diumenge, 5 de febrer de 2012

EL PP ES DELATA PER LA RIMA

EL PP ES DELATA PER LA RIMA
Article publicat a el Punt/Avui el dia 5 de febrer de 2012



El canvi de nom de l'assignatura “Educació per la ciutadania i els Drets Humans” que el ministre Wert del PP vol baratar per Educación Cívica y Constitucional, a banda que siga per a canviar el contingut doctrinal anterior, té una altra raó i ningú no ha caigut en el compte: que la nova denominació rima amb l'assignatura del franquisme Formación del Espíritu Nacional; en realitat, aquesta és l'assignatura que voldrien recuperar. Com el ministre haurà pensat que seria una mica massa fort tornar-hi, a pèl i de manera tan evident, a una assignatura dels temps que Franco pescava truites i els actuals populars estaven al Frente de Juventudes, es conforma amb canviar el nom; amb l'avantatge emotiu que ambdues denominacions rimen, perquè formen dos versos de rima consonant i de catorze síl·labes i són intercanviables i confusibles. Els versos de catorze síl·labes són perfectes per a fer estrofes alexandrines, que s'empren en temes de gran profunditat. Encara que semble ridícul, doncs, com Educacióncívicaconstitucional, sona tant a Formaciondelespíritunacional, els podem imaginar caient-los la baba quan els néts els portaran les notes... Yo también sacaba buenas notas en política y en religión; muy bien y sigue así, els diran emocionats.

De vegades els homes ens delatem pels detalls més ridículs, com en aquest cas de la rima amb què ironitze. Hi ha casos pitjors, com quan Cotino confon les Corts amb una aula del col·legi on estudiava i (im)posa una creu en la presidència, com si ell fora el Padre, o quan Gallardón anuncia que les joves no podran avortar sense el permís de papà. Per descomptat, actuen de la mateixa manera que Giron, posem per cas, quan s'apropià de tota la costa de Marbella, perquè, com aquells, els populars se senten propietaris del suelo patrio; per això estan apareixent tants casos de mangarrufes urbanístiques, com la de Gonzàlez Pons a Planes, com la de Carlos Fabra a l'aeroport de Castelló... Sense cap dubte, els comportaments corruptes del cas Gürtel, del cas de la depuradora de Pinedo, del cas del fem d'Alacant, etc. guarden una similitud absoluta amb els comportaments corruptes dels polítics franquistes.

És evident que aquesta gent del PP, que és involucionista, retrògrada i apostòlica, van a fer altres coses, com a intentar retallar-nos les conquestes democràtiques que hem anat aconseguint en trenta anys i no sols ho faran de l'estat de benestar, que ja estan retallant. Són gent que tenen el cor ancorat en el 18 de Juliol, perquè hi visqueren els anys del franquisme com a membres actius del règim, com Fraga (RIP gràcies a Déu); o fills de les famílies més privilegiades i addictes; o gent que tots pensen igual. En aquest Estat, contràriament al que ha passat a la resta d'Europa, el feixisme continua vigent, ara amb polítics disfressats de demòcrates, ara amb polítics que actuen a cara descoberta i “legals”, com els qui han dut a Garzon als tribunals per denunciar els crims del franquisme.

Bé, doncs com això és el que passa, jo no pense desmaiar, i això que em jubile en mig any: tinc clar que per molt que s'entesten no els faré cas. És el que fèiem tants ensenyants que explicàvem la història exactament al revés que com pretenia el règim, o que ensenyàvem literatura amb els autors que més desplaïen al règim, o que ensenyàvem català quan no volia el règim... Aquella gent es posava molt cabrona, però moltíssims ensenyants no els fèiem cas; a alguns ens foteren fora de l'ensenyament, com a l'institut de Silla on jo treballava i altres de València, que d'una tacada ens follaren a 90 professors rebels, l'any 1973.

A punt de jubilar-me, doncs, confie i demane que ningú desmaie tampoc, i que, siga el que siga el que “ordene” el PP, els ensenyants continuarem la tasca que ens té encomanada la societat, d'educar el jovent en els principis més democràtics i més cívics, i més crítics. I que, malgrat el PP, continuarem explicant la història que ells no volen, i concretament la del franquisme, com l'etapa més miserable viscuda per la nostra societat; continuarem explicant la literatura i el pensament dels autors més progressistes; insistirem que l'espanyol no és la llengua dels qui no som castellans, sinó la llengua oficial de l'Estat i prou, o siga, en el nostre cas, la segona llengua. Etcètera. Fem-nos a la idea que hem de reviscolar l'esperit de la resistència antifranquista, perquè, en realitat, estem on estàvem.

Així que l'educació “cívica i constitucional” ha de servir-nos per a continuar aprofundint en les idees més compromeses i crítiques en defensa dels drets humans i en contra de les discriminacions sexuals, racials i religioses. I explicarem la Constitució, subratllant els articles que cal revisar, discutint la monarquia que imposà Franco, defensant els drets lingüístics, explicant els drets al treball, a un habitatge digne... i ens vindrà molt bé per a contrastar els drets constitucionals i la realitat de l'atur, de la manca d'habitatge, dels abusos de la banca, de la imposició del catolicisme en un Estat laic... Haurem d'aconseguir exactament tot el contrari del que pretenen aquests energúmens: dir les veritats i deixar-los amb el cul a l'aire. I si no volen caldo, dos tasses!