dijous, 13 d’octubre de 2011

S'HA D'APUNTAR MÉS AMUNT

Des de la butaca de casa



S'HA D'APUNTAR MÉS AMUNT



Article publicat a el Punt/Avui el dia 13 d'octubre de 2011



La setmana passada no vaig poder seure a la butaca de casa a contemplar i escriure sobre el món i, per tant, tractaré de compensar el temps perdut amb una ració doble. Començaré per l'alcalde, per respecte, perquè m'ha comunicat que ja se li ha acabat el xollo a l'innecessari arquitecte Sandro Pons, ja que la pròrroga que li havien fet acabà a principis de setembre; sols queda en l'aire la sospita del seu parentiu amb Gonzàlez Pons, però això ara ja no importa. En la mateixa conversa, l'alcalde m'explicà que continuen les obres del multifuncional (sols la façana); que respecte de les obres de pluvials està insistint perquè les continuen; i sobre tot que espera que aviat la Generalitat ens pagarà el que ens deu, que segons ell és un milió d'euros, encara que jo sé que són tres. Aquest darrer punt és especialment important, perquè això alleugerirà molt la situació econòmica.

La major sorpresa han estat els dos articles de Lluís Martínez, publicats en el Punt: “Els contes de l'ajuntament” i “Incompetència, irresponsabilitat i cara dura”, especialment efectius, perquè els hem llegit a l'hora del desdijuni: magnífics! Concretament, el darrer, publicat dissabte passat, que l'ha escrit arran de l'informe de la nova interventora, que qualifica d'espaordidor. Sembla que al PP també els ha influït molt, però perquè hi veuen la prova del desastre que han heretat. Ara bé, com Lluís demana responsabilitats, i com algun lector ha pensat que es referia als funcionaris (intervenció), vull donar alguna pista, perquè posats a la feina cal afinar el punt de mira i apuntar més amunt.

Concretament, la situació a què hem arribat comença amb els romanents negatius de tresoreria a partir de 2008, o siga amb Baixauli a l'alcaldia. Exactament, jo la vaig deixar, en 2007, amb un romanent positiu de 170.000 euros. L'any 2008, però, el romanent passà a negatiu, exactament a -300.000 euros, l'any 2009 a -700.000 euros i el 30 de març de 2010 ja era de -800.000 euros. Aquestes xifres són acumulatives. Però, malgrat que, com diu Lluís, el carro s'havia enculat, els polítics “seguien escudellant-se el plat a grapats”, fent cas omís dels informes d'intervenció.

A mi em consta personalment i també perquè m'ho han corroborat en diverses fonts, que la intervenció de l'ajuntament ha estat modèlica; des que hi he estat posat en la política municipal he vist com treballaven Vicent Zaragozà, Blanca Jiménez, Bruno Mont, Mari Cruz Martí, i les interventores posteriors, a les quals ja no he conegut directament, i tots ells han estat uns professionals absoluts. De fet, la Sindicatura de Comptes sempre ha aprovat els comptes municipals que han presentat, així com el Ministeri d'Hisenda i la Conselleria. Per tant, no és per la intervenció municipal que s'han de fer les perquisicions, cercant un tècnic, com diu Lluís, “ben complaent amb els polítics... a canvi de ves a saber què”. Cal mirar més amunt. L'ajuntament de Silla, per decisió de Baixauli, ha tingut un super-gerent, un veterà dels intríngulis més rocambolescos a canvi d'un bon sou, Manolo Olmo, que ja havia estat tresorer de Silla, encara que fugint del quadripartit se n'havia anat a gerenciar l'ajuntament d'Alboraia (PP). Retornat a Silla, és amb el seu concurs que el darrer regidor d'hisenda, Hermínio Vedreño, confegia els pressupostos, i qui ha estat més amunt de tot l'organigrama i el més ben pagat (67.000 euros).

Precisament, altre dels interrogants de Lluís, els dels impagats i recaptacions impossibles, puc assegurar que venen de l'època de tresorer d'aquest personatge. Aquest problema és tan gran, perquè no s'abordà la seua solució en el seu moment i s'ha deixat anar engrossint i engrossint, com la massa de la farina quan fermenta, contaminant els pressupostos sistemàticament. Com es van a cobrar ara rebuts a persones difuntes, rebuts no reclamats al seu temps, rebuts prescrits, rebuts repetits, etc.? Com es van a cobrar rebuts del pòsit del camp, posem per cas, prestats a persones manifestament insolvents, a posta? El merder de l'ajuntament, en aquesta matèria, és descomunal. Vull posar de manifest que intentaren solucionar-lo els regidors d'hisenda Maria José Mas i Natxo Ventura, i que s'hi feren avanços importants, no suficients, però.

Evidentment, un altre problema és no haver sabut administrar bé l'erari públic, i açò és responsabilitat dels polítics, no dels funcionaris. Si es prenen decisions tan absurdes com destinar ajuts econòmics a començar uns casals fallers que mai ningú acabarà, a fer carrils bici que mai ningú utilitzarà, a posar en marxa somnis i fantasies que mai ningú materialitzarà, etc. I si s'han malversat tants diners “menjant a dos queixos”, com diu Lluís, aquest també és un problema dels polítics, no de la intervenció. Sobre el mig milió d'euros de factures sense consignació pressupostària, que diu Lluís que s'han quedat als calaixos, evidentment caldrà demanar explicacions fora d'intervenció. Finalment, les dades necessàries per a entendre la magnitud del maremàgnum de les finances municipals, a més del que he dit, és que enguany s'ha de tornar un milió d'euros corresponents als préstecs que arrossega l'ajuntament. Per cert, és important saber que del 70 al 80% del pressupost correspon a les nòmines, neteja viària, fem, neteja d'edificis públics, jardineria i altres, o siga que són despeses ineludibles.

Ara la pregunta que cal fer-se i que es fa molta gent, inclosos els populars, és: cap a on mirava Prieto, com a cap que era del PP, en l'anterior legislatura? Si no sabia res, com pot justificar la seua inoperància? Coneixent com coneixia Olmo, i el que havia passat a Alboraia, per què no es preocupà de vigilar el personatge? Però, si sabia quina era la situació, per què no la denuncià? I, sobre tot, perquè deixà sol i davant del bou a Serafí Simeon? Respecte dels altres partits de l'oposició no se m'ocorre dir res.

Total, que en aquesta situació, amb la impossibilitat de buscar la clàssica solució d'endeutar-se encara més, que era com se solucionaven aquestes situacions fins ara, de recórrer a nous préstecs, l'ajuntament ha de buscar la manera de tirar endavant. Com el problema no és solament de Silla, sinó que és de tota l'administració, caldrà veure quins mecanismes s'arbitren per a sortir-se'n. De moment, el que cal és que cadascú done la cara en allò que li correspon. L'equip de govern té la paraula, que no pot consistir a queixar-se, sinó que ha de prendre decisions. Els partits de l'oposició han de prendre consciència que tenen l'obligació de col·laborar, perquè això és la democràcia i de fiscalitzar. I així i tot, ja veurem com acaba tot açò.