dijous, 9 de febrer de 2012

A LES FOSQUES I A LA PALPA

A LES FOSQUES I A LA PALPA
Article publicat a el Punt/Avui el dia 9 de febrer de 2012


La Lluna plena que estem gaudint aquests dies de febrer, malgrat el fred, és una invitació perquè els poetes i els filòsofs facen feina, els llauradors sembren els alls, volten el fem i llauren la terra, els estudiants inicien amb força la segona etapa del curs, etc. Jo confie, doncs, que Ivan Brull estarà fent versos, que el Xavi Cunyat continuarà recercant per internet nous textos de pensaments d'alta volada, que l'Estellaor estarà preparant els camps i que els estudiants hauran decidit encarar els estudis molt animosos. No vull oblidar-me del món faller que, abocats a rematar la feina de tot l'any, estan en les vespres de la seua gran festa.

En contrast amb la lluminositat del cel i amb l'activitat d'uns i d'altres, l'ajuntament de Silla continua paralitzat i mantenint el veïnat a les fosques. Paralitzat involuntàriament, perquè no tenen ni un euro i no poden fer massa coses; ho entenc. Ara bé, tindre desinformada la població, això ja no entenc. Pense que no hi ha dret que ningú no sàpiga la realitat de la situació econòmica municipal; la marxa de les obres de pluvials; la situació de la bastida de l'església; el tema dels casals fallers, etcètera. Perquè ni informa de res el govern, ni l'oposició, de manera que, a les fosques com estem no hi ha més remei que anar a la palpa, i això fem.

Fa uns dies El Punt informava que l'ajuntament no paga el “Fons de la Solidaritat” des de l'època de Baixauli i una veïna assídua dels plenaris es preguntava per quina raó els populars no diuen tota la veritat de l'herència que han rebut dels socialistes (dels baixaulistes, per a ser més precisos). Com s'ha insinuat que l'ocultisme que practiquen entre els populars i els socialistes és perquè hi ha un pacte inconfessable entre ells i no ho han desmentit, els més malpensats de la congregació pensem que qui calla, atorga. Lluís Martínez demandà al nou ajuntament l'estat de comptes, només accediren al govern municipal; jo mateix ho he fet diverses vegades. Com els dos hem estat alcaldes de Silla, la nostra és una demanda qualificada. L'ajuntament, però, no informa o ho ha a poc a poc, i quan no té més remei i això és inexplicable, perquè el temps de dir les veritats, i d'exigir responsabilitats, se'ls esgota.

Les obres de pluvials continuen i és una gran cosa per a Silla, però ningú no sap quines modificacions s'estan introduint al projecte inicial, per on van els tirs, quines parts del gran projecte corresponen a enguany, etc. Seria molt convenient que, de la mateixa manera que en altres ocasions es convocaren assemblees informatives i reunions amb el veïnat, i molt concretament amb els més afectats, es reemprengueren aquelles sessions.

El tema de la bastida de l'església és un altre motiu per a reclamar informació. Jo ja vaig advertir, només canvià el retor precisament, que aquella intervenció qualificada d'urgència, la de plantar la bastida, era innecessària i absurda i que el que corresponia de fer era tirar endavant el projecte de restauració integral de l'església, que no sols era la façana, sinó especialment les pintures de Vicent López. A més a més, vaig predir que la bastida es quedaria palplantada durant anys i anys. Lamentablement jo tenia raó. Ara bé, què es pensa fer? I qui paga el lloguer de la bastida de tot aquest temps? Com el deteriorament del patrimoni més important de Silla, les pintures de López, va endavant, qui se'n farà responsable, l'ajuntament o els retors?

Sobre els famosos casals fallers, amb tot el que s'ha dit i debatut, amb tantes crítiques com s'han fet, manifestacions i manifestos, en els quals cal reconèixer el protagonisme de la gent del Bloc/Compromís i especialment del regidor Josep L. Melero, amb tot i això, què passa? Res, ningú no sap res dels casals, del que va a passar amb ells, de qui els acabarà, de quin serà el seu destí final. L'ajuntament no obre la boca, els fallers tampoc, segurament perquè ningú té la solució; aleshores, què fem?

Com tenim un gabinet de premsa i les eines de treball, una periodista, i unes explicacions a donar, crec que ningú interpretarà malament que demanem que s'informe al veïnat. A falta d'un mitjà de comunicació propi, l'ajuntament compta amb els periòdics, que publiquen tot el que se'ls envia, i especialment compten amb El Punt, el director territorial del qual visità l'alcalde i li oferí les pàgines. Com hem vist fa poc amb la informació de la Fira de Sant Sebastià, la premsa acull les notícies municipals i les respecta, i fins i tot si se'ls envia una fotografia incorrecta i descortès, com la de l'acte inaugural en què, estant presents la consellera d'Agricultura i l'alcalde, qui pren la paraula és el regidor Prieto, la publiquen també. Com açò darrer m'ho féu veure una il·lustre ama de casa, recorde que li vaig dir: quina descortesia, ¿és que la periodista no tenia altra intervenció que retratar, per exemple la de l'alcalde? Això és el que hem dit totes, em contestà. Doncs, això.