquest famós Toni i, en efecte, m'he trobat que és un xicot simpàtic i creatiu, que canta insolències contra tots, però especialment contra l'establishment. Supose que m'ha agradat per això.


De fet, sempre m'han atret els autors insolents i càustics, en la literatura, en la música, en la pintura, en la cançó; fins i tot els refranys que solc usar són els més insolents. Jo mateix intente ser insolent, sempre que puc i com a mínim de tant en tant. Per això serà que sempre m'ha fascinat Joan Fuster, com m'agrada Catul, Mozart, Miró, Brassens... Ara he afegit a la nòmina Toni de l'Hostal. Per això, com la gent del Bloc del meu poble ha tingut l'encert d'invitar-lo a actuar en públic, els felicite i desitge que aprofiten l'impacte que els ha provocat, per a impulsar la campanya electoral.


L'actuació era el final d'un interessant acte de pre-campanya, que ha consistit en un debat dels candidats del Bloc, encapçalats per Josep L. Melero, amb el públic; un cara a cara total. S'ha fet en un bar, a peu pla, en presència d'unes cinquanta persones, algunes de les quals ni s'ho esperaven, però que, sorpresos pel bon rotllo, decidiren romandre-hi i participar. S'invitava els assistents a una copa, i se'ls obsequiava amb un bolígraf electoral; un detallet de marchandaise; els candidats nacionalistes reberen i anotaren moltes idees i propostes.


La sessió fou sorprenent, em diuen, i la gent intervingué activament; res a vore amb els actes clàssics que organitzen els partits, perquè en aquest hi hagué participació i proximitat, diu Àngel Mora; una passada d'acte, segons l'Enric Muñoz, que, com també és un poc insolent, suggereix de repetir... Al debat seguí la intervenció de Toni de l'Hostal i amb ell... arribà l'escàndol. La gent va riure fins que es cansà, aplaudí i participà, seguint la dinàmica impulsiva i arrabassadora del cantant.


La insolència és un desafiament, una provocació, una mostra, si voleu, de poca educació, però com digué Fuster, “forma part d'una bona educació saber en quines ocasions cal ser maleducat”. En les circumstàncies que vivim, amb tant de corrupte pul·lulant en l'alta política, en les llistes electorals, en els consells de la banca, poder-los dir lladres i poder fer mofa, que és la burla insolent, és, com a mínim, un acte de salut pública, de manera que podríem dir que la insolència és profilàctica i, per tant, s'havia de promoure a càrrec de la seguretat social.


Sempre, però, hi haurà la gent que, massa bones persones, s'escandalitzen i que s'anguniegen, com el meu amic Xavier Cunyat, que és un moralista. Em diu que la primera volta que assistí a un recital de Toni de l'Hostal, a la Font de la Figuera estant, quedà tan semitrasbalsat que aquesta vegada no ha volgut repetir l'ensurt, a Silla. Soy putero, dedicada a Zaplana; L'himen irregional... Massa irreverència, per a mi, diu Xavi. Jo, per la meua banda i contràriament, confie que aviat tindré l'ocasió d'escoltar Toni, de cos present i fins i tot vaig a oferir-li algun poema insolent, perquè li pose música, si vol, com “El xoriço de Llombai”, o uns versets que li fiu a l'arquebisbe, o el poema del parrús de la Lucrècia Borgia...

2 comentaris:

TdlH ha dit...

Ui, jo no «fiu» res en comparança & la teua històrica intervenció ací nel meu poble, quan lis vas dir âs morrongos del mal que s'havien de morir! Bo, te prenc la paraula: â quan Melero siga alcalde ja me passaràs ês versets 'ixos...

Un tramvia anomenat text ha dit...

Escoltar Toni de l'Hostal ha sigut un plaer. Feia temps que no em divertia tant.