diumenge, 18 de setembre de 2011

L'ENSAÏMADA MALLORQUINA DEL SENYOR BAUZÀ

L'ENSAÏMADA MALLORQUINA DEL SENYOR BAUZÀ

Article publicat a elpunt.cat el dia 18 de setembre de 2011


Viatge sovint a Mallorca i per això sé que, a poc a poc, es va descobrint la gran estafa que representa l'actual president balear i el seu govern. Bauzà, que es presentava com el gran regenerador del PP, després de l'experiència de Matas, féu propostes electorals inèdites fins aquell moment, en el PP, com era acabar amb les situacions de corrupció dels polítics i fer un govern més transparent i gestionar amb austeritat. Doncs, no ho fa, sinó al contrari: ha augmentat el nombre d'assessors i canongies dels populars; els ha augmentat les assignacions; ha posat al front de la televisió un dels seus consellers, perquè la controle i la faça més “popular”; ha acomiadat representants sindicals; ha retallat les partides d'educació, reduint les contractacions de professorat... I etcètera. Com la cosa sols acaba de començar, la gent amb qui parle estan escarotats, perquè pensaven que amb tot el merder d'en Matas i la Munar ja havien tocat el sostre i ara veuen que no, que aquest Bauzà emula aquells i que fins i tot els superarà. La desgràcia, doncs, s'ha abatut sobre ses illes, com una pesta!

El farmacèutic Bauzà, més madrileny que mallorquí, més espanyol que balear, segons confessa, amb la seua careta de no rompre un plat, també superarà els seus convictes predecessors en un aspecte, que em preocupa especialment: menysprea el català de les illes i valora més el castellà; considera el mallorquí una llengo distinta de la catalana i anterior a l'arribada de Jaume I, i considera que hi ha quatre de llengües, una per cada illa! Com aquesta barbaritat és també la que mantenen els blaveros valencians, no em ve de nou i per això sé que, d'aquest menyspreu per la llengua, se'n deriva i derivarà la seua actitud política negativa en els temes de la normalització lingüística, que reduirà al mínim, i en l'ús de la llengua en l'administració i l'ensenyament. Per tant, Balears ha entrat, de la mà de Bauzà, en el mateix període de tenebra per la qual passàrem els valencians.

Per altra part, a tot el món democràtic es considera especialment perillós que els polítics es passen pels collons les lleis, com passa a les repúbliques bananeres o en les dictadures. Però aquests populars com Bauzà, com Camps a València (Fabra està a prova, però desconfie), com Feijoo a Galícia, és el que fan, passar-se per l'engonal els respectius estatuts d'autonomia i les mateixes lleis autonòmiques. Sembla que aquesta actitud és la marca de la casa, no debades el seu líder Rajoy opina el mateix de les lleis que no li fan el pes, com la de l'avortament, la de l'eutanàsia, la de la memòria històrica, etc. Aquests populars estan més prop de l'extrema dreta, que dels partits liberals i neoliberals populars europeus i no entenc com aquests no els fan fora del grup.

És evident que quan dic que Bauzà ha resultat ser un frau estic pensant en la gent que “majoritàriament” el votà, perquè cregueren que representava la regeneració del partit. Ara, doncs, contemplen, decebuts, que s'equivocaren. Per ventura, però, no tots s'enganyaren i, per això mateix, podem tindre l'esperança que tot no està perdut. Com passà a València, la Universitat no cedeix, ni ho fan els intel·lectuals de les illes; els partits polítics de l'oposició, tampoc. Arribarà, doncs, el dia que sortirem d'aquest mal son i que s'acabarà aquesta gran ensaïmada de nata agra, que s'ha emparat de les illes.

La idea de la ensaïmada ha estat una ocurrència, pot ser desafortunada, si algú creu que faig burla d'aquesta famosa pasta mallorquina. Com em considere un admirador de totes les seues varietats, encara que m'incline més per la de cabell d'àngel, vull que quede fora de tota sospita que considerar Bauzà i la seua política una ensaïmada, tinga cap mala intenció, contra l'ensaïmada. El que m'ha passat és que, tractant de comprendre la situació, se m'ha ocorregut imaginar-me que el que està passant a Mallorca és com si s'hagués format una enorme ensaïmada, un enorme cordó retort en espiral, tan gran que no veus quan acaba, que va de Ciutat a Pollença, d'Andratx a Portocristo, de Maó fins a Eivissa; n'agafes un pessic, un tros d'aquesta ensaïmada i el saïm i el sucre t'impregnen els dits, que no saps com treure-t'ho; però, sobre tot, la desgràcia d'aquesta ensaïmada popular, que no és de cabell d'àngel, sinó de nata, és que la nata s'ha fet agra.