diumenge, 4 de setembre de 2011

LA PARÒDIA DE L'ESTAT


LA PARÒDIA DE L'ESTAT
Article publicat a elpunt.cat el dia 4 de setembre de 2011


Una paròdia és allò que vol semblar una cosa i no ho és, per exemple que Espanya siga un estat, perquè, com veurem, no ho és. Fins ara pensava que sí, que Espanya era un estat i no una nació, com volen els espanyolistes. Pensava que les nacions érem la catalana, la basca, la gallega i la castellana, cadascuna amb les seues excrescències i derivants i que l'estat espanyol s'havia format, bàsicament manu militari i per interessos dels sàtrapes, imposant la nació castellana sobre les altres (Decret de Nova Planta, etc.). Doncs, no, ara resulta que aquest estat que tant ens ha fet patir al llarg de la història, és una paròdia; per què ho dic? Perquè si fora un estat de veritat, no hi manaria la senyora Merkel!

Ací, Zapatero i Rajoy, han fet el que ha manat la senyora nibelunga, que es modificar la Constitució i no ha passat res. Dòcilment i submisos, han modificat un document que deien que era sagrat i intocable, que era la “voluntat sobirana del poble espanyol”, o com si diguérem la bíblia política d'Espanya, —capital Madrid—, que havíem votat democràticament i per majoria. Ara hem vist que això ho deien per a enganyar-nos, perquè no els convenia tocar ni una ratlla, però com la senyora Merkel ha dit que s'ha de modificar, xim-pum. Per a dissimular un poc i no fer-ho tan descarat podrien haver fet el simulacre d'un referèndum i tampoc. En general, totes les mesures antisocials que ha anat prenent Zapatero li les han dictades des de Berlín, cosa que, si les properes eleccions les guanyen els populars, encara serà molt més escandalós i dramàtic, així que ja podem anar preparant-nos, perquè el que hem tingut fins ara sols ha estat un tast del que ve.

Altres que manen més que tots els d'ací junts són el Papa i la seua santa tropa. Manen tant que els socialistes els han demanat permís per a treure Franco de la Vall dels Caiguts, malgrat que segons la llei de la Memòria Històrica és evident que s'ha de treure, però com el Vaticà està per damunt de les lleis espanyoles, els han hagut d'implorar la intercessió. Com el govern es diu laic, ho han fet asseguts a taula, a diferència de Rajoy que ho hauria demanat genolls en terra. Aquesta és una altra prova de la paròdia d'estat que és Espanya: el Papa mana més que el govern! Altra cosa és que al Papa li agrada venir de tant en tant per ací, perquè tothom li balla els nanos i ell no paga ni xapa, sinó que encara li munten un tinglado, des d'on ell solta els seus anatemes i les autoritats espanyoles diuen amén, sobre tot els populars, la hipocresia dels quals és absoluta i l'estampa de la Cospedal, tota de negre i amb la pinteta i la mantellina, n'era el paradigma: una senyora que cobra tres o quatre grans sous, que no paga els deutes i que demana la benedicció papal... Quin exemple! Així que l'espectacle d'aquestes darreres setmanes, entre unes coses i les altres, no pot ser més depriment.

Perquè, mentrestant, com no tenen ni un clau, perquè s'ho han gastat tot i ens han empenyorat tant que devem més que divisem, continua la pressió sobre els ciutadans més modestos: congelacions de pensions; descomptes en els salaris; augment de les taxes universitàries; derivació dels fons públics a la sanitat privada i a l'ensenyament religiós; ampliació de la ràtio d'alumnes per aula, fent treballar més els ensenyants i pagant-los menys; augment d'impostos i taxes de tot tipus; augment de la desocupació; contractes de treballs precaris... Tota la crisi, que ells han provocat, l'hem de pagar els treballadors, perquè això de fer pagar més als qui més tenen, de rebaixar els sous als polítics (Rita Barberà cobra 111.000 euros, quina figa); de prohibir que cap polític cobre més d'un sou, com la Cospedal, o com la Pajín; d'aclarir els fraus de la banca (el tema de la CAM, que crida al cel, em cou especialment, perquè hi sóc client), d'això res de res. Per què haurien de fer una altra cosa que les barbaritats que fan, si la gent els vota igualment?